Des de l’escola, volem felicitar l’Anna Coromina de 6è, pel premi obtingut en el concurs de redacció que organitza l’Òmnium Cultural.
Enhorabona Anna!!!

Ara, si voleu, podeu llegir-la

Hola, sóc el llop de les set cabretes i tinc un problema.

Com ja sabeu, jo em menjo les cabretes, no fa falta que us expliqui la història. Però, com que jo sóc diferent, tot ha de ser diferent. Sóc un llop una mica especial o la meva vida, com vulgueu.

El que us deia, el problema que tinc és que les cabretes em persegueixen  a mi i se’m volen cruspir. Jo faig la meva vida i elles no em deixen ni dormir! Els  porto menjar, regals i mil coses més.

La més petita és la més simpàtica. Però no em pot ajudar perquè és

la més petita.

Al conte normal jo, el llop, es fa passar per la mare cabreta, però en la meva vida, les cabretes es fan passar per caçadors. La més gran va al davant, fent una veu greu i les altres, al darrera fent el soroll de les escopetes. Com que no els he fet cas, han marxat.

Al cap d’uns dies, en el conte normal el llop s’enfarina la pota, doncs en aquesta història, són les cabretes les que es mullen la pota i s’hi posen xocolata en pols per enganyar-me.

A molts nens els hagués agradat més que les cabretes se’m  mengessin, ja que els llops sempre som els dolents dels contes, però les cabretes només volien algú que les cuidés. Resulta que la seva mare s’ havia mort i estaven sola. Sort que tenia una casa gran.

Així és que ara viuen amb mi i tot va ser gràcies a la petita que al final em va ajudar perquè no em fessin res.