La dièresi (resum)

S’Escriu dièresi sobre “i”, “u” en els casos següents:

Per indicar que cal pronunciar la “u” dels grups “gue”, “gui”, “que”, “qui”. Ex: llengües.

Però la dièresi s’estalvia en els casos següents:

Quan, seguint les regles ortogràfiques, el mot ha de dur accent gràfic. Ex: país (perquè és aguda acabada en vocal). Però, en canvi, el plural del mot anterior l’escribim amb dièresi “països” ja que pel fet de ser plana acabada en -os no pot dur accent.
En la terminació del gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercer aconjugació. Ex: agraint, agrair, agrairé, agrairia… (Alerta! El participi sí que porta dièresi: agraït)
En les terminacions llatines -us, -um. Ex: mèdium, pòdium, Màrius
En els compostos amb prefix acabat en vocal (anti-, co-, re-, semi-, etc.), excepte reüll, reïra i les formes del verb reeixir (reïxo). Ex: contraindicar, reunificar, antiimperialista, coincidir
En els sufixos -isme, -ista. ? egoisme, altruista (a estoïcisme la dièresi no és al sufix, i a proïsme i a lluïsme la terminació -isme no és un sufix)

Per si vols tenir-ne més informació o vols fer exercicis:

(és una pàgina de l’edu 365 que ens permet fer exercicis)

(més exercicis)

celobert