Aquest text que esposaré ara ens parlarà de la diferència de cultures que per desgràcia han suposat sempre un problema, ja que sempre tira la raça. No obstant, això no li dóna dret a ningú de despertar l’odi a una cultura que no sigui la seva.
En l’ obra de Mar i Cel podem veure com l’ amor desfà tota mena de prejudicis i es demostra que la diferència de cultura no suposa un obstacle. Està clar que amb les guerres entre dos bàndols sempre s’hi surt perdent . Però em de tenir en compte que per desgràcia continua passant.
En aquesta obra s’expliquen,d’una banda les barbàries que es van cometre al regnat del virrei Carles de València i, de l’altra la fam de venjança que tenien els musulmans contra els cristians, per haver-los expulsats. Està clar que tots com a éssers humans tenim dret a viure en pau i en harmonia i que les diferències de raça no existeixen a l’hora d’estimar. Aquesta obra reflecteix que això és possible, que l’ amor no té fronteres i que sempre s’ ha de saber escoltar i veure el punt de vista de cadascú, com va fer Blanca. Només així podrem emfatitzar i comprendrem millor la situació de cadascú. També m’agradaria dir que l’odi no condueix enlloc, ni deixa avançar en les relacions humanes.
Per tot el que he exposat, penso que hauríem d’aplicar-nos la lliçó de ser més permissius amb nosaltres mateixos i només així entendrem millor els altres, ja que compartir experiències en fa créixer com a persones. Ens queda molt per aprendre, però suposo que podem millorar.