Entrega d’aliments a l’associació Què Bo!

Aquesta setmana hem lliurat la primera entrega d’aliments d’aquest curs a l’Assocaicó Què Bo!

El curs passat la nostra escola va començar la col·laboració amb el menjador social que gestiona l’Associació Què Bo! de Sant Joan de Vilatorrada. Des de l’escola els hi donem tota la producció que obtenim del nostre hort escolar.

Per nosaltres és molt gratificant saber que tot allò que cultivem ajudarà a algú. Ens fa molt contents saber que la nostra feina servirà per oferir un àpat a una família.

Des de l’escola vam oferir aquesta possibilitat de col·laboració als horts dels diferents mòduls. La proposta ha estat rebuda amb moltes ganes per part dels responsables dels horts. Això ha permès que aquest passat divendres 16 féssim el primer lliurament d’alimnets cultivats als horts dels mòduls. Un parell de caixes d’espinacs.

Ara estem cuidant molt els pèsols, els enciams, les patates i els cogombres. Esperem que ben aviat els pugueu gaudir!

Bon profit!

El cuerpo humano a FI1B

Els alumnes de FI1B han realitzat un cos humà a tamany real (sent un alumne al model a dibuixar en un paper d’embalatge) col·locant totes les parts estudiades durant diverses sessions a la classe.

Aquí en teniu el resultat:

 

El cuerpo humano a FI1B

Pas1: Col·locar el model i resseguir tot el seu cos a tamany real.

 

 

 

Pas 2: Nombrar les parts superiors del cos humà

 

 

 

Resultat final:

 

 

Dia de la Lectura

El dia 21 de març ha estat un dia mol especial per l’escola . Hem aprofitat per vincular tres iniciatives molt significatives d’aquest curs. S’ha plantejat aquest acte com una oportunitat per mostrar que tot el treball que fem té un sentit i està connectat.

Així hem unit un dels actes de l’Any de la Lectura amb una activitat de Diversitat lingüística tot aprofitant la setmana dels actes per la festivitat de Sant Jordi i el dia mundial del llibre.

A la nostra escola i a la nostre societat vivim  en una gran diversitat lingüística. Des del nostre punt de vista això suposa una immensa riquesa. Per evidenciar aquesta riquesa els alumnes de Ges han fet una lectura, en Català, Castellà, Francès i Portuguès, d’un petit fragment del diari d’Anna Frank.

A més de presentar d’altres produccions dels alumnes també s’ha proposat diversos jocs d’enginy relacionats amb la llengua i la lectura.

 

El mestres vam preparar un lectura dramtitzada del l’obra “En Joan Silencis” d’en Miquel Martí i Pol.

 

Com a cloenda l’Anna, la Bibliotecària, ens va fer una xerrada molt interessant sobre les biblioteques a les presons. A més de les funcions d’una biblioteca en l’àmbit penitenciari també ens va fer pensar sobre com la lectura ens permet sortir de la nostra realitat, ens fa viure experiències i aventures i sobretot, com la lectura ens ajuda a sentir-nos més lliures.

Les narratives digitals dels alumnes de FI2B

Aquest any alguns alumnes de FI2B han participat en les narratives digitals. Aquí en teniu una mostra:

 

Bartolo. La historia de los estudiantes.

En todos los paises del mundo estudian sus idiomas de su país de origen, y por obligacion humana, tenemos que aprender otro idioma, para podernos ayudar de un país a otro, tanto da que sea rico o pobre  en realidad todos somos pobres de este mundo que se va terminando poco a poco sin enterarnos.

Esa es la  historia de los estudiantes.

Soy Bartolo.

 

 

 

 

La familia y la distancia.

Que tristeza es la distancia

Por que la distancia me hace pensar en ti

 y en nuestros hijos

Que bonito es el pasado

Solamente de pensarlo,

vuelvo a caer en la tristeza

Como si fuese cayendo en un vacio al infinito

Pero que tristeza me persigue

Que tristeza mas maldita

es sentirme lejos de mi familia

Como espero el dia de despedirme de la tristeza

y juntarme con la alegría

Pero cuando será el dia que se acabe esta agonia

MANUEL ARTURO

 

 

AMOR MIO

Con un empujo al vacio

con el calor de tu frio

es amor senzillo

en tu amor creo

Es un amor bendito

amor de una vida y no de un minuto

amor bonito

completo infinito.

Amor de mi vida

la cosa más querida

tu eres encuentro de mi alma perdida

te doy todo el amor que me queda.

Amor preferido

el más querido

con todo el sabor del sonido.

amor prohibido

lo recuerdo hasta en mi tiempo perdido en el olvido.

Tu amor es mi filo

y quiero que vuelas en mi cielo

con tus alas de caramelo.

Te quiero como el aire que respiro

tu eres mi último y mi primero

eso es porque te quiero.

Lo digo en todas las voces

y con el acento afonico

 es un amor unico

El amor es intangible, no se toca

 se siente aunque es una palabra se decie con la boca

 y en el corazon se enfoca

Amor es libre sin frontera ni dentidad ni de raza

solo tiene una plaza

mi corazon es tu casa

SADDIK

https://www.youtube.com/watch?v=jGMMd7-QIEE

LA LLIBERTAT I LA FAMÍLIA

La vida sense llibertat es com

el sense amor de la meva familia

Com sentir el buit de la vida

sense amor i sense pau

La llibertat es el millor per l’ésser humà

i per tota la família unida

amb la llibertat sento la felicitat

al trobarme amb la gent a qui estimo

i amb la gent amb qui vull passar el meu temps.

YASSINE

https://www.youtube.com/watch?v=mu-VGRQUoow

Matthew Tree ens visita

El proppassat 24 d’abril, vam tenir entre tots nosaltres el conegut escriptor Matthew Tree, que va vindre per presentar-nos la seva novel·la “Memòries!”.

En el curs de la xerrada hem pogut comprovar que es una persona propera, amb facilitat de paraula.
En primer lloc, ens ha fet un petit relat autobiogràfic que ens ha permès entendre una mica millor perquè un anglès acaba fent servir la nostra llengua per escriure. Ja posats en matèria ens ha llegit un parell de paràgrafs dels seus llibres. Tot s’ha de dir, aquests fragments escollits han sabut captar el públic i probablement guanyar-se algun lector.

En finalitzar la lectura, s’ha obert un torn obert de preguntes on l’alumnat no se n’ha estat d’opinar i fer que l’autor es comprometés amb les seues respostes, magistrals i suggeridores.

Activitat que tota la comunitat del CFA Carme Karr hem valorat molt positivament.

Gràcies, Matthew! Gràcies, públic!

“El teniente Galbán” per Jordi Estrada

Aquí us deixem el text que ens va llegir Jordi Estrada a mode de cloenda la passada Diada de Sant Jordi al nostre centre.

EL TENIENTE GALBÁN

Es deia teniente Galbán i li agradaven els llibres. El que no li agradava era llegir-los, però sentia una curiositat irrefrenable per saber què deien. Considerava que passar-se tota una tarda o unes hores llegint un llibre era una solemne pèrdua de temps. I ell preferia perdre’l en altres activitats més gratificants, com jugar a futbolín, alternar amb oficials de més graduació, fer unes copetes de Chinchón o distreure la vista i el pensament amb les pàgines de colors d’una revista anomenada Interviu.

Explico tot això perquè jo vaig fer el servei militar sota les ordres del teniente Galbán. I obro un parèntesi per explicar què era això del servei militar. A Espanya, durant el franquisme i fins i tot durant uns anys després, els joves érem destinats per sorteig en algun punt de la península, a més de Ceuta i Melilla, a fer l’aprenentatge de les armes durant un any i mig, en el transcurs del qual qualsevol descuit podia ser motiu d’arrestament, humiliació o consell de guerra.

La meva tasca i la dels meus companys consistia a obrir forats al terra, clavar-hi un pal ben alt, enfilar-nos al pal i fer passar un cable de pal a pal. Tot plegat era un pal i dels grossos. Perquè després calia recollir el cable, desclavar els pals i tapar els forats. Si com a mínim tots aquells esforços, sovint sota la pluja i amb fred o massa sol, haguessin servit per portar la llum o el telèfon a una casa o un poble aïllats, però no: tot això s’esdevenia al cor dels Monegros, un desert sense altra cuca vivent que uns joves soldats, arrossegant-se en la pols o el fang, com cucs desorientats i esclaus d’una missió patròtica sense cap missió coneguda.

El cas és que, un bon dia, el teniente Galbán, a qui agradaven els llibres però no li agradava llegir-los, va saber (a l’exèrcit tot se sap) que a mi també m’agradaven els llibres i m’agradava llegir-los. Al teniente Galbán li va faltar temps per fer-me cridar al seu despatx i proposar-me un canvi de vida. Entendreu que quan un militar diu proposo, de fet, vol dir ordeno. Va ordenar-me, doncs, que deixés de cavar pals i em posés a llegir per a ell. El tracte (per no dir el manament) consistia a llegir un llibre cada tres dies i al quart explicar-lo al teniente Galbán, que s’ho escoltava amb un ull obert i l’altre tancat. Mentre amb l’ull tancat escoltava el relat amb l’obert retallava les estampes de l’Interviu, que després guardava amb molta cura en un dels calaixos de la seva taula de despatx.

Aviat vaig descobrir que els llibres que a mi m’agrada llegir no eren els mateixos que agradaven al teniente Galbán. L’home tenia gustos poc semblants als meus. Durant el primer mes vaig llegir ( o vaig fer com si hagués llegit, perquè tot sovint m’inventava els arguments) dos llibres del filòsof i assagista espanyol, Ortega y Gasset, titulats España invertebrada i La rebelión de las masas; un llibre de memòries d’un general excombatent de guerra; un manual de quiromància, d’autor ara oblidat; Los cipreses creen en Dios y Un millón de muertos de José María Gironella; i dues novel·les més: una de de caire militar (Bastardos sin honor) i una altra de picantona, titulada (Dejen salir antes de entrar), la qual va fer les delícies del teniente. Ho sé perquè mentre jo li feia la narració de com l’ascensorista s’ho feia amb tots els usuaris del servei – fossin venedors de corbates, comercials de llenceria, clients dels magatzems…- bavejava com no ho havia vist fer mai abans, llevat del meu germà petit quan no se li posava bé la llet amb pa que la mare ens obligava a beure’ns, si no de grat per força.

Una vegada explicat el llibre, el teniente Galbán obria tots dos ulls i sentenciava. Si el llibre, per l’explicació que jo li havia fet, no li resultava gaire atractiu, comentava: ” Vaya tostón de libro, chaval! Todo este tiempo que me he ahorrrado” Si, en canvi, li feia el pes, exclamava, content: ” Pues no está mal, chaval! De verdad que me vienen ganas de leerlo, si no fuera porque es como si ya lo hubiera leído, chaval!” Fins que no va passar el que va passar, jo sempre vaig ser el chaval del teniente Galbán.

Abans d’explicar què va passar deixeu-me dir que per a mi sempre va ser una incògnita d’on aconseguia aquelles lectures obligatòries. No comprava llibres ni freqüentava biblioteques. Els llibres apareixen i desapareixien de les seves mans com per art de màgia. I tot hauria acabat bé si no fos perquè un dia que jo havia d’explicar al teniente Galbán l’argument d’El soldado fanfarrón de Plaute, em va fer detenir per dos policies militars, que em van conduir en presència d’un teniente Galbán indignat i ple d’ira, que en veure’m va posar-se a cridar, rabiós: “Nunca me hubiera imaginado eso de usted. Se va a enterar de lo que vale un peine, chaval.” I adreçant-se als policies que m’acompanyaven,va dir-los: “Queda arrestado hasta el fin de sus días”.

I vaig quedar arrestat, és a dir, reclòs a la caserna militar, pelat al zero i pelant patates tot el sant dia, fins al final dels meus dies de mili. Jo estava ben confós. No entenia res. Si més no, no era conscient d’haver incomplert cap norma del reglament. Tot de vegades vaig demanar de què se m’acusava, però no vaig obtenir mai resposta. Les nits, sol a la cel·la de càstig, se’m feien eternes. El meu cap i els meus peus no paraven de donar voltes. Hauria volgut llegir, trobar en la lectura una mica de distracció i consol, però els llibres m’havien estat prohibits. Però no només a mi, m’havien estat prohibits. Algun militar superior havia ordenat que en aquella caserna els llibres quedaven arrestats, com hi havia quedat jo, la biblioteca i el teniente Galbán. Sí senyor! Estant a la cuina pelant patates vaig sentir explicar que el teniente Galbán havia estat suspès de feina i sou durant un mes. I que es trobava arrestat a la sala de banderes, acusat d’ultratjar la pàtria. Es veu que en una reunió amb altres oficials de l’exèrcit, amb qui se solia trobar habitualment per fer tertúlia i comentar lectures, van sortir a parlar del llibre d’Ortega y Gasset, La España invertebrada, i ell, fent-se l’entès, va posar en boca del filòsof tantes bajanades i tan grosses que a un comandant que hi era present li va faltar temps per enviar-lo al calabós de dret.

Aquella nit vaig donar més voltes que cap altra nit. Finalment podia fer-me la idea del que havia passat, però tampoc no n’hi havia per a tant, jo pensava. Al capdavall un cuc és un animal invertebrat, no? El que jo havia explicat al teniente Galbán, inspirat pel títol del llibre, era que Espanya estava formada per un conjunt de cucs que es passaven la vida fent forats a terra clavant i desclavant banderes, desorientats i esclaus d’una missió patriòtica sense cap missió coneguda.

Al cap de mig any, vaig llicenciar-me, i abans d’abandonar aquell lloc per sempre més, vaig voler acomiadar-me del teniente Galbán. Sempre m’he tingut per una persona educada i gens rancuniosa. L’home, però, no em va voler rebre, senyal que encara estava ofès. No sóc rancuniós, ja ho he dit, però tampoc suporto que la gent es faci l’ofesa. Així és que, vaig esperar que el teniente Galbán sortís de l’oficina, i fent-me passar pel chaval del teniente Galbán, vaig accedir al seu despatx, vaig obrir el calaix on guardava les fotografies de color de l’Interviu i vaig abocar-hi al damunt tota una ampolla de Chinchón.

Quasi quaranta anys després de tot això encara de vegades, just abans de despertar-me, sento una veu que em diu: “Chaval, nunca me hubiera imaginado eso de usted”. Qui sap si encara el llegeix, l’Interviu, aquell home.

Sant Jordi 2014 a l’escola

Aquest any hem celebrat a Lledoners el Sant Jordi 2014 amb un seguit d’actuacions i personalitats que han omplert la nostra franja horària d’11h a 13h.

Per una banda, hem tingut la visita d’en Joan Vilamala, conegut creador d’auques. Amb ell hem creat l’Auca de Lledoners, utilizant el versos que havien fet els alumnes a classe expressament per l’ocasió. Aquí la teniu!

L’AUCA DE LA PRESÓ DELS LLEDONERS

1. Aquí teniu, si senyor,

un auca d’una presó.

2. La presó dels Lledoners,

que és moderna d’allò més.

3. Tenim hort, camp de futbol,

tenim ombra i tenim sol.

4. Un gimnàs, biblioteca,

l’economat ple de teca,

5. … i una piscina molt maca

que és plena de fullaraca.

6. Quan ens llevem al matí

“Bon dia” ens diu el veí.

7. I aviat un funcionari

controla tot l’inventari.

8.Ens compten tres cops al dia.

Mai no falta ni sa tia.

9. Després d’un bon esmorzar

tots comencem a “currar”.

10. Uns quants entrem al tallers,

on penquem per pocs calés.

11. Els que sabem de cuinar

ens n’anem a fer el dinar.

12. Altres anem a l’escola

on aprenem de dir “Hola”.

13. En anglès o en català,

que una bona falta fa.

14. O bé anem uns a la fleca,

altres a la biblioteca.

15. I el que no sap què farà

se’n va a la sala d’estar.

16. Tard o d’hora tots un dia

passem per bugaderia.

17.Per mantenir el cos més fort

també sovint fem esport.

18. Una cosa que ens incita

és rebre alguna visita

19. …de la gent que ve de fora

que voldríem a la vora.

20. Molts abans del vis a vis

anem al bany a fer un pis.

21 I així l’hivern i l’estiu

aquí anem fent la viu-viu.

22. Amb ganes de tocar el dos,

però de sortir-ne millors.

23. Esperant, ves qui ho diria!,

que tots pugem tenir un dia

24. … la nova oportunitat,

i aquesta auca s’ha acabat.

Us ha agradat?

Seguidament, hem pogut gaudir de les actuacions musicals del grup de Música del centre.

A continuació, s’ha mostrat el projecte creat per alguns alumnes de GES 2 i Català 3. En ell, s’explica la història del Timbaler del Bruc. Aquesta peça també es va presentar a l’acte de Sant Jordi de Sant Joan de Vilatorrada, com a mostra de l’aportació que fa el nostre centre a la Diada.

També s’ha fet un tastet d’algunes narratives digitals que s’han fet al centre durant el segon trimestre, les quals expliquen en pròpia persona la dura història que molts alumnes han viscut per arribar al nostre país. Podeu veure’n algunes a les entrades anteriors d’aquest bloc.

Finalment, en Jordi Estrada, coordinador dels centres de formació d’adults de la Catalunya Central, ha fet la cloenda de l’acte, animant a tots els alumnes a endinsar-se en la lectura. Per fer-ho, ha utilitzat el text anomenat “El Teniente Galbán”, que tothom hem gaudit, per curiós i divertit.

Podeu llegir-lo en aquesta entrada. No us defraudarà!

 http://blocs.xtec.cat/cfacarmekarr/2014/05/11/el-teniente-galban-per-jordi-estrada/

CFA Carme Karr

Sant Jordi 2014

APADRINAMENT LECTOR

Enguany s’ha dut a terme un altre projecte d’innovació, l’apadrinament lector.

 Aquest projecte pretén aprofitar els recursos que els propis alumnes de nivells més elevats poden tenir envers la llengua i posar-los a disposició d’altres alumnes d’escola els quals necessitarien ajuda personalitzada per assolir els seus objectius acadèmics.

 Amb aquest objectiu principal es vol aconseguir despertar sentiments com l’empatia, la col·laboració i solidaritat entre alumnes i així fomentar la sensació de pertinença al mateix grup.

Es vol treballar sobre la idea de utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, el desenvolupament del pensament, així com per afavorir  la comprensió i l’anàlisi de la realitat social i cultural. En altres paraules, pensem en la llengua com instrument de comunicació i treballem en equip per fer-ho possible.

 Com a mestre responsable del projecte, penso que els resultats que s’estan obtenint són força positius. Per una banda els alumnes de formació instrumental 1 i castellà que estan participant, agraeixen i valoren molt positivament l’esforç de l’alumne que els ajuda a millorar. Participen activament de les seves activitats i els agrada molt dur-les a terme.

Per altre banda, l’alumne que apadrina, descobreix la importància de la comunicació i les dificultats que suposa no poder fer-ne un ús autònom de la mateixa.

 Marta (mestra responsable)

 

 He de dir que es una experiència que m’agrada molt,ensenyar a d’altres el què un sap,és molt reconfortable, i a mi hem motiva.

No és que sigui un expert en la matèria del català, però tinc a la mestra que si no sé o tinc dubtes sobre alguna cosa, li demano i m’ho resolt.

 A les classes que faig tinc quatre alumnes i amb uns dossiers d’activitats,anem fent, els explico que han de fer i els ajudo en tot moment a llegir una paraula i a escriure-la.

Hem sorprèn l’atenció que posen i lo ràpid que volen anar a escriure,però jo els hi dic que no hi ha presa, que no per córrer molt s’aprèn més i riuen.

Ells aprenen i les activitats estan adaptades al seu nivell acadèmic, fem petites lectures, treballem les paraules amb dibuixos i els verbs com a accions que surten a les imatges.

Et pregunten molt i els agrada perquè aprenen una llengua. S’acaben espavilant i sent més autònoms.

Sí que n’hi ha que demanen fer-ho en castellà,però jo els hi dic que el català és una altre llengua i que és divertit aprendre-la. Llavors, seguim treballant.

 És una molt bona experiència ,a mi m’agrada, em serveix a nivell personal per treballar la meva vergonya i l’habilitat social.

Totalment recomanable!.

 Jordi (alumne participant)

Article des del pupitre

La veritat es que al principi era contrari a anar a l’escola,primer per vergonya i segon perquè pensava que no me’n recordaria de res.

Però també he d’aprofitar el temps aquí a dins,així que vaig apuntar-me. He de dir que els primers dies van ser una mica estranys ,però ràpid vaig veure que ho podia fer,i que si, que la vergonya no marxa, però va passant.

Penso que la tasca que fan els professors és complicada per la situació en la que estem. Un dia pots estar bé i tenir ganes de fer alguna cosa però l’endemà poder t’has aixecat malament o tens males notícies i no tens ganes de res. Jo trobo i o dic perquè m’he trobat,que va  passant aquest neguit perquè vas pensant en la feina a fer a classe i si poses una mica de voluntat i et vas animant aprens i t’oblides una mica de que estàs aquí (a la presó).Perquè encara que faci molt temps que no estudiaves hi han coses que et van venint al cap i recordes.

Les classes hi han dies que són més divertides que d’altres,a vegades veiem películ·les,documentals, però sempre o casi sempre relacionat amb l’activitat que fem. També es pot donar que hi ha matèries que no hem vist cap vídeo o tampoc hem anat als ordinadors,tot depèn de la tasca que fem. També hem fet algun joc a classe i ens hem divertit,hem fet alguna cosa que en el futur ens pot servir per trobar feina,com per exemple elaborar un currículum, això si,sempre hi havia gent que o aprofitava i gent que no,però és una opció personal.

En quan a la matèria que s’impartetix,  hi ha coses que de vegades al principi són complicades però els professors t’ajuden,sempre estan disposats. Sí que és veritat que quan expliquen segons què, se’t fa carregós però simplement si no ho entens li tornes a preguntar i t’ho expliquen altre vegada.

Jo he aprés coses noves,i m’ha vingut a la memòria coses del passat en l’època d’estudiant.

Aquesta és la meva visió des del pupitre. No és que tothom tingui la mateixa sensació,però com he dit, hi ha gent que ho aprofita i gent que no,i si jo haig d’estar aquí, millor aprofitar el temps!!!!!

 

Jordi (alumne de GES1A)