Avui dia 25 de novembre és el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones. És per això, que us volem fer arribar un article que ha escrit un alumne en motiu de la celebració d’aquest dia.

Esperem que el trobeu interessant.

El maltrato no tiene excusa

Bendita mujer, que en tu vientre nos llevaste, no puedo entender a esas personas que habiendo salido de una mujer puedan lastimarlas. ¿Que excusa puede haber en la vida para poder maltratar a una mujer? No comprendo que puede pensar una persona que agrede y aunque pueda pensarlo, tampoco debo hacerlo, porque sea lo que sea no se soluciona pegando o incluso matando a una persona.
Yo puedo ponerme provisionalmente en el lugar del agresor que puede hacerle daño, que le haya hecho daño, pero aun así no es motivo para llegar al extremo de matar o hacer daño a esa persona, que de una manera u otra ha estado a tu lado. Sé que el sufrimiento es grande y que se pasa mal, pero nosotros no fuimos traídos a este mundo para quitarle la vida a otro ser humano.
Poneros en el otro lado , imaginaros que maltratan a vuestra madre, hermana, o cualquier familiar vuestro. ¿Que pensarías o que llegarías a hacer para defenderlas? Pararos a pensar por un momento y reflexionar que eso que le hacen lo podrían hacerle a un familiar vuestro, lo estais haciendo nosotros, y si pensáis en esto y aun lo hacéis yo personalmente puedo deciros que es porqué no queréis a nadie. Me da pena que esto tenga que acabar en una enorme tragedia y que hoy por hoy no tengamos resuelto este problema tan grave. Ojalá hubiese una pastillita que pudieran tomar y todo esto acabara. Con todo esto quiero decir a las mujeres que no temáis y que denunciéis el maltrato que hayáis sufrido o sufráis.

 

En aquesta setmana de Halloween i monstres i esperits, aquí el nostre petit homenatge a l’escriptor irlandès BRAM STOKER, autor d’una de les obres més famoses de la literatura gòtica de terror: DRACULA (1897).

Adaptada al cinema diverses vegades, la lluita constant del Bé contra el Mal reflectida en les seves pàgines es revela amb claredat a l’adaptació cinematogràfica del director nord-americà Francis Ford Coppola “Bram Stoker’s Dracula” (1992).

No us perdeu aquestes cites

Castanyada o Halloween?

Adaptat de http://www.nuvol.com/critica/castanyada-o-halloween/

De manera molt sumària, la Castanyada és una celebració del cicle d’hivern, hereu de les libertas decembrica d’època romana, un ventall de celebracions on la transgressió de l’ordre és la consigna. Arrencant la vigília de Tots Sants, arriben fins a la Quaresma. Citem-ne algunes de les que ens han quedat, modificades per l’Església a fi de tenir els socis distrets: Dia de Difunts (diàleg amb els morts), Nadal i Sant Esteve (menjar com a bèsties), Sants Innocents (escarnis), Cap d’Any (exploten els alcoholímetres.), Reis (lapidació del criaturam amb regals), Santa Àgueda (“manen” les dones), Carnestoltes (xivarri manicomial).

Dins d’aquest ordre, la Castanyada és una celebració infantil, afalaga la quitxalla, la converteix en protagonista. Si anem enrere en el temps, es diu que menjar castanyes i panellets era un recurs energètic durant la nit de vetlla que precedeix el dia de Tots Sants. No és aventurat, tanmateix, relacionar-ho amb què, a l’hivern, la terra no fruita gaire, i que els nostres ancestres, afamegats i sense llum, simplement optimitzessin recursos. I les contalles adjacents, vet-ho aquí, només serien una argúcia: adelitar la canalla a la vora del foc i ensinistrar-la, símbols a l’alça, en el misteriós món de la mort.

I ara passem a Halloween. És una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tot Sants. Amb el temps, com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola per als menuts. La iconografia timburtonívola que l’acompanya és recent i eficaç. I la funció és la mateixa: entretenir i familiaritzar els mardufais amb la mort.