Divendres passat vam realitzar el segon préstec obert a les famílies. Ens van acompanyar la Montse (mare de l’Iker i l’Alex), la Tere (mare del Joan) i l’Eva (mare de la Paula). A elles i als familiars de la primera edició (pares Erik, avi Aitana i Albert i mare Gisela), els agraïm molt l’assistència.
Va ser molt interessant perquè les mares van participar en la conversa i també perquè al final del préstec ens van dir que no s’imaginaven que el préstec fos així. Pensaven que explicaven l’argument i no que era una conversa en la que sorgeixen temes personals com les pors o temes socials com la tradició dels ninos “quitamiedos” argentins. També els va sorprendre el llenguatge específic per parlar de llibres i el domini de l’expressió oral.
Els vostres fills i filles van estar molt contents, tants que avui una de les notícies ha estat sobre el préstec amb famílies:
Durant el préstec, mentre comentàvem l’àlbum il·lustrat Bernat l’amoïnat:
Va sorgir la idea de poder organtizar un taller amb famílies per tal que cada No! es pugui construir un nino “quitapenas” i poder allunyar cada vespre les preocupacions.
Ja sabeu, aneu pensant com els podríem fer…
Lara.
Pasamos un buena tarde todos juntos. Sois todos estupendos y he visto que estais aprendiendo mucho.Seguir asi.Besos para todos.
Bona tarda!
Jo en tinc un ninot “quitapenas” ja fa moooolt de temps… i sempre va amb mi. El porto sempre a sobre..o al bolso..a la butxaca dels pantalons. ..
També em van comentar q portava bona sort i q allunyava la mala sort.
Així q sempre el tinc amb mi..gegege..per si de cas…
Ja li diré a l’ Erik que us el ensenyi.
un petó molt gran guapos!
Sílvia (mama Erik Vives)
Hola No!
Divendres a la tarda va ser molt interessant veure com treballeu els llibres, com analitzeu certs aspectes, i com intenteu respectar el torn de paraula.
Us felicito i us animo a continuar avancant amb fermesa.
Petons.