Divendres passat, 15 de juny, va tenir lloc l’ acte de comiat de les noies i els nois de 6è. Des d’ aquí els volem desitjar molta sort en el llarg camí que han d’ iniciar a partir d’ ara. També volem agrair la feina de mares, pares i mestres en l’ organització d’ aquest acte. Des d’ aquestes línies, volem fer-vos un petit regal que vol ser un record per a un futur proper o llunyà, depenent de cadascú. Trobareu un poema dedicat a tots vosaltres. Una abraçada molt forta. Equip directiu de l’ escola Pràctiques 2
QUAN SIGUIS GRAN…
M’ agradaria que, quan siguis gran,
Recordis aquesta escola de nom estrany,
On, un dia,
quan encara miraves el món des de molt avall,
t’ hi vas trobar de sobte,
i amb ulls sorpresos i expectants,
descobries un munt de nens i nenes, petits i grans.
Observaves, amb respecte i entusiasme,
tot un món d’ immensos espais i amples passadissos,
per on corries amb l’ ànsia d’ arribar primer.
Tot era nou i tot per descobrir.
I alguna mestra, aquí present,
T’ ho va fer més fàcil amb el seu acompanyament.
M’ agradaria que, quan siguis gran,
Recordis i expliquis a aquells que estimis
el que aquí, a poc a poc, vas anar aprenent,
I, amb tota sinceritat, siguis capaç d’ explicar.
Amb alguns petits exemples, t ‘ajudaré a recordar:
T’ hem explicat, amb paciència i emoció
Que tots som diferents, però tots som ben iguals.
Que el blanc o el negre és només un color,
Que el pes, l’ alçada, la roba o la bellesa,
Per fer una persona, no en són fonamentals.
Que el respecte i l’ educació són molt importants,
Per resoldre els conflictes parlant.
Que una història sempre té més d’ un vessant
I que es pot definir millor pensant.
M’ agradaria que, quan siguis gran,
Recordis el que tots aquells mestres que aquí has tingut
Amb constància, paciència i il·lusió t’ han anat ensenyant.
M’ agradaria que, quan siguis gran,
Recordis cada dia, , encara que només sigui un instant,
Que els mestres que t’ acompanyaran tota la vida
Són aquells que al món et van dur,
I els agraeixis tot el que van fer per tu.