Vídeo de curt el puente
Que us ha semblat el curt?
Al igual que el cérvol i l’ós, els infants de 3-4 anys es troben en una etapa de la personalitat en que el “JO” és molt important. I sovint volen imposar el seu criteri, sense tenir en compte els demés o el perill que això pot comportar; són en aquestes situacions que els adults hem de posar límits o fer-los entendre que no sempre poden sortir-se amb la seva. Però com tots/es sabem no és fàcil que els nens i nenes canviïn d’opinió.
Us costa posar límits als vostres fills o filles? Que feu quan s’entossudeixen i de totes, totes volen sortir-se amb la seva? Els costen acceptar els límits?
Quines estratègies feu servir per reconduir la situació? (calendaris conductuals on és premien les actituds bones, racó de pensar, altres…)
Deixeu un comentari, penseu que les vostres aportacions poden ajudar a altres famílies. Jo com a mare us deixo el primer comentari.
Jo com a mare sempre he sigut molt del parer que als infants se’ls ha d’explicar les coses, però que quan no accepten se’ls ha de posar un límit. I us he de dir que ara que són una mica més grans, he vist com ara és molt més fàcil parlamentar i negociar amb ells.
A mi la veritat que emb costa que em fassi cas como ya sabem el nazan es un nene molt tossut pero ara mica en mica va fent cas y es totalmente gracies a que ara le explico mes les coses abans s’enfadaba y marchaba cap a la semana habitacio a consolarse amb els seus queríts coches jijiji y cuant se li pasaba l’enfat llabors venia y podies explicar perque la mare s’habia enfadat
Hola a tots, jo al Pau el parlo a poc a poc a la seva alçada perquè em miri als ulls (és que si no fa com si no m’escoltés) per dir-li quan s’equivoca i normalment funciona. Però a vegades es posa molt tossut i rondinaire, llavors va una estoneta al racó de pensar a on pensa el que a fet malament i normalment es dóna conte i torna penedit.
Abraçades
Ana
El posar límits és una tasca necessària en l’educació dels nostres fills/es i és una intervenció on els resultats es veuen amb el temps, és per aquest motiu que és cansat i sembla que no trobis recompensa de manera inmediata. La meva experiència em diu que si ets constant i fas servir el diàleg amb els infants i els escoltes, pots aconseguir els objectius que et proposis . Educar en valors i donar llibertat d’expressió sempre mantenint un respecte és el favor més gran que podem donar els nostres infants.
La Queralt des de fa uns mesos hi ha moments on es mostra tossuda i molt egocèntrica amb les seves joguines. Els conflictes amb el seu germà han augmentat a causa d’aquesta conducta. Quan s’enfada intentem parlar amb ella i fer-li entendre que cal compartir a l’igual que fa el seu germà o cosina amb ella. Si es mostra molt enfadada la deixem que es tranquil·litzi i després amb més calma dialoguem amb ella i sovint acaba entrant en raó. No és una tasca fàcil malgrat pregressivament anem observant petites millores a l’hora de cedir en determinats aspectes.
Es muy interesante….a nosotros Dylan nos lo esta poniendo un poquito dificil…pero segun pasan los dias estamos comprendiendo que poniendole limites muy claros y estrictos vamos consiguiendo algo! Poco a poco y con paciencia y amor❤
Hola !
Toni es un poquito cabezon cuando quiere algo no comprende que no puede ser siempre todo y se fustra.
Decidimos hace un mes hacerle un calendario de conducta y la verdad, parece que funcióna☺os recomiendo que lo probéis. Saludos.