Dilluns 18 de març de 2013. Xerrada “l’Aigua que bevem!, a càrrec d’Anna Closes, del parc de la Séquia de Manresa.
El 71% del Planeta Terra és aigua, el 93% és aigua salada i el 3 % és dolça. L’aigua dolça és un recurs escàs.
L’aigua que consumim a Lledoners prové del riu Llobregat, un dels rius més explotats de Catalunya.
Una séquia porta aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins la ciutat de Manresa. Es va construir entre el 1339 i el 1383. La llargada és de 26,7 km, salvant un desnivell de 10 metres. Hi ha 71 pontarrons.
L’objectiu de la construcció de la séquia va ser per dur aigua per beure a la ciutat i per regar els conreus. L’aigua de la séquia és dels Manresans.
El llac de l’Agulla es va construir al 1974 i té una capacitat de 200.000m3 Fa funcions de reserva d’aigua i de primera fase de tractament de l’aigua. Des d’aquí hi ha una tuberia que dur l’aigua fins la planta potabilitzadora, on és tractada seguint un procés fins el consum de boca.
A Lledoners hi ha un consum diari de 233.000 litres/dia. Les aigües residuals del centre van a parar per les clavegueres a la depuradora que durant 30 hores aproximadament es depuraran per deixar-la anar al riu.
Cada dia arriba a la planta depuradora 27 tones de fangs i es poden recuperar 13 tones per l’aprofitament en el camp. També es recullen 680kg de residus.
Alan Figón
Crec que, en general, aquesta xerrada i aquests experiments han estat molt bé i molt informatius. La xerrada ens ha ajudat a prendre consciència de lo sorprenent que és la ciència.
Hem de prendre consciència de la importància que té l’aigua dolça en el nostre planeta. Hauríem de controlar el consum de l’aigua en els nostres accions quotidianes i mirar d’estalviar com més aigua millor.
Diego Sousa
Us vull felicitar per la bona feina feta durant la setmana de l’aigua. Amb el què heu penjat, es veu molt interessant. També felicitar l’Alan pel text-resum de la xerrada, està molt bé. Espero que hagueu après molt!