La historia ens exposa tot un seguit de conflictes plens d’actes, sentiments i emocions tan contradictòries i reals com podrien ser a vida real, això si, representats per la poètica i encisadora manera de veure les cosses d’en Guimerà, autor de l’obra.

 Parlem de les batalles religioses, promogudes per les diferencies culturals, pels costums i l’autenticació dels Deus. Batalles entre cristians i musulmans, conduits per l’avarícia de les pertinences i la cobdícia del poder. Els cristians guanyaren, i espolsaren als musulmans, però va ser una batalla sense fi en molt temps.

 Trobarem l’amor, el sentiment perpetu en aquesta historia que ens descobriran en Said, en pirata musulmà i la Blanca, una cristiana presonera del seu ultim atac, on ell cau ferit. Ella, que en fa cura de les seves ferides i ell que cau impregnat per la seva bellesa, s’enamoren de tal manera, que ni les diferencies ni entrebancs que posen per un cantó la família d’ella i per l’altre els companys pirates d’ell. Ens demostren con per amor som capaços de fer concessions i sacrificis inimaginables.

 Descobrirem la mort, com a final de la historia, farà ressaltar una vegada més l’etern conflicte entre la tristesa i la bellesa del final d’una vida terrenal. Però en aquesta historia d’amor veurem els dos costats de la moneda. Veurem les llàgrimes en laude per sempre dels éssers estimats i comprendrem la bellesa comparativa de d’unió de dos mons tan diferents i contraposats com el mar i el cel que ens trobarem sempre a l’horitzó.