Salut ( diari “AVUI”, 13/03/09). Dia mundial del ronyó.

Extirpen un ronyó a través del melic per primera vegada a l’Estat

L’operació, realitzada a l’Hospital Clínic, redueix el temps de recuperació del pacient, el risc d’hemorràgies i no deixa cicatrius.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat amb èxit l’extirpació d’un ronyó a través del melic. Es tracta de la primera operació d’aquest tipus que es realitza a l’Estat espanyol i rep el nom de nefrectomia transumbilical. L’operació es va fer a una dona de 85 anys diagnosticada de càncer renal, que tres dies després de la intervenció va poder marxar a casa. Segons l’equip mèdic, aquesta nova tècnica, que es duu a terme amb un aparell específic, no deixa cicatrius. A més, el temps de recuperació del pacient es redueix a la meitat. Un altre avantatge, segons expliquen els metges, és que al tractar-se el melic d’una zona poc vascularitzada i amb poques terminacions nervioses, la intervenció gairebé no presenta risc d’hemorràgies i el dolor és mínim. 

La intervenció ha estat realitzada pel mateix equip que ara fa un any va aconseguir extirpar un ronyó a través de la vagina, amb només dues incisions a l’abdomen d’un centímetre cadascuna. L’aparell utilitzat per a aquest tipus d’intervenció és un instrument laparoscòpic que requereix de control i precisió. A través d’un sol punt, el cirurgià ha d’utilitzar tres instruments per a manipular l’òrgan de forma remota, i extreure’l un cop l’ha embossat a l’interior.Els metges assenyalen que la via umbilical es presenta com “l’autèntica revolució” en el camp de la cirurgia mínimament invasiva

L’operació es pot fer tant en homes com en dones i accedir al ronyó per aquesta via suposa no deixar rastre, ja que la mínima incisió que es fa s’amaga entre els plecs naturals de la cicatriu umbilical. Tot i així, els metges avisen que aquesta tècnica no està exempta de riscos, i que per això ha de ser realitzada sempre per un equip experimentat i que estigui en constant formació amb els nous instruments. Els metges assenyalen que la via umbilical es presenta com “l’autèntica revolució” en el camp de la cirurgia mínimament invasiva. Apunten que cirurgians d’especialitats com la urologia, la ginecologia o la gastroenterologia poden utilitzar-la per extreure òrgans afectats per càncers o altres dolences, com la pròstata, els tumors en l’ovari o els quists.

Un cop llegit el text, anem a treballar-lo

1. Busca el significat de les paraules o conceptes subratllats

2. Sabries dir la idea principal de la lectura?

 3. Relaciona “poques terminacions nervioses” amb “poc dolor”

4. Busca informació sobre la tècnica de la laparoscòpia.

5. Si a aquesta dona li han extirpat el ronyó. Com eliminarà les substàncies de rebuig que normalment ho fa el ronyó?

6.Per què creus que un ronyó amb càncer cal extirpar-lo?

7. Explica en poques paraules què és un càncer. Si cal busca informació. Sabries fer un dibuix esquemàtic indicant un càncer? Intenta fer-ho.

8. Els organismes unicel.lulars, eliminen substàncies de rebuig? per què? si ho fan, com ho fan?

9. Creus que aquest organisme unicel.lular crearà les mateixes substàncies de rebuig que tu? per què?

10. Relaciona l’eliminació de les femtes amb l’eliminació de l’orina.

11.On creus que hi ha la gran diferència entre la eliminació de residus per les femtes o l’eliminació de substàncies de rebuig per l’orina?

12. Fes el mapa conceptual de les parts de l’aparell urinari

òrgans, bufeta urinària, vies urinàries, ronyons, urèters, uretra, nefrons

13. Fes un breu resum del text.

Com respirem?

La nostra capacitat pulmonar és aproximadament de 5 litres i, durant la respiració, la quantitat d’aire que no es renova és de 3 litres (aire residual o de reserva).
Si respiressim profundament diverses vegades al dia, aquest aire de reserva es mantindria en bones condicions, amb un bon nivell d’oxigenació, però la vida sedentària ens porta a una respiració mínima que no ens permet renovar aquest aire de reserva com seria desitjable.

Existeixen 3 tipus de respiració segons la zona pulmonar utilitzada:

a) respiració diafragmàtica o abdominal (zona baixa). És la més aconsellable doncs és la respiració amb major capacitat de ventilació pulmonar i la que consumeix menys energia. Permet mobilitzar aproximadament el 60% de la capacitat pulmonar. Al practicar aquesta respiració, es produeix un descens del diafragma i una pressió sobre els òrgans abdominals des de dalt, que els empeny cap a fora. Aquest tipus de respiració és la normal dels nens.

b) respiració toràcica o costal (zona mitjana). Mobilitza el 30% aproximat de la capacitat pulmonar. En utilitzar aquesta zona respiratòria, es dilata el tòrax, separant les tres costelles inferiors. La majoria de persones respiren d’aquesta manera.

c) respiració clavicular (zona alta). mobilitza el 10% de la capacitat pulmonar. Consisteix en utilitzar el vèrtex superior dels pulmons. Aquesta respiració es pot advertir a la base del coll, que puja i baixa amb el seu ritme. És la respiració característica de la dona embarassada.

La respiració (inspirar i expirar) s’ha de fer exclusivament pel nas doncs:

• Hi ha efectes de filtració de l’aire en la inspiració.
• Hi ha efectes de conservació de la calor en l’envà nasal a l’expiració.
• No hi ha pèrdua d’aigua al exhalar.

En forma molt excepcional, i especialment buscant refrescar l’organisme, es pot expirar per la boca, especialment en l’esforç esportiu molt intens.

A la inspiració procurarem emprar les tres zones respiratòries en el següent ordre: diafragmàtica, toràcica i clavicular, omplint els pulmons de forma gradual des de baix cap a dalt. Al buidar també es procedirà de la mateixa forma enfonsant l’abdomen, el tòrax i la zona clavícular. A aquesta respiració s’anomena respiració completa o iòguica.

Si no estàs acostumat a fer la respiració diafragmàtica, et recomano practicar uns minuts abans d’anar a dormir ja que es tracta d’una respiració que ajuda a la relaxació. Comença estirant-te sobre una superfície dura i col · loca algun objecte pla i de cert pes sobre l’abdomen (per exemple, un llibre), després tanca els ulls i concentrate a pujar i baixar l’objecte amb l’única ajuda de la respiració. En pocs minuts dominaràs la tècnica i podràs retirar l’objecte.

Tret del bloc “Cuida-t”

Ves a aquesta direcció, és una animació sobre els moviments respiratoris :

(si vas a “treballs per fer”, i a aparell respiratori, pots clicar la direcció des d’allà)

http://www.consumer.es/web/es/salud/prevencion/2007/03/11/160567.php

1. Digues el significat de les paraules o conceptes subratllats

2. Quina creus què és la idea principal del text?

3. Quins organismes creus que respiren?

4. És imprescindible respirar. Per què?

5. Com relacionaries el fet de respirar amb la condició de vida.

6. Un organisme unicel.lular, respirarà també? Ho farà com tu?

7. En el text, es parla de ventilació. Per què creus que es fa?

8. També es comenta que caldria respirar pel nas. Hi estas d’acord? quins arguments tens per recolzar la teva resposta?

9. Per què es comenta que una vida sedentària ens porta a una respiració mínima i no permet gaire la renovació de l’aire residual?

10. Segons el comentari i la resposta anterior, penses que és bo fer esport? Dóna arguments que donin suport a la teva resposta.

11. Fes un mapa conceptual amb les següents parts de l’aparell respiratori :

nas, laringe, pulmons, bronquis, caixa toràcia, faringe, cordes vocals,tràquea

12. Fes un mapa conceptual que relacioni els principals conceptes del text

13. Quina/es conclusions pots treure d’aquesta lectura?

El menjar ràpid (de l’anglès fast food) és un tipus d’alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en establiments de restauració especialitzats. Una de les seves principals característiques és que es consumeix generalment sense coberts (com la pizza, hamburgueses, pollastre fregit, sandvitxos, patates fregides, bunyols, etc.) i que els llocs on se serveix no disposen de cambrers o servei de taula, sinó que cal demanar el menjar a la barra i portar-lo a taula, o bé s’ha de prendre fora de l’establiment 

 Història del fast food (tret de Vikipèdia)

A l’antiga Roma ja se servien en parades de carrer pans plans amb olives o el falàfel a l’Orient Mitjà. A l’Índia també es serveix menjar al carrer des de molt antic, així com en la majoria de països de l’Àsia Oriental.

El 1912 s’obrí als Estats Units el primer Automat a Nova York, un local que oferia menjar darrere d’una finestra de vidre i que tenia una escletxa per pagar amb monedes. El sistema ja existia abans a Berlín i en algunes ciutats com Filadèlfia. La firma va popularitzar el menjar per endur-se’n amb l’eslògan “menys feina per a la mare”. Després, amb l’arribada dels populars Drive-through als anys 40, període en el qual es fa molt popular servir menjars sense necessitat de sortir del cotxe, el concepte de fast food es generalitza a Occident.

La noció de menjar ràpid també reapareixia a l’Europa moderna durant les Guerres Napoleòniques, quan els mercenaris cosacs de l’exèrcit rus a França sol·licitaven en els restaurants que se’ls servís com més aviat millor, dient bistro! (en rus: ràpid). D’altra banda, aquesta paraula s’ha introduït en la llengua francesa on és sinònim de “bar” o “cafè”.

A mitjan del segle XX, un empresari nord-americà de l’alimentació anomenat Gerry Thomas comercialitza per primera vegada el que es denomina “menjar preparat” (TV dinner). Amb aquest invent, una persona sense gaires esforços es troba en pocs minuts amb un plat preparat a casa.

A causa del fet que la fast food es basa en la velocitat, la uniformitat i el baix cost, en el menjar ràpid es fan servir tècniques que permeten aconseguir un cert sabor o consistència i preservar frescor. Això requereix un sovint l’ús d’additius i mètodes de producció que poden alterar la natura de l’aliment i reduir-ne el valor alimentari.

Durant els anys 80 comencen a aparèixer moviments en contra d’aquest tipus de menjar que denuncien aspectes com la poca informació sobre la composició dels aliments, l’alt contingut de greixos, sucres i calories o els mals hàbits que introdueix el menjar ràpid en les nostres vides (atribuint-li la denominació despectiva de “menjar escombraria”). Apareixen documentals denunciant la situació, com pel·lícula-documental Super Size Me (2004) dirigida i protagonitzada per Morgan Spurlock, en la qual decideix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants McDonald’s durant un mes sencer. La pressió social augmenta i algunes cadenes de restaurants de menjar ràpid van anunciar el març del 2006 que inclourien informació nutricional en l’embalatge de tots els seus productes.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Menjar_r%C3%A0pid»

Pensa una mica i treu les teves conclusions. Després intenta verificar les teves respostes amb el llibre.

1. Busca el significat de les paraules en negreta del text.

2. Per què creus que cal menjar?

3. Què en treiem dels aliments?

4. El text parla de greixos, sucres. Ens calen? En cas afirmatiu, per què?

Com els podem obtenir?  Sabries dir 5 aliments rics en greixos i 5 aliments rics en sucres?

5. És dolent abusar d’aliments amb un excés de sucres? per què ho creus?

6. És dolent abusar d’un excès de greixos? què creus que poden produir?

7. Pot ser has sentit a parlar de persones celíaques. Busca en un diccionari en què consisteix la celiaquia.

8. Quin procés fa el teu cos per obtenir el que necessites a partir dels aliments que prens?

9. Busca informació d’aquest procés i explica’l en poques paraules.

10.Com relaciones les calories amb els aliments?

11.Quan hauries de prendre aliments més calòrics, al matí o a la nit? Per què?

12.El text parla additius. Mira l’etiqueta d’una conserva. En porta? Què fan?

13. Busca en el teu llibre mètodes per conservar aliments. Cita’n uns quants.

14. Observa el següent dibuix. Què et sembla que representa?

15. Menges de tots d’aquest tipus d’aliments?

16. Opina sobre el fast food

17. Fes un mapa conceptual amb les parts de l’aparell digestiu :

intestí prim, recte, esòfag, colon, fetge, boca, estómac, suc pancreàtic, suc gàstric, pàncrees, faringe, duodè, bilis, intestí gros, suc intestinal.  

18. Fes un breu resum de la lectura.