La vocal neutra (resum)

Enllaços d’interès:

 http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32311/index.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/cs06.htm

És el so, que emetem els parlants de les comarques orientals, de les vocals a, e  àtones.

En l’arrel:

  • La vocal neutra d’un mot s’escriu segons la família de paraules d’aquest. Ex: enceto ? encetem.              Excepcions: Els verbs néixer, treure i  jeure fan les formes àtones amb a. Ex: neixo?naixem.

En la terminació:

  • VERBS:
  1. Les formes verbals s’escriuen amb -a si la vocal neutra és l’últim so i amb -e- si és el penúltim. Ex: pensa/penses.
  2. Excepcions: Infinitius acabats en -re (perdre, caure) i les formes vine, corre, obre, omple.
  • ELEMENTS NOMINALS(Substantius, adjectius…):
  1. Els masculins acabats en vocal neutra s’escriuen generalment amb -e i els femenin, amb -a. Ex: Un altre pediatre pobre, una altra pediatra pobra.
  2. Excepcions:mots invariables, com els acabats en -ble o en els sufixos -ista, -cida,-aire.Ex: un noble, homicida, vaguista, dansaire. I altres mots com: fase, superfície,…
  • Atenció a les següents alternances ortogràfiques
  • Davant
    a,o,u       e,i Exemples
    -j-          -g-
    -g-         -gu-
    -gu-        -gü-
    -qu-        -qü-
    -c-          -qu-
    -ç-          -c-
    enveja/ enveges
    vaga/vagues
    llengua/llengües
    Pasqua/ pasqües
    forca/ forques
    força/forces

La dièresi (resum)

S’Escriu dièresi sobre “i”, “u” en els casos següents:

  • Per indicar que cal pronunciar la “u” dels grups “gue”, “gui”, “que”, “qui”. Ex: llengües.
  • Per indicar que dues vocals no formen diftong. ex: Raïm.

Però la dièresi s’estalvia en els casos següents:

  • Quan, seguint les regles ortogràfiques, el mot ha de dur accent gràfic. Ex: país (perquè és aguda acabada en vocal). Però, en canvi, el plural del mot anterior l’escribim amb dièresi “països” ja que pel fet de ser plana acabada en -os no pot dur accent.
  • En la terminació del gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercer aconjugació. Ex: agraint, agrair, agrairé, agrairia… (Alerta! El participi sí que porta dièresi: agraït)
  • En les terminacions llatines -us, -um. Ex: mèdium, pòdium, Màrius
  • En els compostos amb prefix acabat en vocal (anti-, co-, re-, semi-, etc.), excepte reüll, reïra i les formes del verb reeixir (reïxo). Ex: contraindicar, reunificar, antiimperialista, coincidir
  • En els sufixos -isme, -ista. ? egoisme, altruista (a estoïcisme la dièresi no és al sufix, i a proïsme i a lluïsme la terminació -isme no és un sufix)

Per si vols tenir-ne més informació o vols fer exercicis:

 http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/index.htm

(és una pàgina de l’edu 365 que ens permet fer exercicis)

http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/dieresis1.html

(més exercicis)

L’oració simple

Subjecte i Predicat

Generalment l’oració es pot definir sintàgticament amb la fórmula:

O = SN + SV

Aquests  dos constituents fan les funcions de subjecte (SN) i de predicat (SV) de l’oració.

Entre el nucli del (SN) subjecte  i el del (SV) predicat hi ha concordança en nombre i persona.

Exemples:

a)La Maria    compra peres 

       subj               pred

b) M’agrada         la xocolata 

pred                   subj

La xocolata ha de concordar amb el verb  Frases com *M’agraden la xocolata o *M’agrada les xocolates serien incorrectes. És per aquest motiu que el subjecte de l’oració és la xocolata.

c) Compra peres

        pred

És  una oració de subjecte el·líptic. El subjecte existeix però a l’oració no s’esmenta. Pot ser: (ella) compra peres, (la Maria ) compra peres…

d) Plou

     pred

És una oració impersonal. El subjecte no només no hi apareix sinó que tampoc existeix.

Complements verbals

CD

-El Complement directe generalment esdevé subjecte d’una passiva.

– S’uneix directament al verb sense preposició (Saludem els veïns) .Exceptuant els següents casos:

a) Quan és un pronom tònic: Et saluda a tu.

b) En l’expressió recíproca: L’un a l’altre.

c) Opcionalment quan és un pronom relatiu, interrogatiu o els indefinits tots, tothom: La noia aqui veié es deia Pepa…

CI

Per localitzar el complement indirecte, quan encara no hem fet la substitució pronominal, caldrà que formulem la pregunta “a qui?” al verb. El Complement que respongui aquesta qüestió serà el CI. Porto els préssecs al Sergi (“a qui” porto els préssecs?-Al Sergi (CI))

CC

Els complements circumstancials es classifiquen semànticament en

CC de lloc: “on?” Compra al mercat

CC de temps: “Quan?” Vindrà a dos quarts de quatre

CC de  quantitat: “Quant” Val tres euros

CC de companyia: “Amb qui?” Hi anirà amb la Raquel

CC d’instrument: “Amb què?” Pintarà amb ceres

CC de manera: “Com?” Vindrà ràpidament

CPred

El complement predicatiu també respon a la pregunta “Com?”, però es diferencia del CCM pel fet que sempre concordarà en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD. (Així el CCM tindrà la mateixa forma si el subjecte canvia de gènere o nombre: La Maria menjava ràpidament CCM, El Joan Menjava ràpidament CCM )

La Rosa es va tornar pàl·lida

subj                                 C Pred

(en aquest cas l’adjectiu pàl·lida sempre ha de concordar amb el subjecte, si en lloc de la rosa fos el LLuís hauria de posares va tornar pàl·lid)

(jo) Vaig  fer l’ecudella  salada

CD            CPred

Com en el cas anterior si hagués cuinat “pèsols” (masculí, plural) m’haurien sortit “salats”(masculí, plural)

Atribut

Apareix amb els verbs copulatius (ser, estar,semblar i similars).

En Joan és alt

atr

CRV

El complement de règim verbal és un complement obligatiri de determinats verbs:

– regeixen de: oblidar-se, recordar-se, parlar, prescindir, riure’s…

– regeixen a: acostumar-se, aspirar, contribuir, dedicar-se, renunciar…

– regeixen en: confiar, convertir, incórrer, insistir, participar, pensar…

-regeixen amb: amenaçar, comptar, confondre, somiar…

-regeixen per: amoïnar-se, interessar-se, lluitar, optar…

Les preposicions a, de i en cauen davant que conjunció: S’oblida de que també va ser jove.

La preposició en esdevé a/de si segueix una oració substantiva d’infinitiu: Confia en a/de fer-ho ella mateixa

Per a saber-ne més: 

 http://static.scribd.com/docs/9zgzo86m9v44d.swf

pàgina amb més informació i exercicis.

http://clic.xtec.net/qv/getAssignacio?quadernURL=http://clic.xtec.net/quaderns/mibanez1/funcions/funcions.xml&quadernXSL=default Aquesta  adreça us portarà a un quadern virtual on podreu practicar  exercicis de complements verbals. Podreu comprovar els resultats, així que us el recomano.

El Noucentisme

Moviment o fenomen ideològic que té per a objectiu representar els valors dels nuclis més actius de la burgesia catalana i a través d’un sistema de signes lingüístics i iconogràfics formular models i projectes que a més de representar la realitat puguin establir unes pautes de comportament social que comportin una sèrie de reformes.

Volen crear una Catalunya millor , diferent , més civilitzada i moderna a través d’una renovació política, cultural i econòmica tot cercant una Catalunya ideal.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_70131.rm" width="352" height="288"/]

Reportatge sobre l’assagista, filòsof i crític d’art Eugeni d’Ors. La seva obra cabdal és el “Glosari”, la columna diària, firmada amb el pseudònim “Xènius”, a “La Veu de Catalunya”.

Al “Glosari”, Eugeni d’Ors, nascut a Barcelona l’any 1881, va exposar les teories estètiques, polítiques i culturals del Noucentisme. L’any 1911 va publicar “La ben plantada” i el 1918, “La vall de Josafat”.

El 1917 va ser nomenat director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, però va ser destituït del càrrec tres anys després. Va marxar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà.

L’any 1936 va donar suport a l’aixecament militar contra la República i en plena Guerra Civil va ser nomenat director general de Belles Arts.

A partir del 1946 intenta una aproximació a Catalunya i aplega un grup d’admiradors a l’Academia del Faro de San Cristóbal, a Vilanova i la Geltrú, on va morir l’any 1954.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_71073.rm" width="352" height="288"/]

Retrat personal i professional del poeta Carles Riba, que també va ser traductor de clàssics grecs i crític literari. A més de parlar de la personalitat de Riba a través dels comentaris i records del seus familiars, també es retrata el personatge a través de les cartes i les poesies que va escriure al llarg de la seva vida.

Carles Riba va néixer a Barcelona l’any 1893 . De molt jove, l’any 1911, ja va guanyar un premi als Jocs Florals de Girona, presidits per Eugeni d’Ors.

De la seva obra destaquen “El primer llibre d’estances” (1919), “El segon llibre d’estances” (1930), “Tres suites” (1937), “Elegies de Bierville” (1942), “Salvatge cor” (1952)i “Esbós de tres oratoris” (1957). Va traduir l'”Odissea”, d’Homer, i obres d’Èsquil, Sòfocles, Gogol, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i els germans Grimm, entre d’altres.

Riba va morir l’any 1959. El reportatge mostra nombroses fotografies, documents i imatges inèdites del poeta.

Podem trobar més informació del Noucentisme a:

http://www.uoc.edu/lletra/moviments/noucentisme/index.html

http://www.xtec.es/~malons22/personal/noucentisme.htm