Divendres a la tarda van venir tots els padrins i padrines dels ratpenats!
Va ser fascinant veure als vostres fills i filles com van esperar aquesta arribada i la il·lusió desbordant de les seves mirades minuts abans que piquessin a la porta (quan ja els havien sentit arribar) i durant l’estona que van compartir.
Va ser una tarda molt ínima. Cada ratpenat va agafar al seu padrí o padrina de la ma i va compartir el que va voler. Tots i totes van voler mostrar com llegeixen i escriuen. Volien llegir per als seus padrins i padrines. També escriure (alguns necessitaven mostrar com han après a fer la lletra lligada). Veure’ls des de fora era màgic.
El berenar era boníssim, però tot i que se’l van menjar amb moltes ganes, era el menys important. No podien perdre ni un minut i mentre berenaven, uns aquí i uns allà, seguien parlant, llegint, dibuixant… amb els seus padrins i padrines.
Abans que s’acabés la tarda ja em deien si els podríem tornar a convidar perquè no havien tingut temps de jugar gaire. Tota la setmana vam estar preparant la seva arribada: fent banderoles, pancartes, dibuixos, el seu nom en gran, llegint les cartes que arribaven… i tot va passar tan ràpid que, encara no havien marxat a casa que ja deien que posés una data perquè tornessin.
Gràcies, famílies, per la implicació amb el berenar i per compartir l’emoció que van viure els vostres fills i filles. Per mi, va ser un luxe, presenciar-ho.
A continuació teniu l’enllaç amb les fotos: