Per què és important l’educació del pacient asmàtic?
L’asma és una malaltia crònica freqüent a la infància i un dels principals problemes crònics que repercuteix sobre la qualitat de vida dels pacients. L’asma és una malaltia que si la tractem bé, ella ens tractarà bé a nosaltres, i per això resulta fonamental l’educació sanitària. D’aquesta forma, el pacient coneix perfectament la seva malaltia i sap com reaccionar en cada moment, sense dependre constantment dels metges.

Què és una al·lèrgia?
Una al·lèrgia és una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones.

Com es detecta una al.lèrgia?
El mètode més comú per fer-ho són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a l’al·lergogen de prova que s’injecta per via intradèrmica.

Com es diagnostica l’al·lèrgia?
L’element més important en el diagnòstic d’una al·lèrgia és la història clínica. El pacient ha d’informar sobre: les condicions ambientals que l’envolten (residència, treball, contacte amb animals, etc.), els factors desencadenants o d’exacerbació de símptomes, calendari de símptomes, afeccions i antecedents familiars. Una vegada orientat el pacient per l’anamnesi, els mètodes més emprats en el diagnòstic de la causa de la malaltia són: les proves cutànies que resulten ràpides i indolores, les proves de provocació i proves de laboratori.

És cert que augmenten les al·lèrgies?
Sí, això és cert, principalment en els països desenvolupats on les xifres de prevalença de malalties al·lèrgiques ja sobrepassen el 20% de la població.
Sembla que els factors causants d’aquest increment s’associen a l’estil de vida occidental. Un d’aquests factors pot ser el fet que la nostra societat passa la major part del temps en espais tancats. L’augment de la humitat a les cases amb aire condicionat fomenta, per exemple, el creixement de floridures i àcars de la pols. L’augment d’animals de companyia també incrementa el risc de sensibilització al·lergènica. La reducció de les infeccions en la infància també pot ser responsable de la desviació del sistema immunològic cap a les respostes de tipus al·lèrgic.

Quins símptomes provoca l’al·lèrgia?
Els símptomes al·lèrgics varien segons l’òrgan afectat per la reacció al·lèrgica. Si afecten als ulls i el nas es produirà una conjuntivitis i una rinitis, amb molèsties com llagrimeig, picor d’ulls i nas, esternuts, mucositat, nas tapat, etc. Si la reacció es produeix en el bronqui, parlarem d’asma bronquial amb tos, xiulets i ofec. A la pell es produeixen les urticàries. Per últim, si l’afectació és general a tot l’organisme, pot desenvolupar-se la reacció al·lèrgica més greu anomenada anafilaxis. L’anafilaxi s’inicia amb picor a tot el cos seguida de dificultat respiratòria, envermelliment i mareig amb una caiguda de la tensió arterial. Aquesta reacció, si no es tracta de manera urgent i enèrgica, pot portar a la mort de l’individu.

Quines acostumen a ser les substàncies que causen al·lèrgia?
Les substàncies que poden desenvolupar una resposta de tipus al·lèrgic a l’organisme s’anomenen al·lergens. Aquests al·lergens, generalment, entren a l’organisme per les vies respiratòries. Els pòl·lens, àcars de la pols domèstica, fongs i epiteli d’animals són els principals responsables de les al·lèrgies respiratòries. Així mateix, els al·lergens poden entrar a la circulació sanguínia mitjançant la ingesta. Entre els al·lergens alimentaris més freqüents anomenarem llet de vaca, l’ou, els fruïts secs, mariscos, peixos i molts vegetals i fruites. Mitjançant el contacte amb la pell, produeixen al·lèrgies els metalls, els cosmètics, les plantes i els fàrmacs tòpics, entre altres. La injecció d’un verí d’insecte i l’administració d’un fàrmac constitueixen altres causes freqüents d’al·lèrgia. Per què hi ha persones que són al·lèrgiques i d’altres que no? Es pot tenir una certa tendència a ser al·lèrgic, de fet s’és al·lèrgic a substàncies determinades, tot i que cal exposar-se als factors causants. L’exposició a les substàncies que generen l’al·lèrgia (al·lergògens) en un moment en què les defenses del cos estan baixes, o durant l’embaràs, pot desenvolupar l’al·lèrgia.

Què és una reacció al·lèrgica?
Normalment, el nostre sistema immunològic reacciona davant d’agents invasors, com són les bactèries o els virus. A la majoria de les al·lèrgies, a més a més, el sistema immunològic reacciona davant una falsa alarma.
Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb l’al·lergogen per primera vegada, el seu sistema immunològic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatre’l. I ho fa creant gran quantitat d’un anticòs (proteïna que lluita contra la malaltia) anomenat immunoglobulina E, o IgE. Cada anticòs IgE és específic d’un tipus d’al·lergogen. En el cas del pol·len, cada anticòs és específic d’un tipus de pol·len.
Quan l’al·lergogen troba el seu IgE específic, dóna el senyal a la cèl·lula perquè alliberi poderoses substàncies inflamatòries, com la histamina. Aquestes substàncies químiques actuen a diferents parts del cos, com ara el sistema respiratori, i causen els símptomes descrits de les al·lèrgies.

Què és una rinitis?
S’anomena rinitis a la inflamació de la mucosa nasal que produeix símptomes molt molestos. Entre aquests símptomes trobem les salves d’esternuts, la congestió nasal, la destil·lació aquosa i la picor al nas. Aquesta picor sol manifestar-se externament per gestos, ganyotes i el gratament del nas.
Es tracta d’una malaltia que produeix un deteriorament important en la qualitat de vida, a l’interferir en la concentració, les relacions socials i la son. Malgrat això, només la meitat dels pacients afectes consulten al metge, fet que comporta que la rinitis sigui un trastorn patològic imfravalorat i imfratractat.

Què són les vacunes antial·lèrgiques?
La immunoteràpia específica amb extractes hiposensibilitzants, coneguda popularment com vacunes antial·lèrgiques, consisteix en l’administració de dosis progressivament creixents de l’al·lergen responsable de les manifestacions clíniques del pacient, fins arribar a la dosi de manteniment. Aquesta dosi ha de ser eficaç per a disminuir la sensibilitat del pacient a l’al·lergen i, així, reduir els símptomes d’al·lèrgia.
 

A quina edat es poden començar a fer les proves d’al.lèrgia? 

Les tècniques actuals permeten fer un estudi al·lergològic a qualsevol edat. Les proves cutànies es realitzen amb un material indolor; les llancetes utilitzades tenen una punta de només 1 mm. Les proves permeten saber la causa de la malaltia al·lèrgica. Com més aviat puguem arribar a conèixer què causa una al·lèrgia, abans podrem iniciar un tractament específic.

Es pot tractar l’asma amb medicines naturals?
La medicina científica recomana els seus tractaments basant-se en el més gran coneixement possible de les causes d’una malaltia, dels seus mecanismes fisiopatològics i de l’ús racional dels fàrmacs que disposem. Els medicaments i tècniques terapèutiques són sotmesos a assaigs clínics rigorosament controlats i, només, quan es demostra la seva eficàcia s’apliquen de forma rutinària a tots els pacients.

L’al·lèrgia és hereditària?
Les persones al·lèrgiques poden transmetre als seus descendents la predisposició de “fer-se al·lèrgic” el que, sumat a una favorable exposició ambiental, donarà lloc, amb molta probabilitat, a la malaltia al·lèrgica. Si un dels pares és al·lèrgic, el fill té prop del 40% de probabilitats de ser-ho també. Si ambdós pares pateixen aquesta malaltia la xifra s’eleva fins quasi el 70%.

1. Busca el significat de les paraules per a tu desconegudes?

2. Fes un resum de la lectura

3. Què és l’asma? N’has tingut mai?

4. Què és una al.lèrgia? Quines proves es fan per detectar-la?

5. Com es diu la partícula que crea al.lèrgia?

6. Quins factors sabries esmentar que puguin causar al.lèrgia?

7. Quins símptomes pot presentar una persona que té al.lègia a alguna substància?

8. En què consistiria la immunoteràpia?