La pregunta

  

 

Algunes coses que hem investigat per respondre-la.

 

Fem un petit resum amb algunes fotos per documentar-ho

 

Mesurem l’ombra amb el gnòmon i enviem la mesura als nens de Santader 

i Galícia a les 10. La seva es més llarga i esperem que ens diguin a quina hora

es igual que la nostra. Així sabrem el temps.

 

Per entendre-ho durant uns quants dies mirem com la zona il·luminada de la

terra va canviant.  Entre altres coses veiem que quan aquí es de nit a Galícia encara no.

A mesura que la terra roda sobre ella mateixa hi ha uns llocs que es fa de dia i uns altres que es fa de nit.

 També hem fet maquetes per entendre  com afecta la inclinació de la terra  a la  llargada del dia i la nit i  a les  estacions.

 Investiguem la relació que hi ha entre distància i temps i com afecten a la velocitat

 Entendre la relació que hi ha entre distància i temps en la velocitat no es fàcil per això hem hagut de fer moltes investigacions .

Mesurar distàncies i  temps amb les seves eines, cinta mètricai cronómetre. Anar a poc a poc, ràpid,

Canviar les distàncies , les velocitats, mesurar-ho  i veure com  influeix una cosa en l’altra i com va canviant el temps.

 .

 També hem experimentat amb les velocitats constants com la de la terra i  variables amb acceleracions positives o negatives com les del cotxe.

Ja sabem la distància, el Xavi l’ha buscada al Google Heart i els nens de Galícia i Santander ens han informat del temps que havia passat.

Van buscar la formula per calcular la velocitat d’un objecte quan es constant, com la Terra i les mestres  van ajudar a calcular-ho.

  

 

Volem agrair molt especialment l’ajuda del Raimon Reginaldo.

 

Els nombres i el menjar a l’aula d’anglès.

El projecte va sortir a arrel del viatge a la Lluna, doncs la NASA tenia molta informació sobre el menjar dels astronautes però en anglès, per tant necessitavem saber quin menjar hi havia  a la web i les diferents maneres d’envasar-lo que tenen les agències espacials.

 

Primer vam estar jugant a un joc de la pagina web de la NASA on ens haviem d’imaginar el menjar que hi havia dins un recipients (menjar congelat, envasat al buit, etc.)

Després cada alumne va dissenyar el seu menu durant els quatre dies que durava el vitge fins a la Lluna (breakfast, lunch, dinner) buscant la informació en diferents diccionaris d’imatges o traductors.

Vam posar en comú tota la varietat de fruita, menjars, verdures i postres que teníem entre tots, i ens van sortir unes llistes enormes de vocabulari. Amb aquestes llistes vam redissenyar i acabar els menus de cada dia.

Per introduir els nombres vam pensar que una bona idea era saber els gustos que tenen en comú entre ells, i per tant, vam fer llistes sobre allò que ens agrada i allò que no ens agrada. Ens ho vam anar demanant: Do you like…? i es va crear uns diàlegs reals dins l’aula mentre anotaven amb qui tenien coses en comú. Després vam fer un poster perquè entre ells veiessin també els resultats dels seus companys.

Per últim, a part de diferents jocs: memory, bingo, … per repassar vocabulary, vam fer un poster on hi havia menjar i voliem saber quin tant per cent dels alumnes de la classe li agradava o no aquell aliment. Un cop vam tenir-ho hi van haver diferents teories sobre com es feia el percentatge, fins que algú va veure clar que cada alumne representava el 5 % del total ( 17 nens i 3 adults= 20).

 

Hem fet un mapa conceptual.

 

Volíem posar juntes totes les coses importants que hem treballat aquest curs, i veure quina relació tenen entre elles. Tal com vam fer l’any passat, però aquesta vegada que en sabem més ho voliem fer millor….

Primer van fer petits mapes de cada apartat recordant el que haviem fet i apres i que tenia a veure una cosa amb l’altra

 

 

 

 

 

Necessitàvem una llista amb tots els conceptes. Vam fer una pluja d’idees i  van sortir un munt de paraules. Ens vam asseure a l’ordinador i vam mirar fotos i treballs per refrescar la nostra memòria. Ens van sortir un munt de paraules

 

 

 

Com que eren massa paraules vam pensar d’ordenar-les. Vam separar-les en tres categories, de més a menys importants. I encara ens en van sobrar unes quantes, que les vam llençar.

 

Llavors vam decidir que les escriuríem de tres mides diferents, d’aquesta manera amb un cop d’ull podríem distingir quines són més importants, i les podriem posar totes juntes. Vam haver de provar diferents lletres i mides.

 Les vam imprimir i plastificar per no fer-les malbé, i tot seguit, a fer el mapa conceptual.

 

 

 

Primer vam col.locar només les més importants, vam pensar d’entre aquestes quines tenien relació, i les vam posar més aprop. La paraula temps va anar al mig perquè vam pensar que tenia relació amb totes les altres.

 

Després vam col.locar les no tant importants i després les menys importants. Cada nen tenia una paraula i ens havia d’explicar amb quina altra del mapa tenia mes relació i el perquè. Si tots hi estàvem d’acord l’enganxavem sobre el paper i l’ uniem a l’altra amb cinta de paper. Sino hi estàvem d’acord, els altres pensàvem amb quina altra paraula tenia més relació fins que ho decidiem entre tots.

 

 

 

Moltes paraules tenien relació amb varies de les altres, algunes, per tant, els hi vam afegir més tires de paper per unir-les. Amb d’altres vam pensar que no calia perquè normalment estaven unides indirectament a través d’una altra paraula i vam pensar que ja era suficient.

 

Després de posar totes les paraules, que ens va quedar molt bé, vam pensar que no totes les relacions entre elles eren iguals i vam resaltar les més importants amb colors.

 

 

 

 

Al final hi hem posat alguna imatge que ajudi a reforçar algunes de les idees més importants.

 

 

 

 

 

Fent aquest mapa hem repassat  el que hem fet durant el curs. Fer-ho ens ha servit per a veure quines coses considerem més importants dins de tot el que hem estudiat. I sobretot quina relació tenen entre elles. Mirant el mapa veiem que al final tot està relacionat de més o menys aprop.

 

 

 

Aquest mapa és el “petit” món que hem construit els mitjans durant aquest curs.

Classe dels MITJANS

Col.laboració especial del Roger Cadevall 

Juny del 2009

On vas néixer?

Vaig néixer a PISA l’any 1564

Com era la teva família?

El meu pare es dia Vicenço i era músic però es dedicava a coprar i vendre i la meva mare es deia Giulia.

Vaig ser el mes gran de 7 germans , l’any 1574 tota la família va anar a viure a Florència de jove vaig començar a estudiar medicina però no em va agradar i vaig marxar de la universitat

Desprès vaig estudiar matemàtiques , la filosofia i la literatura.

Després vaig anar a treballar a la universitat de Florència..

Quan es van morir els meus pares vaig haver de cuidar els meus germans i no tenia gaires diners.

Al cap de poc temps em vaig casa i vaig tenir tres fills. cada vegada tenia menys diners.

 

-Com ets? Que t’agrada?

 Soc molt llest, investigador, m’interessa molt saber el que hi ha al cel,com es la lluna, les estrelles….

Vull saber coses del sol i dels planetes.

Quan vaig enfocar el telescopi cap el cel va veire moltes coses que ningú més havia  vist.

Que vas veure?

Vaig veure els cràters de la lluna, l’anell de Júpiter…

 

.Que ens pots explicar del telescopi?

Un dia vaig sentir que hi havia uns senyors a Holanda que feien telescopis i que podien veure  coses molt mes grosses.

Jo vaig preguntar com es feien i com funcionaven i me’n vaig fer un,. Però jo no volia veure només el que passava a la terra i llavors vaig enfocar cap el cel i així vaig començar a veure el que hi havia.

Que va passa amb el prínceps de Venècia?

Jo era pobre i necessitava diners. I per guanyar diners vaig anar a veure el príncep i li vaig dir que tenia una eina que podria veure els vaixells que el volien atacar abans que arribessin. Li vaig ensenyar i me’l va comprar per molts diners. Al cap d’un temps els holandesos els venien més barats.

 

 

-Quines idees diferents vas tenir?

Vaig pensar que no podia ser que la terra estes quieta i el que dona voltes fos el sol. Ho vaig investigar perquè jo era molt investigador i els altres deien que no podia ser perquè ho havia dit un savi feia molts anys.

Però jo investigava i cada vegada estava més segur que la terra es movia.

Que va passar quan ho vas explicar?

Em vam fer anar a un judici i em volien fer dir que era el sol el que girava, com que em volien matar vaig dir el que ells volien però fluixet vaig dir “però es la terra el que es mou.

A partir d’aquell moment em van tancar a casa i ja no vaig poder sortir més

A mi sempre em va agradar investigar-ho tot i no creure només el que deien els altres perquè podien estar equivocats..

 

ENTREVISTADOR: Àlex

GALILEO:  Carla

 

Avui a la classe dels mitjans ha vingut el Lluís. Ha recitat els nostres poemes a tots. Ha sigut molt divertit, ho feia molt bè.                                                                       Marc 

 

Els Petits han tirat una ampolla a l’aire  amb aigua i sense aigua, ho han fet al pati. La que ha volat és la que tenia una mica d’aigua. Pensem que l’aire i l’aigua fan electricitat i per això arriba més lluny. 

                                                                       Nadine

 La meva/nostra història amb el viatge a la Lluna.

A començament del curs passat els vaig preguntar als nens que què els agradaria aprendre i que volien fer. Aviat es van engrescar quan algú va proposar: podríem fer un coet i anar a la Lluna.

Ells es van emocionar, jo no gaire, perquè sabia per experiència el que m’esperava. Construir un coet no es fàcil i que vagi a la Lluna encara menys.

Ens hi vam posar ben aviat, però per diferents motius ho vam anar ajornant. Els vaig dir, al febrer, quan anem a l’escola nova i tinguem més espai per fer el coet, el fem.

Febrer va passar sense canviar d’escola i també març i abril i maig…. a final de juny va arribar el moment tan esperat, per tres dies però canvi d’escola i coet.

I vam fer les dues coses, canviar-nos i fer quatre preciosos coets, es veritat que no anaven a la Lluna, però els coets ja estaven fets. Dissenys, cartrons, merder, pintura….però l’assumpte ja estava tancat. Quin descans!

Però les coses no son sovint com ens les imaginem i quan al setembre vam tornar a l’escola i vam començar a parlar del curs anterior, que havíem fet, que havíem après i que ens proposàvem per aquest ràpidament va tornar a sortir aquella idea que jo ja creia tancada: Perquè no fem un coet i anem a la Lluna però de veritat, no com l’any passat.

Podreu imaginar-vos la cara que jo feia, i totes les argumentacions que vaig utilitzar per dir-los-hi que podríem fer altres coses, que ja ho havien fet el curs anterior, que podríem…… res, ells volien anar a la Lluna. I ja ens tens una altra vegada enfrascats amb el projecte d’anar a lluna i per això havien de construir el nostre coet.

Vam fer moltes coses.

• Calcular els dies que trigaríem en anar i tornar.
• Pensar que  mengen els astronautes i quan menjar ens havíem de portar.
• Vam escriure a la NASA i a  l’ESA. Les dues ens van contestar.
• Escriure i llegir en anglès.
• Fer gràfiques 
• Fer un logotip i un anagrama per la nostra agència espacial.
• Dissenyar coets.
• Construir-ne un i també la nostra agencia espacial .La ICEM
• I finalment vam anar al Lluna. Bé hem fet una pel·lícula de “com si anéssim a la Lluna”.

Ha estat emocionant, els nens han après moltes coses però jo espero que sigui la última vegada que em toqui anar a la Lluna. Em marejo al viatge.

Carme

L’1 el 2 iel 3 de Juny   hem anat de colonies a Can  Clarens  que està a Vallgorgina. Hi hem anat tots els nens de l’escola.Vam aprendre a fer un circ.El menjar era molt bo.El paissatge era molt bonic.La casa era una masia que estava ben cuidada però era molt velleta.Va fer bons dies, el temps era guapo i feia calor.Tot ens va agradar molt. 

Gorka i Claudia

 

Resum d’una conversa entre tots

·        Que hi ha ciència a les coses.

·        Que hi ha ciència a tot el món i en els avantpassats comuns.

·        Que les coses poden ser possibles.

·        Com passa el temps. Que hi ha diferents maneres de representar-ho: la nostra i la del museu.

·         Que existeixen moltes menes de peixos, grans, petits, estranys….. I què menja cada un.

·        Vam veure que sabem moltes coses i que al museu trobàvem coses com les que estudiem nosaltres: les cèl·lules, la selecció natural, la teoria de l’evolució, de molècules…..

·        De les roques perquè nosaltres hem fet de geòlegs. Expliquen les diferents roques que hi ha al mon-

·        Que el pèndol ens explica el moviment de la Terra

·        Que la Lucy es molt divertida i que seguia les passes de la seva família.

·        La diferència entre simbiosi i simbiogènesi. Simbiosi es que hi ha dos animals que decideixen viure junts i s’ajuden. Simbiogènesi de dos coses se’n fa una de diferent.

 

Nosaltres volem explicar el museu de la ciència de Barcelona a nens de Galícia i Santader que no hi han estat mai.     

 Vam imaginar-nos  quines són les coses que ens vol explicar el museu de la ciència i que pensaven el Jorge Wagensberg i tot l’equip quan el van fer. 

Creiem que el Museu l’han fet perquè agradi a tothom que hi va, i perquè aprenguem moltes coses-

Pensem que ens vol explicar:

• La tira del temps

• L’arbre de la vida

• El bosc inundat que ens explica com és la selva, fins i tot hi plou una estona cada dia.

• És un museu que té coses de ciència com la selecció natural, la gravetat. Les cèl·lules, la teoria de l’evolució´

• Serveix perquè es mirin però també perquè s’investiguin.

• Et deixen tocar, mirar, apretar botons, tocar amb els dits, actuar, experimentar. També hi ha ordinadors que es poden fer servir.

• Explica com és el centre de la terra: És una bola de foc,si el raig de foc puja cap a dalt es fa un gran volcà.

• L’univers

• Com vivien els nostres avantpassats

• La relació dels nombres (exposició); nombres especials: pi, googol, els números mes grans els números màgics, els anys llum, els números positius i els negatius…..

• Que el gel tot i ésser fred, quan l’has tocat de tant fred que és se’t queden les mans calentes.

• Quan tens les mans al gel molta estona, s’enfonsen perquè es desfà amb l’escalfor de les mans.

• Hi havia ossos molt antics que ens expliquen la prehistòria

• H ha cervells de diferents animals ordenats dels mes petits a més grans com una rata o un hàmster , de gats, de gossos i de humà. Potser ens vol explicar que quan més gros es el cervell mes sap pensar, Però no ho sabem segur perquè faltava el cervell de la balena o de l’elefant.

• Et fa investigar sobre la música posant unes peces a llocs diferents.

• Hi ha una cosa que explica que si t’hi poses a sobre l¡aigua et deixa espai.

A la  classe hem triat aquesta foto com a la més important del museu perquè representa una avantpassada nostra que està contenta perquè està jugant a seguir unes petjades.

Es de fa molt temps a la història de les persones. Creiem que es important perquè fa molts anys érem així.

Nosaltres pensem que jugar i aprendre és divertit i es nota que ja llavors estava contenta. Pensem que mai estava trista.

Maria i Lídia

Fa 1 any hi havia sequera. Com ho sabem? Perquè vam anar a les fonts , vam llegir un paper que posava que no podíem rentar cotxes ni regar ni tampoc deixar l’aigua de l’aixeta oberta. Per saber com anava la sequera miraven cada dia la web de l’agència catalana de l’aigua. Aquest any també hi hem anat i baixaven com boges.
La Carme ens va dir que si feia molts dies que no plovia com és que encara ragen. Vam pensar com podia ser i tots ho vam dibuixar i explicar a la classe el que havien pensat i dibuixat.

Pel camí vam trobar una cova que era molt petita però molt llarga i també un troc d’arbre tallat de quan va fer tan vent.

Albert