Els àmbits a l’educació infantil

Els àmbits són una manera de treballar “diferent”

Aquesta metodologia permet que els infants manipulin i experimentin lliurement amb els materials que tenen al seu abast. Tot el treball que es fa dins de les sessions dels àmbits són a partir del joc lliure.
Això no vol dir que partim de zero i que es deixin de banda totes les pràctiques utilitzades fins ara. Però sí que veiem que hi ha d’haver una evolució en l’educació dels nostres alumnes i que no podem seguir fent una pràctica educativa igual que el segle XIX. Hem de buscar noves maneres de posar a l’abast dels infants totes aquelles eines que li són necessàries per anar construint el seu propi coneixement.
Aquesta  metodologia implica una forma diferent de treballar, tant per part dels docents com per part dels alumnes. Hem de tenir molt present que el més important és que els infants aprenguin a aprendre, que sàpiguen ser solidaris, que treballin cooperativament amb els companys, en definitiva el que cal és ajudar-los a desenvolupar-se en la societat que els ha tocat viure.
També els àmbits permeten que els infants no només es relacionin amb els infants de la mateixa edat, sinó que puguin relacionar-se amb infants d’altres cursos, dins de l’etapa d’educació infantil. Això permetrà un millor desenvolupament de les capacitats de molts infants.


Els criteris metodològics que ens ajuden a portar a terme l’acció educativa dins dels àmbits són:

  • Els infants han de tenir la possibilitat de descobrir per si mateixos.
  • Han de tenir la possibilitat d’experimentar i manipular el material que  tenen al seu abast.
  • Cal fomentar el treball en paral.lel o en petit grup.
  • Cal afavorir la creativitat.
  • Cal ser receptius a les intervencions dels infants.

El paper del/la mestre/a és sobretot de guia . Hem de defugir de les pràctiques directives que no donen l’oportunitat a l’infant de descobrir i investigar per ell mateix.
El que es pretén és que els infants a través de l’experimentació, exploració, observació directa i anàlisi, arribin als objectius que nosaltres ens hem proposat. Nosaltres com a mestres hem d’ajudar i propiciar moments de reflexió però de forma indirecta i poc dirigida.

Cal tenir clar que els infants són els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.

Afavorint aquelles accions i activitats que requereixen:

  • Fer: Els infants aprendran tocant, remenant, tastant, olorant…
  • Pensar: Hem de posar en dubte tot el que passi, tot el que facin… la mestra és la que fa preguntes obertes que indueixen a la reflexió.
  • Parlar: És molt important el procés de verbalitzar tot allò que fan o que ja han fet. Al principi o al final de la sessió (en funció del moment i de la decisió de la mestra), hi haurà una estona de conversa en la que expliquem el que ha passat durant la sessió de l’àmbit.

La tasca docent consisteix en intervenir per  tal d’ajudar a resoldre els conflictes i problemàtiques que puguin sorgir durant la sessió.També podem observar el joc que fa l’infant i entrar en la seva simulació, si l’infant ho accepta, per tal de plantejar nous reptes i interaccions.
També podem, a partir del joc, donar models als infants, que estiguin dins les seves possibilitats. Però tenint molt clar i mantenint el seu desenvolupament maduratiu, i sense imposar i dirigir cap acció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *