Aquest és un llibre sobre una mare que espera que arribi el seu bebè. Un llibre càlid, que emociona, que fa sentir en primera persona l’espera, que remou i que ens fa pensar en la vida i en la maternitat. Tot des de la visió de la mare que espera.

Però el més important és la delicadesa amb què aborda el tema de fons: l’adopció. En cap moment surt la paraula adopció, integració, mare soltera, ni visions moralitzants del tema. Pensem que aquesta és la literatura que hem d’apropar als vostres fills. La que aborda tot tipus de temes, però des de la qualitat literària, des de l’art de ser-hi, però sense didactismes.

Llegiu un fragment de conversa del préstec de divendres passat sobre aquest llibre:

Mestra: Joan, tot i que al préstec no resumim l’argument, ens podries explicar amb una frase quina història explica l’Esperant en Timoun?
Joan: Sí, una mare cocodrila que espera el seu bebè.
Mestra: I el seu bebè li surt del seu ou?
Alguns: No, arriba, és adoptat.
Mestra: Dels que tenim a la classe crec que no en tenim cap altre que parli d’això. Jo el trobo molt tendre, carinyós. A més, la mama cocodrila té marit?
SILENCI
Alguns: No
Ivan: Jo no me l’he llegit, però ara que el Joan l’ha explicat ja sé una mica de què va.
(Parlem de les il•lustracions càlides, que semblen d’aquarel•la)
Mestra: Joan, tu com creus que està aquesta mare mentre espera el seu petitó? Quins sentiments creus que té? Com se sent?
Alex M: Malament perquè no té marit i un fill que no és seu i no és mare de veritat.
Mestra: Però si l’ha adoptat…
Alguns: Sí, sí, és mama igual.
Erika S.: Serà la seva mama per sempre.
Mestra: Tindrà només una mama. Hi ha famílies que només tenen una mama o un papa.
Iván: I hi ha famílies que tenen o dos papes o dos mames. Però jo no entenc una cosa dels dos papes, com ha nascut?
Joan: Perquè l’adopten.
Mestra: Perquè l’adopten o perquè, sabeu què passa als Estats Units? Que hi ha mares de lloguer. Els papes es posen en contacte amb una dona que vol ajudar a dos papes i li posen els espermatozous que faran que la dona pugui fer créixer a la seva panxa un bebè. Per tant, dos papes poden tenir una dona que els ajuda i té un bebè que el fa créixer a la seva panxa i els hi dona o bé l’adopten.
Ivan: Però quan l’adopten els seus papes li deixen per sempre?
Erika S: Sí, per sempre.
Mestra: Sabeu on adopten nens? A països on els pares tenen molts fills, molt pocs diners i quan ho tenen molt difícil els deixen a centres on els poden cuidar millor i
Ivan: I quan uns papes no tenen fills van i els adopten.
Albert: I les mames?
Mestra: Les mames també adopten perquè volen o perquè a vegades alguna mama té algun problema i no pot tenir fills i decideix adoptar.
Alex M: A cavallets de mar el home porta bebès.
Iván: Quan tenen bebès surten 100 o més.
Mestra: Hi ha alguna excepció, però els mamífers sortim de la panxa de la mare.
(parlem d’alguns mamífers i els noms de les femelles)
Erika S: i les mames de lloguer…
Iván: Es com si fos la panxa dels papes, però una altra dona.
Mestra: Clar, perquè ells l’acompanyen, miren les ecografies, la cuiden i quan el té els hi dona.
Iván: Però la senyora està contenta?
Mestra: Bueno… si ella ha acceptat, clar…
Alex M.: Sí, però potser després li fa pena.
Mestra: Sí, potser sí.

Ja veieu, a vegades em deixen sense paraules,
Lara.