Què fer enfront la migranya

La migranya és un trastorn crònic produït per un complex procés de dilatació i contracció dels vasos sanguinis cranials. El símptoma principal és el mal de cap que es presenta generalment a un costat del cap des del front fins les cervicals i que té un caràcter pulsàtil. Sovint va acompanyada de nàusees, vòmits, fotofòbia i fonofòbia . La intensitat del dolor pot ser moderada o severa, arribant a ser incapacitant pel pacient, obligant-lo a fer repòs al llit i suspendre tota activitat. Una de cada 5 persones que pateixen migranyes tenen símptomes previs que es manifesten com alteracions visuals (llums brillants, distorsió visual, taques negres, etc) i que acostumen a durar menys d’una hora,  que reben el nom d’aura.Existeixen una sèrie de factors que predisposen a l’hora de patir migranya:

• Genètics: la majoria de pacients migranyosos tenen pares o germans que pateixen migranyes.
• Estrès: és un dels factors més importants.
• Aliments: xocolata, vainilla, cacau, plàtan, fruits secs, cítrics, additius de menjar ràpid, salsitxes, formatges fermentats i picants.
• Alcohol: en general tot, i en particular el vi negre ja que conté més tanins.
• Edat i sexe: és més freqüent en dones, i especialment desprès de la pubertat.
• Canvis hormonals: la incidència de la migranya és més alta en dones desprès de l’aparició de la menopausa; un cop desapareix, la moltes milloren extraordinàriament.

Es recomanable tenir en compte els següents consells per millorar les crisis de migranya:

• Disminuir l’estrès i l’ansietat.
• Practicar exercici físic de forma habitual ja que redueix l’estrès.
• Evitar menjars i begudes que s’hagin relacionat amb l’aparició de crisis.
• Realitzar un diari de migranyes ajuda a identificar i evitar els factors desencadenats.
• Menjar adequadament i amb un horari regular.
• Evitar el tabac: el fum del tabac pot actuar com a desencadenant.

Cal destacar que l’especialista indicat al que s’ha d’adreçar el pacient que pateix migranyes és  el neuròleg. Aquest metge especialista serà l’encarregat d’estudiar la migranya i establirà el tractament idoni i personalitzat per cadascun dels pacients.

ARTICLE GENTILESA D’ADVANCE MEDICALCaixa Terrassa

(Gràfic any 2000)

 

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/sevasalut.pdf

 

Anem a treballar la lectura.

1.Esbrina el significat de les paraules subratllades, bé pel context o buscant el seu significat al diccionari

2. Quina és la idea principal del text? Procura fer una síntesi d’una línia

3. Per què la migraya provoca un dolor pulsant?

4. Intenta descriure l’aura

5. Qualsevol mal de cap és migranyós? Justifica la teva resposta

6. La Laura t’explica el seu mal de cap : ha estat estudiant força temps i està nerviosa per l’examen. Li fa mal a la nuca i al front.
Creus que es tracta de migranya? Per què ho dius?

7. Fes el mapa conceptual que englobi símptomes i factors desencadenants

8. Escriu un comentari per cada gràfic

9. Quina dolència causa més restricció de l’activitat  l’any 2000? i al 2002?

10. En quin any-2000 o 2002- hi ha més dones que aturen la seva activitat per migranya? Quins són els percentatges?

11.Quins són els 2 principals trastorns crònics declarats a l’any 2002 per homes? i per dones?

12.Et sembla que la migranya és un factor suficientment important des del punt de vista sanitari i laboral en la població, o bé et sembla de poca importància? Mira els percentatges

DIVENDRES, 13/03/2009 – 13:00h

Osona aposta per la prevenció activa el

Dia Mundial del Ronyó

Dissabte, professionals de l’atenció primària i hospitalària sortiran al carrer per promoure hàbits saludables

La comarca d’Osona celebrarà el Dia Mundial del Ronyó amb una acció coordinada entre els professionals de l’atenció primària i l’especialitzada hospitalària amb l’objectiu de sensibilitzar la població per prevenir, o en tot cas alentir, la malatia renal crònica. Amb el lema “Tenir els ronyons sans és cosa de tots”, aquest dissabte al matí, un ampli equip de professionals de la infermeria i de la medicina promocionaran hàbits de vida saludable en una vela situada a la plaça Major de Vic.També es preveu que es facin diferents tipus de proves entre les persones que ho desitgin per detectar factors de risc.

La malaltia renal crònica representa un dels problemes més importants de salut pública del segle XXI. Entre un 10 i un 11% de la població major de 20 anys pot patir una malaltia renal sense saber-ho. Si aquestes dades s’extrapolen a Osona, unes 16.000 persones podrien patir una malaltia renal sense ser-ne coneixedors. A desembre del 2008, a Osona, hi havia 180 persones en tractament substitutiu renal; 85 en hemodiàlisi i 11 en diàlisi peritoneal i d’aquests 10 ha estat trasplantats en el decurs de l’any.

Els professionals de la salut consideren que únicament amb una visió integral del pacient i una actitud proactiva, compartida amb tots els nivells assistencials, però sobretot amb atenció primària, i conscienciant el ciutadà de que també hi té un paper important, es podrà incidir de forma efectiva en la malaltia renal. El Sistema Integral de Salut d’Osona (SISO) afavoreix arribar a aquest punt de trobada.

Avui treballem una notícia del diari.

1. Subratlla les paraules què no coneguis el seu significat i busca’l.

2. Què vol dir prevenir?

3. Saps què vol dir que una malaltia sigui aguda o crònica?

4. Busca informació sobre els factors de risc de la insuficiència renal crònica

5. Què haurà de fer una persona que li fallen els 2 ronyons?

6.Què hauria de fer una persona amb 1 ronyó?

7. Quins hàbits de vida saludable creus que podries fer?

8. Per què el procés al qual és sotmés un malalt d’insuficiència renal rep el nom d’hemodiàlisi?

9. Què opines del transplantament de ronyó? et faries donant d’òrgans?

10.Fes un breu resum del text.

Arteriosclerosi : Estrenyiment de les artèries

Fer activitat física, seguir una dieta cardiosaludable, combatre l’excés de pes i controlar l’estrès, hàbits saludables per a prevenir l’arteriosclerosi. L’arteriosclerosi, que significa literalment enduriment de les artèries, és una malaltia degenerativa caracteritzada per l’estrenyiment de les artèries. Sobre les parets arterials es van depositant lípids, cèl·lules fibroses, cèl·lules musculars, cristalls de colesterol i depòsits de calci, que formen plaques d’ateroma (es denominen així les plaques que originen esta malaltia) i a poc a poc obstruïxen les artèries. L’arteriosclerosi es desenvolupa lentament i les seves alteracions morfològiques poden sorgir a edats primerenques.

És una patologia de difusió universal encara que hi ha notables diferències geogràfiques, racials i sexuals en la incidència d’aquesta malaltia. En les últimes dècades es pot parlar d’endèmia en els països industrialitzats a causa de la seva alta incidència entre la població dels estats més desenvolupats. Encara que el terme arteriosclerosi existeix només des de fa més d’un segle, s’han trobat rastres d’arteriosclerosi en mòmies de la Divuitena Dinastia dels faraons d’Egipte (1224 aC). Però tot i la llarga història d’aquesta malaltia, els nostres coneixements sobre el seu desenvolupament i progressió encara són molt limitats i plens d’incògnites.

La malaltia arterioscleròtica comença en tots els individus, sense tenir en compte el lloc d’origen, en els primers 20 anys de vida i de la mateixa manera. Inicialment es desenvolupa una placa petita molt benigna, la denominada estria grassa, que es pot trobar en els primers anys de vida en les grans i mitjanes artèries com l’aorta i les coronàries. Aquestes estries poden desaparèixer o evolucionar molt lentament i originar la formació de les plaques d’ateroma.

Avui sabem que cada un de nosaltres neix amb una geometria tridimensional diferent de les artèries, especialment de les coronàries, i precisament en les zones on les artèries es bifurquen i es divideixen es formen turbulències del corrent sanguini que probablement originen lesions del recobriment intern de les artèries, que es lesiona i es fa més permeable a les cèl·lules i als elements bioquímics que circulen en la sang: lípids, cèl·lules fibroses, detritus cel·lulars i altres elements penetren en este endoteli danyat i originen les plaques arterioscleròtiques. Actualment un element nou apareix en el complex procés evolutiu de la placa ateromatosa: la inflamació. La placa es pot trencar, formar un coàgul o taponar totalment l’artèria i en aquest procés la inflamació sembla que té un paper protagonista. De fet s’han detectat nivells alts de proteïna C reactiva (PCR) en la sang, que apareixen quan hi ha inflamació, en persones que després han sofert un infart. Fins i tot es diu que la determinació de PCR pot substituir en un futur altres determinacions per predir el risc de sofrir un infart.

Factors de risc de l’arteriosclerosi

Aquest procés es veu afavorit per la presència de factors de risc. Es tracta d’hàbits, traços o alteracions associats amb un augment important de la susceptibilitat per a emmalaltir. Poden ser modificables o immodificables. La investigació sobre els factors de risc de l’arteriosclerosi va començar en els anys 60, amb estudis epidemiològics que amb el temps han permès identificar aquests factors i realitzar el que es coneix com a prevenció primària: eliminar els factors de risc per controlar el desenvolupament de la malaltia.

Tabac, hipertensió arterial i colesterol elevat, especialment la fracció LDL (l’anomenat colesterol dolent, l’oxidació del qual té un paper important en l’origen de la placa), són els factors de risc més importants associats a aquesta malaltia. Al contrari, el denominat colesterol bo, la fracció HDL, desenvolupa un paper preventiu. De fet, cada dia es dóna més importància com a factor predictiu a l’HDL: valors baixos d’HDL són perillosos, fins i tot amb nivells de colesterol totalment normals. També la diabetis mellitus, l’obesitat, el sedentarisme i l’estrès són factors que afavoreixen el desenvolupament d’arteriosclerosi. Tots aquests són factors de risc modificables, és a dir, podem actuar sobre ells: es pot deixar de fumar, aprimar, fer exercici, canviar de dieta… accions que constitueixen la base de la prevenció primària.

Però hi ha factors de risc immodificables. L’edat, el sexe, la càrrega genètica i la raça no els podem canviar. L’edat constituïx el factor de risc de major consistència: les lesions inicials apareixen en l’aorta en la primera dècada de la vida, en les artèries coronàries en la segona i en les artèries cerebrals en la tercera. En les dones, l’arteriosclerosi és molt menys freqüent que en els homes fins a la menopausa, per la qual cosa resulta molt temptador fer-ne responsable les hormones femenines, però encara no se n’ha confirmat el presumpte paper protector. La raça blanca sembla que està més predisposada a este tipus de lesions que altres races. I, finalment, la càrrega genètica pren cada dia més importància, per la qual cosa cal valorar molt acuradament la història familiar del pacient.

Quins símptomes produeix?

L’arteriosclerosi és asimptomàtica mentre no aparegui en l’artèria un estrenyiment tan intens que no permeti subministrar sang als teixits. Es produeix llavors la denominada isquèmia (falta de reg i aportació d’oxigen a un teixit) i apareixen els símptomes. Tres són els territoris més afectats pels estrenyiments: cor, extremitats inferiors i cervell.

• En el cor l’arteriosclerosi de les artèries coronàries origina angines de pit, infarts de miocardi, miocardiopaties arterioscleròtiques, morts sobtades i insuficiències cardíaques.
• En les extremitats inferiors apareix la claudicació intermitent: en caminar les cames fan mal i la persona s’ha d’aturar; amb el descans el dolor desapareix i es pot reprendre la marxa.
• En el cervell, quan les artèries s’obstrueixen, originen l’accident cerebrovascular que es pot manifestar de moltes formes: des de petits símptomes, a la paràlisi de les extremitats per isquèmia d’àrees del cervell. Estudis epidemiològics han permès associar aquestes afeccions als factors de risc. Així, el colesterol elevat està més relacionat amb la malaltia coronària, el tabac amb la claudicació intermitent i la hipertensió amb l’accident cerebrovascular.

Per a prevenir l’arteriosclerosi…

No podem fer res per a evitar el pas del temps, canviar la càrrega genètica ni el sexe, però podem influir en el desenvolupament de l’arteriosclerosi actuant sobre els factors de risc. Hàbits saludables per a prevenir l’arteriosclerosi són:

• Activitat física. Practicar exercici físic amb regularitat, tres sessions setmanals de 50-60 minuts, preferiblement de tipus aeròbic com ara fer marxa, caminar a pas ràpid, anar en bicicleta, córrer, nadar… No cal que sigui extenuant ni que ens fatigui, l’exercici moderat ofereix uns resultats magnífics.
• Dieta cardiosaludable. Fer una aportació calòrica correcta. Són molt recomanables els aliments vegetals com els llegums, les fruites, les hortalisses, rics en substàncies antioxidants (vitamines A, E, C,). L’àcid fòlic, present en les verdures de fulla verda, els fruits secs o els olis vegetals, té un paper important en la prevenció, igual com els àcids grassos omega-3, que es troba en els peixos blaus. També el te i el vi (consumit moderadament) contenen antioxidants tan potents com les verdures i les fruites. L’oli d’oliva és preferible a altres tipus d’oli. Cal disminuir el consum d’aliments rics en colesterol i greixos saturats: ous, llet sencera, carns grasses, embotits, vísceres.
• Controlar l’estrès. L’estrès té un efecte perjudicial en l’arteriosclerosi. No és fàcil en la societat actual evitar les situacions d’estrès, per això es fa necessari combatre la tensió emocional per mitjà de tècniques de relaxació. N’hi ha de realització fàcil i molt efectives.
• Combatre l’excés de pes. L’obesitat se sol acompanyar d’hipertensió, augment del colesterol i de l’àcid úric, diabetis… En molts casos reduint el pes es corregeixen totalment o parcialment aquestes anomalies. Per això resulta tan important mantenir un pes corporal correcte.
• Controlar la hipertensió arterial. En la majoria dels casos la hipertensió és lleugera i es pot controlar amb hàbits higiènics sans: exercici, dieta, relaxació… Només quan les xifres són molt elevades de forma permanent es pot necessitar tractament farmacològic.
• Deixar de fumar. El tabac té un efecte molt perniciós no sols sobre l’arteriosclerosi, sinó també sobre altres malalties.

http://revista.consumer.es/web/ca/20020501/salud/42577.php

Treball sobre la lectura :

1. Busca el significat de les paraules subratllades. Primer pel context, sino utilitzant el diccionari.

2. Troba l’etimologia (origen) dels següents termes:

   arteriosclerosi, hipertensió, miocardiopatia i cardiosaludable.

3. Sabries dir com começa l’arteriosclerosi?

4. Per què creus que una arteriosclerosi avançada comporta una hipertensió?

5. I quins problemes creus que comportaria una hipertensió?

6. Es pot relacionar l’arteriosclerosi amb l’embòlia o la trombosi. Explica aquesta relació, però primer digues la diferència entre embòlia i trombosi.

7. Si la càrrega genètica és un dels factors principals en la incidència d’arteriosclerosi, és útil que prenguem mides preventives? raona la resposta

8. Com relacionaries arteriosclerosi amb angina de pit o infart de cor?

9. Fes un resum breu del text.

10. Fes el mapa conceptual del text.

 El mal de muntanya engloba un conjunt de síndromes causades per la disminució d’oxigen que es produeix en altures elevades. La forma més freqüent és el mal de muntanya agut  (MMA) i es tracta d´una manifestació lleu. Pot aparèixer ja a altures de 2.000m i es caracteritza per: cefalea, fatiga, nàusees, alteració de la son, dispnea, taquicàrdia i palpitacions.

Generalment, els símptomes remeten en 24 o 48 h, tot i que en alguns casos es mantenen durant tot el període d’estada a l’altitud.

Habitualment, el tractament del MMA no requereix més que l’administració de líquids, una dieta lleugera, una activitat restringida i, (rarament) el descens a menor altura.

Les altres manifestacions del mal de muntanya com l’edema pulmonar per l’altura (EPA) o l’edema cerebral per l’altura (ECA), són menys freqüents però més greus. Apareixen quan s’ascendeix ràpidament a grans altures i el seu tractament requereix  l’administració d’oxigen, el descens immediat i tractament mèdic adequat.

La millor mesura preventiva és l’aclimatació a l’altura mitjançant una ascensió per etapes. S´aconsella invertir 2 dies d´ascensió des del nivell del mar fins els 2.500 m, i a partir d´aquesta altitud ascendir gradualment. És important beure una quantitat d’aigua superior a la normal i evitar la ingesta addicional de sal. El consum d’alcohol sembla que intervé empitjorant el MMA. D’altra banda, la ingesta freqüent de petites quantitats d’aliment amb un contingut elevat d’hidrats de carboni de fàcil digestió durant els primers dies,  millora la tolerància a l’altura.

Consells:

• Fins a 2500 metres d’altura, la majoria de les persones no presenta problemes.
• És aconsellable pernoctar per sota de l’altura assolida durant el dia. Quedi’s un dia més si ascendeix per sobre de      3000 metres.
• Cal mantenir la hidratació i evitar l’alcohol.
• Cal conèixer els símptomes i estar alerta si es presenten.Abans del viatge, s’aconsella fer-se una revisió mèdica      perquè es valorin aquest i altres factors que poden afectar les vacances. Hi ha alguns tractaments que poden ajudar a prevenir-lo, encara que no sempre s’aconsegueix. L’administració d’un diürètic com l’acetazolamida, d’un corticoide o d’un antiinflamatori pot ajudar a reduir la gravetat dels símptomes, però no els resol. El que s’ha de tenir clar és que cal combinar aclimatació amb ascensió. En els casos greus, el descens és l’única alternativa.

Tret en part de “farmaceuticonline” i del col.legi de farmacèutics de Girona.

Anem a treballar la lectura.

1.Hi ha moltes paraules de caire científic que estan subratllades. Esbrina pel context què volen dir. Si no surt, busca el seu significat en un diccionari.  

2.Per què et sembla que totes aquestes manifestacions estan relacionades amb la disminució de la pressió d’oxígen?

3. Per què a més alçada hi ha una menor pressió d’oxígen?

4.Pots relacionar taquicàrdia amb menor quantitat d’oxígen?

5. Els fumadors noten menys el mal d’altura. Quina explicació donaries?

6. Què creus que vol dir que els símptomes remeten?

7. Per què recomanen la ingesta de molta aigua acompanyada de poca ingesta de sal?

8. T’atreveixes a fer un mapa conceptual del mal d’altura  comentat en el text? Prova-ho.

Salut ( diari “AVUI”, 13/03/09). Dia mundial del ronyó.

Extirpen un ronyó a través del melic per primera vegada a l’Estat

L’operació, realitzada a l’Hospital Clínic, redueix el temps de recuperació del pacient, el risc d’hemorràgies i no deixa cicatrius.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat amb èxit l’extirpació d’un ronyó a través del melic. Es tracta de la primera operació d’aquest tipus que es realitza a l’Estat espanyol i rep el nom de nefrectomia transumbilical. L’operació es va fer a una dona de 85 anys diagnosticada de càncer renal, que tres dies després de la intervenció va poder marxar a casa. Segons l’equip mèdic, aquesta nova tècnica, que es duu a terme amb un aparell específic, no deixa cicatrius. A més, el temps de recuperació del pacient es redueix a la meitat. Un altre avantatge, segons expliquen els metges, és que al tractar-se el melic d’una zona poc vascularitzada i amb poques terminacions nervioses, la intervenció gairebé no presenta risc d’hemorràgies i el dolor és mínim. 

La intervenció ha estat realitzada pel mateix equip que ara fa un any va aconseguir extirpar un ronyó a través de la vagina, amb només dues incisions a l’abdomen d’un centímetre cadascuna. L’aparell utilitzat per a aquest tipus d’intervenció és un instrument laparoscòpic que requereix de control i precisió. A través d’un sol punt, el cirurgià ha d’utilitzar tres instruments per a manipular l’òrgan de forma remota, i extreure’l un cop l’ha embossat a l’interior.Els metges assenyalen que la via umbilical es presenta com “l’autèntica revolució” en el camp de la cirurgia mínimament invasiva

L’operació es pot fer tant en homes com en dones i accedir al ronyó per aquesta via suposa no deixar rastre, ja que la mínima incisió que es fa s’amaga entre els plecs naturals de la cicatriu umbilical. Tot i així, els metges avisen que aquesta tècnica no està exempta de riscos, i que per això ha de ser realitzada sempre per un equip experimentat i que estigui en constant formació amb els nous instruments. Els metges assenyalen que la via umbilical es presenta com “l’autèntica revolució” en el camp de la cirurgia mínimament invasiva. Apunten que cirurgians d’especialitats com la urologia, la ginecologia o la gastroenterologia poden utilitzar-la per extreure òrgans afectats per càncers o altres dolences, com la pròstata, els tumors en l’ovari o els quists.

Un cop llegit el text, anem a treballar-lo

1. Busca el significat de les paraules o conceptes subratllats

2. Sabries dir la idea principal de la lectura?

 3. Relaciona “poques terminacions nervioses” amb “poc dolor”

4. Busca informació sobre la tècnica de la laparoscòpia.

5. Si a aquesta dona li han extirpat el ronyó. Com eliminarà les substàncies de rebuig que normalment ho fa el ronyó?

6.Per què creus que un ronyó amb càncer cal extirpar-lo?

7. Explica en poques paraules què és un càncer. Si cal busca informació. Sabries fer un dibuix esquemàtic indicant un càncer? Intenta fer-ho.

8. Els organismes unicel.lulars, eliminen substàncies de rebuig? per què? si ho fan, com ho fan?

9. Creus que aquest organisme unicel.lular crearà les mateixes substàncies de rebuig que tu? per què?

10. Relaciona l’eliminació de les femtes amb l’eliminació de l’orina.

11.On creus que hi ha la gran diferència entre la eliminació de residus per les femtes o l’eliminació de substàncies de rebuig per l’orina?

12. Fes el mapa conceptual de les parts de l’aparell urinari

òrgans, bufeta urinària, vies urinàries, ronyons, urèters, uretra, nefrons

13. Fes un breu resum del text.

Com respirem?

La nostra capacitat pulmonar és aproximadament de 5 litres i, durant la respiració, la quantitat d’aire que no es renova és de 3 litres (aire residual o de reserva).
Si respiressim profundament diverses vegades al dia, aquest aire de reserva es mantindria en bones condicions, amb un bon nivell d’oxigenació, però la vida sedentària ens porta a una respiració mínima que no ens permet renovar aquest aire de reserva com seria desitjable.

Existeixen 3 tipus de respiració segons la zona pulmonar utilitzada:

a) respiració diafragmàtica o abdominal (zona baixa). És la més aconsellable doncs és la respiració amb major capacitat de ventilació pulmonar i la que consumeix menys energia. Permet mobilitzar aproximadament el 60% de la capacitat pulmonar. Al practicar aquesta respiració, es produeix un descens del diafragma i una pressió sobre els òrgans abdominals des de dalt, que els empeny cap a fora. Aquest tipus de respiració és la normal dels nens.

b) respiració toràcica o costal (zona mitjana). Mobilitza el 30% aproximat de la capacitat pulmonar. En utilitzar aquesta zona respiratòria, es dilata el tòrax, separant les tres costelles inferiors. La majoria de persones respiren d’aquesta manera.

c) respiració clavicular (zona alta). mobilitza el 10% de la capacitat pulmonar. Consisteix en utilitzar el vèrtex superior dels pulmons. Aquesta respiració es pot advertir a la base del coll, que puja i baixa amb el seu ritme. És la respiració característica de la dona embarassada.

La respiració (inspirar i expirar) s’ha de fer exclusivament pel nas doncs:

• Hi ha efectes de filtració de l’aire en la inspiració.
• Hi ha efectes de conservació de la calor en l’envà nasal a l’expiració.
• No hi ha pèrdua d’aigua al exhalar.

En forma molt excepcional, i especialment buscant refrescar l’organisme, es pot expirar per la boca, especialment en l’esforç esportiu molt intens.

A la inspiració procurarem emprar les tres zones respiratòries en el següent ordre: diafragmàtica, toràcica i clavicular, omplint els pulmons de forma gradual des de baix cap a dalt. Al buidar també es procedirà de la mateixa forma enfonsant l’abdomen, el tòrax i la zona clavícular. A aquesta respiració s’anomena respiració completa o iòguica.

Si no estàs acostumat a fer la respiració diafragmàtica, et recomano practicar uns minuts abans d’anar a dormir ja que es tracta d’una respiració que ajuda a la relaxació. Comença estirant-te sobre una superfície dura i col · loca algun objecte pla i de cert pes sobre l’abdomen (per exemple, un llibre), després tanca els ulls i concentrate a pujar i baixar l’objecte amb l’única ajuda de la respiració. En pocs minuts dominaràs la tècnica i podràs retirar l’objecte.

Tret del bloc “Cuida-t”

Ves a aquesta direcció, és una animació sobre els moviments respiratoris :

(si vas a “treballs per fer”, i a aparell respiratori, pots clicar la direcció des d’allà)

http://www.consumer.es/web/es/salud/prevencion/2007/03/11/160567.php

1. Digues el significat de les paraules o conceptes subratllats

2. Quina creus què és la idea principal del text?

3. Quins organismes creus que respiren?

4. És imprescindible respirar. Per què?

5. Com relacionaries el fet de respirar amb la condició de vida.

6. Un organisme unicel.lular, respirarà també? Ho farà com tu?

7. En el text, es parla de ventilació. Per què creus que es fa?

8. També es comenta que caldria respirar pel nas. Hi estas d’acord? quins arguments tens per recolzar la teva resposta?

9. Per què es comenta que una vida sedentària ens porta a una respiració mínima i no permet gaire la renovació de l’aire residual?

10. Segons el comentari i la resposta anterior, penses que és bo fer esport? Dóna arguments que donin suport a la teva resposta.

11. Fes un mapa conceptual amb les següents parts de l’aparell respiratori :

nas, laringe, pulmons, bronquis, caixa toràcia, faringe, cordes vocals,tràquea

12. Fes un mapa conceptual que relacioni els principals conceptes del text

13. Quina/es conclusions pots treure d’aquesta lectura?

El menjar ràpid (de l’anglès fast food) és un tipus d’alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en establiments de restauració especialitzats. Una de les seves principals característiques és que es consumeix generalment sense coberts (com la pizza, hamburgueses, pollastre fregit, sandvitxos, patates fregides, bunyols, etc.) i que els llocs on se serveix no disposen de cambrers o servei de taula, sinó que cal demanar el menjar a la barra i portar-lo a taula, o bé s’ha de prendre fora de l’establiment 

 Història del fast food (tret de Vikipèdia)

A l’antiga Roma ja se servien en parades de carrer pans plans amb olives o el falàfel a l’Orient Mitjà. A l’Índia també es serveix menjar al carrer des de molt antic, així com en la majoria de països de l’Àsia Oriental.

El 1912 s’obrí als Estats Units el primer Automat a Nova York, un local que oferia menjar darrere d’una finestra de vidre i que tenia una escletxa per pagar amb monedes. El sistema ja existia abans a Berlín i en algunes ciutats com Filadèlfia. La firma va popularitzar el menjar per endur-se’n amb l’eslògan “menys feina per a la mare”. Després, amb l’arribada dels populars Drive-through als anys 40, període en el qual es fa molt popular servir menjars sense necessitat de sortir del cotxe, el concepte de fast food es generalitza a Occident.

La noció de menjar ràpid també reapareixia a l’Europa moderna durant les Guerres Napoleòniques, quan els mercenaris cosacs de l’exèrcit rus a França sol·licitaven en els restaurants que se’ls servís com més aviat millor, dient bistro! (en rus: ràpid). D’altra banda, aquesta paraula s’ha introduït en la llengua francesa on és sinònim de “bar” o “cafè”.

A mitjan del segle XX, un empresari nord-americà de l’alimentació anomenat Gerry Thomas comercialitza per primera vegada el que es denomina “menjar preparat” (TV dinner). Amb aquest invent, una persona sense gaires esforços es troba en pocs minuts amb un plat preparat a casa.

A causa del fet que la fast food es basa en la velocitat, la uniformitat i el baix cost, en el menjar ràpid es fan servir tècniques que permeten aconseguir un cert sabor o consistència i preservar frescor. Això requereix un sovint l’ús d’additius i mètodes de producció que poden alterar la natura de l’aliment i reduir-ne el valor alimentari.

Durant els anys 80 comencen a aparèixer moviments en contra d’aquest tipus de menjar que denuncien aspectes com la poca informació sobre la composició dels aliments, l’alt contingut de greixos, sucres i calories o els mals hàbits que introdueix el menjar ràpid en les nostres vides (atribuint-li la denominació despectiva de “menjar escombraria”). Apareixen documentals denunciant la situació, com pel·lícula-documental Super Size Me (2004) dirigida i protagonitzada per Morgan Spurlock, en la qual decideix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants McDonald’s durant un mes sencer. La pressió social augmenta i algunes cadenes de restaurants de menjar ràpid van anunciar el març del 2006 que inclourien informació nutricional en l’embalatge de tots els seus productes.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Menjar_r%C3%A0pid»

Pensa una mica i treu les teves conclusions. Després intenta verificar les teves respostes amb el llibre.

1. Busca el significat de les paraules en negreta del text.

2. Per què creus que cal menjar?

3. Què en treiem dels aliments?

4. El text parla de greixos, sucres. Ens calen? En cas afirmatiu, per què?

Com els podem obtenir?  Sabries dir 5 aliments rics en greixos i 5 aliments rics en sucres?

5. És dolent abusar d’aliments amb un excés de sucres? per què ho creus?

6. És dolent abusar d’un excès de greixos? què creus que poden produir?

7. Pot ser has sentit a parlar de persones celíaques. Busca en un diccionari en què consisteix la celiaquia.

8. Quin procés fa el teu cos per obtenir el que necessites a partir dels aliments que prens?

9. Busca informació d’aquest procés i explica’l en poques paraules.

10.Com relaciones les calories amb els aliments?

11.Quan hauries de prendre aliments més calòrics, al matí o a la nit? Per què?

12.El text parla additius. Mira l’etiqueta d’una conserva. En porta? Què fan?

13. Busca en el teu llibre mètodes per conservar aliments. Cita’n uns quants.

14. Observa el següent dibuix. Què et sembla que representa?

                         

15. Menges de tots d’aquest tipus d’aliments?

16. Opina sobre el fast food

17. Fes un mapa conceptual amb les parts de l’aparell digestiu :

intestí prim, recte, esòfag, colon, fetge, boca, estómac, suc pancreàtic, suc gàstric, pàncrees, faringe, duodè, bilis, intestí gros, suc intestinal.  

18. Fes un breu resum de la lectura.