El menjar ràpid (de l’anglès fast food) és un tipus d’alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en establiments de restauració especialitzats. Una de les seves principals característiques és que es consumeix generalment sense coberts (com la pizza, hamburgueses, pollastre fregit, sandvitxos, patates fregides, bunyols, etc.) i que els llocs on se serveix no disposen de cambrers o servei de taula, sinó que cal demanar el menjar a la barra i portar-lo a taula, o bé s’ha de prendre fora de l’establiment
Història del fast food (tret de Vikipèdia)
A l’antiga Roma ja se servien en parades de carrer pans plans amb olives o el falàfel a l’Orient Mitjà. A l’Índia també es serveix menjar al carrer des de molt antic, així com en la majoria de països de l’Àsia Oriental.
El 1912 s’obrí als Estats Units el primer Automat a Nova York, un local que oferia menjar darrere d’una finestra de vidre i que tenia una escletxa per pagar amb monedes. El sistema ja existia abans a Berlín i en algunes ciutats com Filadèlfia. La firma va popularitzar el menjar per endur-se’n amb l’eslògan “menys feina per a la mare”. Després, amb l’arribada dels populars Drive-through als anys 40, període en el qual es fa molt popular servir menjars sense necessitat de sortir del cotxe, el concepte de fast food es generalitza a Occident.
La noció de menjar ràpid també reapareixia a l’Europa moderna durant les Guerres Napoleòniques, quan els mercenaris cosacs de l’exèrcit rus a França sol·licitaven en els restaurants que se’ls servís com més aviat millor, dient bistro! (en rus: ràpid). D’altra banda, aquesta paraula s’ha introduït en la llengua francesa on és sinònim de “bar” o “cafè”.
A mitjan del segle XX, un empresari nord-americà de l’alimentació anomenat Gerry Thomas comercialitza per primera vegada el que es denomina “menjar preparat” (TV dinner). Amb aquest invent, una persona sense gaires esforços es troba en pocs minuts amb un plat preparat a casa.
A causa del fet que la fast food es basa en la velocitat, la uniformitat i el baix cost, en el menjar ràpid es fan servir tècniques que permeten aconseguir un cert sabor o consistència i preservar frescor. Això requereix un sovint l’ús d’additius i mètodes de producció que poden alterar la natura de l’aliment i reduir-ne el valor alimentari.
Durant els anys 80 comencen a aparèixer moviments en contra d’aquest tipus de menjar que denuncien aspectes com la poca informació sobre la composició dels aliments, l’alt contingut de greixos, sucres i calories o els mals hàbits que introdueix el menjar ràpid en les nostres vides (atribuint-li la denominació despectiva de “menjar escombraria”). Apareixen documentals denunciant la situació, com pel·lícula-documental Super Size Me (2004) dirigida i protagonitzada per Morgan Spurlock, en la qual decideix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants McDonald’s durant un mes sencer. La pressió social augmenta i algunes cadenes de restaurants de menjar ràpid van anunciar el març del 2006 que inclourien informació nutricional en l’embalatge de tots els seus productes.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Menjar_r%C3%A0pid»
Pensa una mica i treu les teves conclusions. Després intenta verificar les teves respostes amb el llibre.
1. Busca el significat de les paraules en negreta del text.
2. Per què creus que cal menjar?
3. Què en treiem dels aliments?
4. El text parla de greixos, sucres. Ens calen? En cas afirmatiu, per què?
Com els podem obtenir? Sabries dir 5 aliments rics en greixos i 5 aliments rics en sucres?
5. És dolent abusar d’aliments amb un excés de sucres? per què ho creus?
6. És dolent abusar d’un excès de greixos? què creus que poden produir?
7. Pot ser has sentit a parlar de persones celíaques. Busca en un diccionari en què consisteix la celiaquia.
8. Quin procés fa el teu cos per obtenir el que necessites a partir dels aliments que prens?
9. Busca informació d’aquest procés i explica’l en poques paraules.
10.Com relaciones les calories amb els aliments?
11.Quan hauries de prendre aliments més calòrics, al matí o a la nit? Per què?
12.El text parla additius. Mira l’etiqueta d’una conserva. En porta? Què fan?
13. Busca en el teu llibre mètodes per conservar aliments. Cita’n uns quants.
14. Observa el següent dibuix. Què et sembla que representa?
15. Menges de tots d’aquest tipus d’aliments?
16. Opina sobre el fast food
17. Fes un mapa conceptual amb les parts de l’aparell digestiu :
intestí prim, recte, esòfag, colon, fetge, boca, estómac, suc pancreàtic, suc gàstric, pàncrees, faringe, duodè, bilis, intestí gros, suc intestinal.
