A la classe de català de cicle superior cada dijous un alumne diu un titol sobre el qual hi hem d’escriure una història per al dilluns. Aquesta setmana li ha tocat a l’Anna i el títol és: la castanya sospitosa. Voleu llegir les nostres històries? Doncs als comentaris les trobareu.
Hi havia una vegada una escola on van fer la castanyada i un mestre va dir que els xiquets i xiquetes punxessin les castanyes perquè sinó petarien. Un xiquet no va punxar una castanya i, després, quan les van ficar al foc una va fer un pet i tots els xiquets, xiquetes, pares i mares van asustar-se. Al cap d’una estona se’n van riure de la broma d’aquell xiquet.
Desprès, els xiquets van cantat i ballar i van menjar panellets i castanyes.
Hi havia una vegada una castanya que era de color blau i els seus amics la rebutjaven perquè era de color blau.
Hi havia una castanya autèntica a la ciutat que venia d’un castanyer del bosc i tots l’admiraven. A aquesta castanya la cridaven la castanya sospitosa. Però la castanya sospitosa en realitat era un agent secret per investigar com era el llop que espantava a la gent i no podien collir les castanyes.
Un dia la castanya blava es va trobar amb la castanya sospitosa:
-Hola rareta.
-Jo no sóc rareta, sols sóc de color blau perquè els de l’escola
em van pintar d’aquest color.
-Doncs, mira mala sort, en canvi jo sóc una castanya de les de veritat.
La castanya autèntica estava investigant, el llop la va veure i se la va menjar.
-S’ha mort la castanya autèntica!
-Toma castanya!
Hi havia una vegada una nena que a la castanyada va veure una castanya i li va semblar sospitosa. Sabeu perquè?Era perquè era més gran que les altres. La mestra també ho va veure i li va dir a la xiqueta que s´inventes un joc, ella l’endemà ja se l´havia inventat.
El joc era el següent: S’amagava la castanya i qui la trobava se la quedava. A la senyoreta li va semblar bé i ho van fer així: va amagar la castanya. I sabeu a qui li va trobar? La va trobar la xiqueta , es va ficar tan contenta que se la va guardar de record per sempre.
Era Tots Sants i em vaig comprar una paperina de castanyes. Mentre me les anava menjant, sentia cantar, quan vaig arribar a l’última castanya vaig veure que era ella qui cantava. Vaig decidir portar-la a l’ “Operación Triunfo” i va guanyar, jo vaig ser la seva representant i vam anar per tot el món.
Quan va vindre l’estiu es va morir de podriment. Aquest any m’ he tornat a comprar una paperina de castanyes i en vaig trobar una que imitava a ” Elvis Presley”, portava a les castanyetes bogetes i ara cada any em compro una paperina de castanyes per si em surt alguna cantant.
Havia una vegada una castanyera que li van posar aquest sobrenom perquè quan era temps de castanyes ella recollia les castanyes dels seus castanyers i les baixava al poble a vendre-les. Ella vivia a la malea en un replà on ella plantava tot el que volia. Un dia passava per allí un caçador i va veure un jabalí que menjava aglans d´una carrasca de la castanyera. El jabalí va sentir que algú va calssigar una branca i va arrencar a correr com un desesperat. El jabalí va xocar contra un castanyer i va caure a terra una castanya. El caçador li va disparar perque estava inconscient. D´aquella sang que li va sortir al jabalí li va tocar a la castanya i com que el jabalí aquell era dolent la castanya es va fer dolenta. Cada nit robava fruita de ca la castanyera fins que un dia un boletaire que anava a buscar bolets per la nit perque deia que de dia hi havia molta gent, va veure robar a la castanya. Quan es va fer de dia li va portar a la castanyera i com a càstig la van fer petar.
.
La castanya abans era de poble i després la van transportar-la a la ciutat. Ella tenia un Ferrari, el cotxe corria molt, una altra castanya també tenia el cotxe igual però corrie mes que el de la castanya. La castanya emprenyada va robar-li i li va repta a fer una carrera. El conductor li va dir que no podia perque per la nit li havien robat el cotxe i la castanya va guanyar.
SÓN divertits els contes !!!!!!!!!!!!!!