Sento vergonya en veure desolació,
tristesa per l’atur.
Sento vergonya al mateix temps que indignació,
per gran part de la població.
Em defenso amb impotència,
els polítics s’apropien i ens manipulen
sense sentit.
Em defenso de les retallades socials. Quin desastre!
Humiliació, apropiació, desatenció…
A on és la solució?
Me encuentro como un pájaro enjaulado,
triste de no ver a mi familia.
Hecho de menos la libertad…
La noche es más oscura
cuando no estás a mi lado.
Hecho de menos la libertad…
No me olvido de tí
porqué cada día veo la Luna.
Hecho de menos la libertad…
Eres el Sol de mi alma
y la lluvia no me quita el dolor.
Hecho de menos la libertad…
Mis lágrimas són oceanos
de olas de amor.
Hecho de menos la libertad…