PROBLEMES I SOLUCIONS PER GAUDIR D’UNA
DIETA MEDITERRÀNIA
Reconeguda com una de les dietes més saludables del món, el canvi en els hàbits de consum comença a dificultar-ne el seguimentLa dieta mediterrània no és la panacea, però s’hi acosta. Un estudi elaborat al Regne Unit sosté que redueix a la meitat el risc de sofrir malalties pulmonars, un altre desenvolupat a Espanya en destaca les propietats en l’activitat antimicrobiana i el més recent, firmat per investigadors grecs, desvela que podria protegir contra l’asma i l’al·lèrgia. Aquesta és només una mostra dels centenars d’informes elaborats pels més diversos investigadors, a tots els països del món, sobre la dieta mediterrània i els seus beneficis en la salut humana. De fet, és la candidata oficial al nomenament per la UNESCO de Dieta Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Ningú no posa en tela de judici les bondats nutricionals i saludables de menjar tres peces de fruita i dues racions hortalisses diàries, l’ús d’oli d’oliva com a principal greix d’addició, la ingesta de peix en abundància i de fruita seca. No obstant això, la inclusió d’aquests aliments en la cistella del mercat en una quantitat suficient com per a consumir-ne amb la freqüència recomanada s’ha convertit, per la influència del canvi en els patrons alimentaris i en l’estil de vida, en un repte més que no pas en una opció. Temps i diners. Aquestes són les raons per les quals el consumidor compra cada vegada més aliments precuinats o elaborats, fàcils de preparar i ràpids de consumir, encara que molts d’aquests siguen de pitjor qualitat nutritiva (més greixos trans i més sucres, entre altres components perjudicials). A això se suma la tendència a l’alça dels preus dels productes bàsics (fruites, hortalisses, verdures i peixos), a més de la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i el fet que molts dels aliments precuinats són més econòmics que els seus equivalents frescs. La combinació dels dos factors limita l’elecció alimentària en moltes llars i explica, en part, les verdaderes dificultats que moltes famílies espanyoles troben per a seguir la dieta mediterrània. Dieta en desús?Els beneficis per a la salut d’aquesta dieta van ser descrits en un primer moment a la dècada dels 50 per Ancel Keys, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Minnessota (EUA), en l’anomenat “Estudi dels set països”. En aquest estudi va investigar les relacions entre les malalties coronàries i la dieta de països com els EUA, el Japó, Finlàndia, Holanda, Iugoslàvia, Itàlia i Grècia. Els hàbits alimentaris a l’àrea mediterrània van cridar molt l’atenció després de constatar que la incidència de malalties coronàries era significativament menor que al nord d’Europa. A partir de les evidències sorgides d’aquest estudi epidemiològic, han proliferat les investigacions que associen dieta mediterrània i salut.L’Institut Europeu de la Dieta Mediterrània, de la seua banda, descriu aquest model alimentari com abundant en pa, pasta, verdures, ensalades, llegums, fruites i fruita seca; oli d’oliva com la principal font de greix; un consum més alt de peix i d’aus que de carns roges; i quantitats moderades de vi, consumit als àpats. A més, s’associa a un estil de vida que conforma el patrimoni cultural dels països mediterranis com la pràctica regular d’activitat física, la socialització dels àpats o el costum de la migdiada. Però en les últimes dècades, en paral·lel a la modernització de la societat i a la globalització alimentària, el patró d’alimentació i el model d’estil de vida mediterrani han canviat. Segons dades de l’Observatori de la Dieta Mediterrània (2006), entre els anys 1987 i 2005 s’ha constatat un allunyament substancial respecte de la dieta mediterrània, tant en l’àmbit familiar com en el sector de l’hostaleria i la restauració. L’augment del consum d’aliments amb una elevada densitat energètica (greixos i sucres) i del sedentarisme incideixen en la salut de la població, amb l’augment de malalties cròniques encapçalades per l’obesitat, trastorns coronaris, hipertensió i certs tipus de càncer. Solucions pràctiquesDavant d’aquesta nova situació, condicionada per la falta de temps per a cuinar determinats aliments que requereixen una cocció o una elaboració prolongades (llegums), i de diners per a comprar-ne, es proposa una solució que passa per comprar aliments de temporada, congelar de manera responsable la major quantitat de menjar possible i aprofitar les sobres. Els aliments de temporada, a més de condensar més nutrients i tenir més sabor, són també més barats, una informació que cal tenir molt en compte per a aconseguir un equilibri dietètic sense danyar en excés la butxaca. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que els congeladors disposen ara de més espai i es regulen a temperatures que garanteixen el valor nutritiu i la qualitat higiènica i sanitària dels aliments congelats durant mesos. Aquesta opció permet que el menjar no es tire, sinó que es reutilitze. Les sobres de menjar s’aprofiten, per molt poques que siguen, per fer receptes originals, noves, senzilles, ràpides i molt nutritives (croquetes, pastissets, canelons, purés de verdures…).Dues o tres fruites diàriesÉs important saber que un got de suc equival a una ració de fruita i que és més saludable prendre suc que no prendre res de fruita. Aquests sucs, diluïts en aigua i congelats en recipients adequats, serveixen també per a degustar un nutritiu gelat de fruita. D’altra banda, la macedònia de fruita fresca, barrejada amb fruita en almívar, dóna prou joc i ajuda en gran manera a resoldre la dificultat de menjar fruita a diari. La part aprofitable de la fruita molt madura serveix per a fer compotes, purés de fruites com a guarnició de carns o peixos, o batuts mesclats amb iogurt o llet. Verdures a diari El millor consell que cal seguir en aquest apartat és la degustació de les hortalisses de cada estació; a l’hivern i a la primavera més enciams, escaroles, endívies i cors de cabdell; i a l’estiu, més ensalades de tomata, cogombre i pebrots amb cebes tendres… Sempre estan disponibles i a un preu assequible les verdures congelades i les conserves senzilles, és a dir, les que estan cuites i envasades només amb aigua i sal. Es aconsellable menjar llegums.El peix
El peix fresc d’oferta, ben net d’espines i budells, admet la congelació amb la garantia d’aprofitar-lo en els moments en què aquest aliment bàsic puge de preu. Les conserves de peix (tonyina, sardines, verat…) o de marisc (musclos o clòtxines…) són una alternativa valuosa per a incloure aquest nutrient en la dieta diària, ja siga en ensalades, barrejades amb l’arròs i la pasta, en farciments com els pebrots i, fins i tot, en truita.
1. Encercla les paraules que no saps el seu significat.
2. Busca el significat de les paraules que has encerclat
3. Quins beneficis aporta la dieta mediterrània.
4. Per què actualment costa de dur una dieta com la mediterrània?
5. Quines solucions podem trobar?