Oriola, 1910 – Alacant, 1942.
Poeta espanyol. Adscrit a la Generació del 27, va destacar per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític. Pertanyent a una família humil i criat en l’ambient camperol d’Oriola, de nen va ser pastor de cabres i no va tenir accés més que a estudis molt elementals, pel que la seva formació va ser autodidacta. El seu interès per la literatura ho va dur a aprofundir en l’obra d’alguns clàssics, com Garcilaso de la Vega o Luis de Góngora, que posteriorment van tenir una marcada influència en els seus versos, especialment en els de la seva etapa juvenil. També va conèixer la producció d’autors com Rubén Darío o Antonio Machado. Va participar en les tertúlies literàries locals organitzades pel seu amic Ramón Sijé, trobades en els quals es va relacionar amb la qual després va ser la seva esposa i inspiradora de molts dels seus poemes, Josefina Manresa. Amb vint-i-quatre anys va viatjar a Madrid i va conèixer a Vicente Aleixandre i a Pablo Neruda; amb aquest últim va fundar la revista Cavall Verd per a la Poesia. Les idees marxistes del poeta xilè van tenir una gran influència sobre el jove Miguel, que es va allunyar del catolicisme i va iniciar l’evolució ideològica que ho va conduir a prendre posicions de compromís bel·ligerant durant la Guerra Civil. Després del triomf del Front Popular va col·laborar amb altres intel·lectuals en les Missions Pedagògiques, moviment de caràcter social i cultural. En 1936 es va allistar com voluntari en l’exèrcit republicà. Durant la contesa va contreure matrimoni amb Josefina Manresa, va publicar diversos poemes en les revistes El Mico Blau, Hora d’Espanya i Nova Cultura, i va donar nombrosos recitals en el front. La defunció del seu primer fill (1938) i el naixement del segon (1939) es van afegir com motiu inspirador de la seva obra poètica.