Dansa popular d’arreu de Catalunya.

La llegenda diu que en Ferriol era capità d’una quadrilla de lladres. Després de cada robatori, anaven a la taverna, on el vi no faltava mai, i acabaven amb la juguesca de veure qui podia fer uns quants passos de ball o d’equilibri amb tant d’alcohol engolit. Al cap de molt temps, en Ferriol va voler canviar de vida; en intentar convèncer la seva trepa, aquests ho prengueren com una covardia i el mataren. El van enterrar sota una bóta de vi a la taverna, bóta que no acabava mai el seu contingut. L’hostaler, investigant el motiu de tanta abundància, va trobar que el dit estirat del sant tocava la bóta. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”.

El galop. Danses catalanes i jocs dansats. El sac de danses. Editorial Alta Fulla. Barcelona, 1994.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/XGU7AQ5w5YU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Cantem cançons:

La cigonya[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KvDP3eSOl_o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tinc un arbre amic[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RAW9UAc6fkU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ballem la solipanta, una dansa popular catalana prou divertida per Carnaval. Més que una dansa era un joc, i servia per triar qui seria el regidor de les festes de Carnestoltes. Es juga de la manera següent: dues fileres encarades, els Joans i els Peres. Tots posen els braços en creu i segueixen les ordres del que canta la cançó. Qui abaixa els braços o cau a terra, paga penyora.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7qn79sXdTDc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un poble es deia La Muntanya Pelada perquè es trobava a la falda d’una muntanya que tenia una roca al cim i res més. Ningú hi volia pujar perquè creien que hi havia esperits.
Un dia, tres persones del poble que no creien en esperits van voler pujar la muntanya per passar els dies que els quedessin de vida abans de morir.
Primer es van trobar vent, després pluja, neu… També sentien unes veus que els deien: “Fugiu, marxeu!”.
Quan per fi van arribar a dalt de tot, el vent es va aturar, va parar de ploure i nevar. Va sortir el sol i es va eixugar la roba. Van sentir les campanes del poble, els va venir la son, es van adormir… i ja no es van despertar.

Quina història! L’hem representada sobre aquesta música del compositor rus Modest Mússorgski.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kRnpVs6vGV4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Representem aquesta simfonia del compositor austríac Franz Joseph Haydn.
Al palau de Viena, Haydn vol donar una sorpresa al públic dels seus concerts, que de vegades s’adorm mentre toquen. Quan menys s’ho esperen sona tan fort, que s’emporten una bona sorpresa.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wgtVV8k_ZOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’orquestra de 2n interpreta -amb instruments de joguina- el 2n moviment de la simfonia de les joguines de Leopold Mozart. Va ser molt divertit!
(Recuperem un vídeo de l’11 d’octubre que en el seu moment no es va poder penjar al bloc.)[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/scnZBye5XFI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara hem tornat a ballar aquesta dansa per a que es pugui veure en el bloc. La que vam ballar a la festa de la castanyada no va quedar enregistrada.
Encara no se’ns ha oblidat. Oi que ens surt prou bé?[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pwiU3wkZlGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]