La psicomotricitat és l’àrea més potent on es treballen les competències cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius dins d’un context psicosocial. L’infant experimenta, juga, pregunta i respon, interactua, es relaciona, crea i soluciona conflictes, s’equivoca i encerta, entèn i aprèn, col·labora i coopera,… i, mentres va sentint que cada cop forma més part, anirà sentint-se cada cop més independent i autònom. Serà aquesta autonomia l’essència de la “psico” a Ponent.

De Lièvre y Staes (1992):

La psicomotricidad es un planteamiento global de la persona. Puede ser entendida como una función del ser humano que sintetiza psiquismo y motricidad con el fin de permitir al individuo adaptarse de manera flexible y armoniosa al medio que le rodea. Puede ser entendida como una mirada globalizadora que percibe las interacciones tanto entre la motricidad y el psiquismo como entre el individuo global y el mundo exterior. Puede ser entendida como una técnica cuya organización de actividades permite a la persona conocer de manera concreta su ser y su entorno inmediato para actuar de manera adaptada.

                      

 

Un cop arribats a Febrer podem fer un recull d’experiències viscudes tots junts a psicomotricitat. Realment, han sigut moltes les activitats realitzades i, el que és més important, cada vegada més complexes. Us en deixem una petita mostra fotogràfica; esperem que us arribi l’energia que alliberem a psicomotricitat:

 

 

continuarà…