LA DIFERÈNCIA DE DUES CULTURES

Aquest text que esposaré ara ens parlarà de la diferència de cultures que per desgràcia han suposat sempre un problema, ja que sempre tira la raça. No obstant, això no li dóna dret a ningú de despertar l’odi a una cultura que no sigui la seva.

 En l’ obra de Mar i Cel podem veure com l’ amor desfà tota mena de prejudicis i es demostra que la diferència de cultura no suposa un obstacle. Està clar que amb les guerres entre dos bàndols sempre s’hi surt perdent . Però em de tenir en compte que per desgràcia continua passant.

 En aquesta obra s’expliquen,d’una banda les barbàries que es van cometre al regnat del virrei Carles de València i, de l’altra la fam de venjança que tenien els musulmans contra els cristians, per haver-los expulsats. Està clar que tots com a éssers humans tenim dret a viure en pau i en harmonia i que les diferències de raça no existeixen a l’hora d’estimar. Aquesta obra reflecteix que això és possible, que l’ amor no té fronteres i que sempre s’ ha de saber escoltar i veure el punt de vista de cadascú, com va fer Blanca. Només així podrem emfatitzar i comprendrem millor la situació de cadascú. També m’agradaria dir que l’odi no condueix enlloc, ni deixa avançar en les relacions humanes.

 Per tot el que he exposat, penso que hauríem d’aplicar-nos la lliçó de ser més permissius amb nosaltres mateixos i només així entendrem millor els altres, ja que compartir experiències en fa créixer com a persones. Ens queda molt per aprendre, però suposo que podem millorar.

L’amor

Quantes vegades ens trobarem enmig de conflictes on totes dues parts tenen la seva raó de ser per molt contraposades que siguin tot i que la veritat que defensen sigui la mentida pels altres. En aquesta obra de en Guimerà, que ens situa al s.XVII, trobem tres dels grans conflictes: La Religió, L´amor i la mort .

Peró, per mi, l´amor es el conflicte més persistent en aquesta historia, protagonitzada per en Said, un mestís musulmà capità d´un vaixell pirata, i la Blanca, cristiana i presonera d’en Said. Ell que és ferit durant el atac al vaixell cristià, és atès per la Blanca, i és aquí on s’enamoren. Començam a fer-se declaracions d’amor i fidelitat. Ressaltant les virtuts l’un del altre. Però és trobem també amb l’altra cara de la moneda, on els companys pirates d’en Saïd , la família i amics de Blanca, els volen fer veure totes les contrarietats del seu amor, la diferències de les seves religions, costums i móns tant distants. Peró els es senten units per una força superior a tots aquest entrebancs. Son tan forts els seus sentiments, que en el moment en que el pare de la Blanca amenaça amb la mort al Saïd, ella s’interposa amenaçant amb el seu suïcidi, si el pare diu a la fi la seva amenaça. I en la lluita de retrets entre un bàndol i altre, en Saïd resulta ferit i mort i la Blanca es treu la vida tal com havia promès. Peró el amor de ells es també poètica i bella, com la unió inseparable dels dos mons tant distants al que pertanyen i es troben en un de sol. L’horitzó allà on es troben el mar i el cel. Que bonic es l’amor només entèn de de sentiments.

L’amor i l’odi:

La historia ens exposa tot un seguit de conflictes plens d’actes, sentiments i emocions tan contradictòries i reals com podrien ser a vida real, això si, representats per la poètica i encisadora manera de veure les cosses d’en Guimerà, autor de l’obra.

 Parlem de les batalles religioses, promogudes per les diferencies culturals, pels costums i l’autenticació dels Deus. Batalles entre cristians i musulmans, conduits per l’avarícia de les pertinences i la cobdícia del poder. Els cristians guanyaren, i espolsaren als musulmans, però va ser una batalla sense fi en molt temps.

 Trobarem l’amor, el sentiment perpetu en aquesta historia que ens descobriran en Said, en pirata musulmà i la Blanca, una cristiana presonera del seu ultim atac, on ell cau ferit. Ella, que en fa cura de les seves ferides i ell que cau impregnat per la seva bellesa, s’enamoren de tal manera, que ni les diferencies ni entrebancs que posen per un cantó la família d’ella i per l’altre els companys pirates d’ell. Ens demostren con per amor som capaços de fer concessions i sacrificis inimaginables.

 Descobrirem la mort, com a final de la historia, farà ressaltar una vegada més l’etern conflicte entre la tristesa i la bellesa del final d’una vida terrenal. Però en aquesta historia d’amor veurem els dos costats de la moneda. Veurem les llàgrimes en laude per sempre dels éssers estimats i comprendrem la bellesa comparativa de d’unió de dos mons tan diferents i contraposats com el mar i el cel que ens trobarem sempre a l’horitzó.

La traïció entre dues cultures

Tothom es pot sentir qualsevol cop traït per algun motiu. En aquest cas, en l’obra de Mar i cel, hi ha varies traïcions. Per exemple els musulmans se senten traïcionats perquè els van expulsar d’Espanya; Joanot traeix els seus companys perquè s’alia amb els espanyols i els deixa lliures, cosa que fa que es facin amb el vaixell.

 D’una banda, els musulmans se senten traïts per haver sigut expulsats de la península Ibèrica. En Saïd, capità d’un vaixell pirata de musulmans, rapta uns espanyols, entre ells la Blanca, la protagonista, filla del virrei de València. Entre els pirates musulmans n’hi ha un de català, en Joanot. Aquest traeix a Saïd i deixa escapar els espanyols que es fan amb el vaixell i maten els pirates musulmans. Al principi de l’ obra en Saïd no vol que facin mal les dones, i s’acaba enamorant de la Blanca.

 Blanca també s’enamora d’ell i això fa que, després de la traïció de Joanot, no deixi que matin Saïd, i ho porta fins les últimes conseqüències. Aquí veiem una altra traïció: el virrei de València se sent traícionat per la seva filla, perquè prefereix defensar Saïd, un musulmà, en comptes de recolzar la seva família.

 Crec que en aquesta obra es mostra la traïció entre cultures, cosa que encara segueix passant avui en dia en molts països. Com ara en molts llocs que estan en guerra i la traïció es dóna en gairebé tots els conflictes.

MAR I CEL, AMOR PROHIBIT

 Primer us vull parlar dels moriscos així era com li deien els cristians, els ban fer fora perquè eren d’una religió diferent.

Ells eren musulmans llavors per això els van expulsar de les seves terres dels pobles i de tot el país, els van culpar d’infidels per que ells no volien canviar de religió.

D’una banda tenim en Saïd de pare musulmà i mare cristiana,ells vivien tranquil·lament ha un poble ala península ibèrica, els cristians li van matar el seu pare llavors ell i la seva mare decideixen marxar al seu país amb la expulsió dels moriscos al 1609.

Des pres de tot, Saïd amb el seu vaixell algerià del qual es el capita, hi van fer presoners a un grup de cristians després d’haver assaltat la seva nau, Said es va fer unes ferides en l’assaltament de la nau dels cristians, i va demanar que li portessin una cristiana per que li cures les ferides.

La noia cristiana es diu blanca, hi es la seva presonera juntament amb el seu pare Carles, el seu enamorat, el seu cosí Ferran i el capita del vaixell cristià amb altres mariners, entre ells també havien dones. Agraït per la cura, Saïd li dona mes privilegis que els altres i amb el temps s’enamora d’ella.

Per tant m’agradaria dir vos que el que acaba unint ha Saïd i la blanca es l’horitzó, ells dos viuen en mons oposats, i l’únic que els a junta es la mort.