Avui us vull explicar l’inici d’una cursa.

Fa unes setmanes vam llegir la faula de La llebre i la tortuga. Vam parlar dels personatges, de com la llebre es confia i la tortuga amb la seva constància la guanya. Això ens va portar a parlar de com a la classe hi ha nens i nenes que són més aviat llebres i d’altres més aviat tortugues. No ens referim a córrer molt o córrer poc a nivell físic, si no a quina és la dinàmica de la nostra classe.

Ens vam adonar que hi ha dos ritmes molt marcats, el d’aquells que van molt ràpid a fer les coses, que participen molt, que sempre volen ser els primers (en acabar, a la fila…) que tenen poca paciència i que parlen fort i a vegades els costa escoltar als altres; i el d’aquells que van més a poc a poc fent les coses, que els costa participar, que cedeixen molt fàcilment al que volen els altres i s’adapten, que parlen fluix, que saben escoltar molt als altres i que tenen paciència. Vam pensar que els primers són les llebres i els segons les tortugues.

Vam parlar sobre qui es considerava més aviat llebre i qui es considerava més aviat tortuga i així es veuen a ells mateixos:

Avui hem recuperat les qualitats de les llebres i les tortugues i hem decidit que farem una cursa llarga, d’aquelles que el més important és mantenir el ritme i ser constant. Així doncs, les llebres faran la cursa cap a les qualitats de les tortugues i les tortugues faran la cursa cap a les qualitats de les llebres.

Cada divendres els nens i les nenes decidiran si poden avançar la seva llebre o tortuga en funció de si han aconseguit fer una de les coses a les que es volen apropar.

Les tortugues tenen el retpe de:

Les llebres tenen el repte de:

Avui la carrera ha començat i de ben segur ens portarà molts aprenentatges per sempre. Estic molt contenta de com evolucionen aquests ratpenats de 1r!

A més, hem celebrat l’aniversari de l’Izan, que ens ha portat un esmorzar deliciós!

Mireu que bé que hem esmorzat, gràcies Izan!