Fa tres cursos (el 2011-12) vam començar el joc dels Centons, a l’entrada del nostre institut. Al principi vam anar fotografiant totes les cites que proposàveu i penjàveu i alguns dels centons més reeixits que elaboràveu. Amb tot, el pas diari d’alumnat, la barreja de cites, colors i cometes i la manca d’hores van fer que fos impossible seguir el ritme diari del joc dels centons. Però va fer la seva funció. Algunes de les vostres creacions van ser molt originals, d’altres molt poètiques. Fins i tot hi havia que feia autèntics cal·ligrames. No cal dir que els dies de pluja, l’entrada de l’institut es convertia en el recer poètic i virolat més adient.

Aquest curs recomencem el joc, des de zero. Fem tabula rasa, reformulem algunes normes i augmentem una mica el tamany de la lletra. Això sí, ja no trobareu el joc a l’entrada de l’institut sinó a la biblioteca del centre, en una pissarra preparada ex professo.

Intentarem, doncs, amb un ritme més pausat, anar recollint les cites que proposeu i fent fotos de tots els centons en la mesura del possible i deixar-ne constància en aquest blog. No cal dir que podeu fer propostes de centons comentant en aquest mateix blog i seguir el ‘ludus’ des de casa.

Properament anunciarem més novetats, per donar una dimensió encara més 2.0. al joc del centons. Però això serà més endavant. Ara i aquí, dos posts més enrere, trobareu les instruccions i l’explicació del joc, pel nous alumnat de l’insititut i per als mes desmemoriats.

Ja ho sabeu, doncs. Teniu paraules, colors i una tela negra a punt per fer córrer la vostra imaginació.

Activitat pensada pels i per als estudiants de lletres, especialment de francès, d’alemany i de llatí, però esperem que hi participi tothom (professors i PAS també!). Intentarem entre tots que hi hagi una cita (o més) cada dia.

Instruccions:

1. Editeu-lo en MAJÚSCULES (el grec en minúscules), lletra Arial, 36 punts, interlineat d’un i mig, sense punt final. El nom de l’autor en minúscules.

2. Demaneu un tros de velcro i la cartolina del color assignat al professor corresponent a la llengua de la cita que trieu (cf. supra) i imprimiu-l’hi.

3. Retalleu-la deixant una mica d’espai per sobre i per sota de manera que quedi una tira d’uns 2cm d’amplada. Enganxeu el text imprès al velcro i talleu-lo paraula per paraula (apòstrofs i guions també).

4. Munteu la cita al tros de roba de l’entrada i poseu-hi les cometes del color corresponent. La cita haurà d’estar unes hores entre cometes, intacta.

5. Després, un cop tretes les cometes, dividia per paraules, passarà a ser de “domini públic” i tothom podrà editar-la i formar centons sense més limitació que les paraules disponibles (i el sentit comú).

 Llengües en joc:

Llengües no flexives:

• Català => cartolina groga
• Castellà => cartolina vermella
• Anglès => cartolina blava
• Francès => cartolina verda

Llengües flexives:

• Alemany => cartolina carabassa
• Llatí => cartolina blanca
• Grec antic => cartolina lila (en minúscula)

(extret de Verbàlia 2.0, de Màrius Serra, editorial Empúries, pàg.289)

Un centó és una composició poètica confegida amb versos (o fragments de versos) preexistents que pren un sentit allunyat dels poemes originals d’on han estat extrets. En anglès el centó sovint rep el nom de patchwork poetry. També es consideren centons els refranys apedaçats. La generalització de la informàtica ha permès la represa del centó des de l’experimentació combinatòria.

Història

Un centó llatí (cento, -onis) era una mena de capa feta amb pedaços d’altres robes. Per analogia va donar nom a aquest artifici verbal. Tertul·lià (160-240, aprox.) és el primer autor que en parla, però el principal impulsor d’aquest gènere poètic seria un prolífic poeta llatí del segle IV anomenat Dècim Magne Ausoni (310-395, aprox.). Ausoni fins i tot en va establir unes normes d’ús. Pel que fa als refranys apedaçats, segons Pierre de Bourdielle és un joc cortesà que ja es practicava a la cort catalanoaragonesa de la reina Germana de Foix (1488-1537).

En el primer esment documentat d’aquesta activitat de retalla i enganxa, Tertul·lià anomena homerocentonistes els autors que prenen versos complets o trossejats de les obres d’Homer per formar una composició nova amb un sentit diferent. Sant Jeroni (342-420), autor de la Bíblia coneguda com a Vulgata, parla ja d’homerocentonistes i virgilicentonistes a la seva Epístola LIII. Però és Ausoni qui posa els centons en voga. Un encàrrec de l’emperador Valentinià l’aboca a escriure una celebrada (per obscena) composició intitulada Centó nupcial bastida exclusivament amb mitjos versos barrejats d’Homer. Ausoni també és qui estableix les regles del joc: el centonista pot manllevar versos sencers o fondre dos hemistiquis en un sol vers, però mai no pot prendre dos versos seguits d’un mateix autor. En definitiva, ni pot manllevar més d’un vers seguit ni menys de mig.

Després d’Ausoni el terme centó es va aplicar a tota mena de pastitxos o popurris musicals, prosaics, dramàtics o discursius i l’Edat Mitjana, durant la qual el concepte d’autoria era molt poc acusat, en va anar plena. La moda del centó literari es basava inicialment en Homer, però els jolius plagistes també manllevaven versos d’altres autors com Lucreci, Ovidi o Estaci. I de fet els centons més famosos són els virgilians, amb versos de l’Eneida, les Geòrgiques i les Bucòliques. Un dels arguments recurrents dels centons és la vida de Crist. L’emperadriu de Constantinoble Eudòxia la va reescriure amb mitjos versos homèrics i una noble romana que es deia Proba Falcònia s’hi va posar usant només versos de Virgili. Aquesta nova evangelista, que va merèixer els elogis de sant Agustí, arribà a compondre centons profètics relatius als misteris del cristianisme.

La idea

El joc que proposem és una còpia i adaptació d’una idea que es va dur a terme a l’Institut Montsoriu, a Arbúcies (cf. http://paraulari.blogspot.com), fa uns anys; també el curs passat a l’Institut el Foix, de Santa Margarida i els Monjos. Aquí només en modifiquem algunes normes i hi introduïm més llengües amb la variant dels colors.