Quan després d’un inici complicat de tarda de Castanyada, en què em vaig enfadar una mica perquè la xerrameca era incontrolable, tot va anar com una seda i quan estàvem menjant castanyes a la terrassa em giro i els veig així:

Només volia compartir que em sento molt afortunada de tenir uns No tan feliços, divertits, espontanis i que viuen amb alegria el dia a dia a l’escola. Aprenem moltes coses sí, però res té gaire sentit si no tenim la certesa que són feliços a l’escola. Imatges com aquesta, em fa pensar que ho són.

Lara.