AVUI  DIA 23/03/2011  ÉS EL DIA MUNDIAL  DE LA METEOROLOGIA I ENS HAN VINGUT A GRAVAR ELS DE  TELEVISIÓ ESPANYOLA DE CATALUNYA, PER FER UN REPORTATGE SOBRE COM TREBALLEM EL TEMPS A LA NOSTRA ESCOLA.  😳   😯

CLICA AQUÍ PER VEURE EL VÍDEO

Aquesta serà la nostra aportació a l’agenda escolar del parc natural. I com que no hi cabran tots els dibuixos que hem fet, els pengem aquí perquè els pugui veure tothom.

Avui al matí hem vist el globus sobre les cases de Santa Pau. Per a poder volar amb globus cal inflar la lona amb un aparell que fa aire calent i fa pujar el globus cap al cel. Quan ja està inflat, pugen les persones a la cistella, deslliguen les cordes i el globus comença a pujar.
De vegades, el vent fa moure el globus d’una banda a l’altra i el desvia del seu camí.
Des del globus es poden veure els núvols, el castell de Santa Pau, els arbres molt petits, els volcans, les cases molt petites…. A les persones que hi pugen els agrada molt el que veuen.

Alumnes de Cicle Inicial
Escola Joan Maragall
Santa Pau

Després del llarg hivern hem anat a posar un xic d’ordre al nostre hort. Tots els alumnes de l’escola hi hem anat a treballar, amb en David, i hem fet moltes i diverses tasques: hem repassat tot el que tenim plantat, hem tret les males herbes, hem posat més palla i cendra, hem plantat enciams, hem regat i, fins i tot, hem col·locat una caixa niu per atraure algun ocell insectívor, com la mallerenga, a veure si es menja les orugues de les cols. A partir d’ara ens tocarà anar-hi més sovint, si volem menjar verduretes bones i fresques!

Des de l’escola, volem felicitar l’Anna Coromina de 6è, pel premi obtingut en el concurs de redacció que organitza l’Òmnium Cultural.
Enhorabona Anna!!!

Ara, si voleu, podeu llegir-la

Hola, sóc el llop de les set cabretes i tinc un problema.

Com ja sabeu, jo em menjo les cabretes, no fa falta que us expliqui la història. Però, com que jo sóc diferent, tot ha de ser diferent. Sóc un llop una mica especial o la meva vida, com vulgueu.

El que us deia, el problema que tinc és que les cabretes em persegueixen  a mi i se’m volen cruspir. Jo faig la meva vida i elles no em deixen ni dormir! Els  porto menjar, regals i mil coses més.

La més petita és la més simpàtica. Però no em pot ajudar perquè és

la més petita.

Al conte normal jo, el llop, es fa passar per la mare cabreta, però en la meva vida, les cabretes es fan passar per caçadors. La més gran va al davant, fent una veu greu i les altres, al darrera fent el soroll de les escopetes. Com que no els he fet cas, han marxat.

Al cap d’uns dies, en el conte normal el llop s’enfarina la pota, doncs en aquesta història, són les cabretes les que es mullen la pota i s’hi posen xocolata en pols per enganyar-me.

A molts nens els hagués agradat més que les cabretes se’m  mengessin, ja que els llops sempre som els dolents dels contes, però les cabretes només volien algú que les cuidés. Resulta que la seva mare s’ havia mort i estaven sola. Sort que tenia una casa gran.

Així és que ara viuen amb mi i tot va ser gràcies a la petita que al final em va ajudar perquè no em fessin res.

Aquestes són les solucions dels jeroglífics de la setmana passada.
1.- Blau cel
2.- Àsia
3.- Carnaval
4.- Pep Guardiola
5.- Dolent
6.- Futbol
7.- Dragó
8.- Trencaclosques
9.- Santa Pau

Els saps resoldre? Mentre t’ho penses, pots escoltar música.