El mal de muntanya engloba un conjunt de síndromes causades per la disminució d’oxigen que es produeix en altures elevades. La forma més freqüent és el mal de muntanya agut  (MMA) i es tracta d´una manifestació lleu. Pot aparèixer ja a altures de 2.000m i es caracteritza per: cefalea, fatiga, nàusees, alteració de la son, dispnea, taquicàrdia i palpitacions.

Generalment, els símptomes remeten en 24 o 48 h, tot i que en alguns casos es mantenen durant tot el període d’estada a l’altitud.

Habitualment, el tractament del MMA no requereix més que l’administració de líquids, una dieta lleugera, una activitat restringida i, (rarament) el descens a menor altura.

Les altres manifestacions del mal de muntanya com l’edema pulmonar per l’altura (EPA) o l’edema cerebral per l’altura (ECA), són menys freqüents però més greus. Apareixen quan s’ascendeix ràpidament a grans altures i el seu tractament requereix  l’administració d’oxigen, el descens immediat i tractament mèdic adequat.

La millor mesura preventiva és l’aclimatació a l’altura mitjançant una ascensió per etapes. S´aconsella invertir 2 dies d´ascensió des del nivell del mar fins els 2.500 m, i a partir d´aquesta altitud ascendir gradualment. És important beure una quantitat d’aigua superior a la normal i evitar la ingesta addicional de sal. El consum d’alcohol sembla que intervé empitjorant el MMA. D’altra banda, la ingesta freqüent de petites quantitats d’aliment amb un contingut elevat d’hidrats de carboni de fàcil digestió durant els primers dies,  millora la tolerància a l’altura.

Consells:

• Fins a 2500 metres d’altura, la majoria de les persones no presenta problemes.
• És aconsellable pernoctar per sota de l’altura assolida durant el dia. Quedi’s un dia més si ascendeix per sobre de      3000 metres.
• Cal mantenir la hidratació i evitar l’alcohol.
• Cal conèixer els símptomes i estar alerta si es presenten.Abans del viatge, s’aconsella fer-se una revisió mèdica      perquè es valorin aquest i altres factors que poden afectar les vacances. Hi ha alguns tractaments que poden ajudar a prevenir-lo, encara que no sempre s’aconsegueix. L’administració d’un diürètic com l’acetazolamida, d’un corticoide o d’un antiinflamatori pot ajudar a reduir la gravetat dels símptomes, però no els resol. El que s’ha de tenir clar és que cal combinar aclimatació amb ascensió. En els casos greus, el descens és l’única alternativa.

Tret en part de “farmaceuticonline” i del col.legi de farmacèutics de Girona.

Anem a treballar la lectura.

1.Hi ha moltes paraules de caire científic que estan subratllades. Esbrina pel context què volen dir. Si no surt, busca el seu significat en un diccionari.  

2.Per què et sembla que totes aquestes manifestacions estan relacionades amb la disminució de la pressió d’oxígen?

3. Per què a més alçada hi ha una menor pressió d’oxígen?

4.Pots relacionar taquicàrdia amb menor quantitat d’oxígen?

5. Els fumadors noten menys el mal d’altura. Quina explicació donaries?

6. Què creus que vol dir que els símptomes remeten?

7. Per què recomanen la ingesta de molta aigua acompanyada de poca ingesta de sal?

8. T’atreveixes a fer un mapa conceptual del mal d’altura  comentat en el text? Prova-ho.