Dimarts 19 de març del 2013. Xerrada: Barcelona World Race, història d’una regatista. A càrrec d’Anna Corbella.

Anna Corbella, regatista profesional, salió el 31 de diciembre de 2010 de Barcelona con un velero de 7 metros de largo y en 102 dias dió la vuelta al mundo.

La deportista nos explicó con todo detalle el recorrido y sus experiencias vividas durante la competición.

Francisco Moreno

Anna Corbella, regatista de la famosa Barcelona World Race, vino a compartir con nosotros las experiencias personales que vivió a lo largo de la carrera, así como acercarnos un poco más al mundo de la competición transoceánica.

Gracias a Anna, nos sumergimos en este apasionante terreno, lleno de superación y sacrificio. A través de múltiples anécdotas, consiguió captar la atención de todos nosotros, y nos dió una lección de valores que bien podríamos aplicar en el momento de afrontar nuestra propia situación personal. Así mismo, nos descubrió todo lo que hay detrás de un deporte caro: avances tecnológicos, nuevas maneras de conseguir energía, depurar agua…

Desconocido para la mayoría, comprendimos mejor todo el trabajo en equipo y logística que conlleva realizar una aventura de tal magnitud.

¡Gracias Anna por compartir tu pasión con nosotros!

Fernández Olmos

Dimarts 19 de març del 2013. Cine-fòrum: “El Oro azul: la guerra del agua” Aquest documental recull nombroses entrevistes d’experts en gestió de l’aigua.

En aquest documental he après que l’aigua és necessària per a la vida humana. Qualsevol persona mort si està 7 dies sense beure aigua.

També he vist que l’agua és un negoci que pot enriquir a empreses privades a costa de fer pagar un preu de consum a la gent del poble.

En ocasions les sobreexplotacions d’extracció d’aigua han deixat sense aigua a tot un país a canvi de diners.

En el futur hi haurà una escassetat d’aigua dolça si no ens obliguem a controlar el consum i no fer un mal ús de l’aigua dolça.

El 97% de l’agua de la Terra és salada i només el 3% és dolça i si seguim amb l’explotació descontrolada ens quedarem sense reserves.

 Albert Borrega

Dilluns 18 de març de 2013. Xerrada “l’Aigua que bevem!, a càrrec d’Anna Closes, del parc de la Séquia de Manresa.

El 71% del Planeta Terra és aigua, el 93% és aigua salada i el 3 % és dolça. L’aigua dolça és un recurs escàs.

L’aigua que consumim a Lledoners prové del riu Llobregat, un dels rius més explotats de Catalunya.

Una séquia porta aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins la ciutat de Manresa. Es va construir entre el 1339 i el 1383. La llargada és de 26,7 km, salvant un desnivell de 10 metres. Hi ha 71 pontarrons.

L’objectiu de la construcció de la séquia va ser per dur aigua per beure a la ciutat i per regar els conreus. L’aigua de la séquia és dels Manresans.

El llac de l’Agulla es va construir al 1974 i té una capacitat de 200.000m³ Fa funcions de reserva d’aigua i de primera fase de tractament de l’aigua. Des d’aquí hi ha una tuberia que dur l’aigua fins la planta potabilitzadora, on és tractada seguint un procés fins el consum de boca.

A Lledoners hi ha un consum diari de 233.000 litres/dia. Les aigües residuals del centre van a parar per les clavegueres a la depuradora que durant 30 hores aproximadament es depuraran per deixar-la anar al riu.

Cada dia arriba a la planta depuradora 27 tones de fangs i es poden recuperar 13 tones per l’aprofitament en el camp. També es recullen 680kg de residus.

Alan Figón

Crec que, en general, aquesta xerrada i aquests experiments han estat molt bé i molt informatius. La xerrada ens ha ajudat a prendre consciència de lo sorprenent que és la ciència.

Hem de prendre consciència de la importància que té l’aigua dolça en el nostre planeta. Hauríem de controlar el consum de l’aigua en els nostres accions quotidianes i mirar d’estalviar com més aigua millor.

Diego Sousa