El príncep Tamino estava passejant pel bosc quan, de sobte, el va atacar un drac! Tamino, mort de por es va desmaiar…

El drac estava a punt de menjar-se’l quan van arribar les 3 fades i van matar el drac.

Per allí passava Papageno, un ocellaire que anava tocant boniques melodies amb la seva flauta de Pan.

El príncep en despertar va preguntar qui l’havia salvat, i Papageno va aprofitar per endur-se el mèrit. Va presumir d’haver matat al drac.

Però les 3 fades que no eren lluny el van sentir i van anar a buscar a la Reina de la Nit perquè castigués a aquell mentider.

La Reina de la Nit va condemnar Papageno a estar amb un tap a la boca i així no poder parlar.

La Reina de la Nit estava trista, la seva filla Pamina havia estat segrestada.

El príncep Tamino es va oferir per anar-la a salvar i en agraïment la Reina li entregà una flauta màgica que l’ajudaria en moments difícils.

La Reina també va ordenar a Papageno que l’acompanyés, a canvi li va treure el tap de la boca i li donà un carilló màgic que l’ajudaria quan estigués en perill.

El príncep Tamino i Papageno van anar al castell de Sarastro, on era la princesa. Allí es van separar i cadascún per una banda la van anar a buscar.

Papageno trobà la princesa, però just en aquell moment vingueren els guardians. Estaven a punt d’agafar-los quan de cop recordà el carilló i tocà una bonica melodia. Els soldats no podien parar de ballar, el carilló era màgic! i així van escapar.

Ja reunits la princesa, Tamino i Papageno, la princesa els explicà que no l’havien segrestat. Sarastro era el seu pare i ella no volia viure amb la Reina de la Nit perquè era una bruixa.

Sarastro ordenà a Tamino passar unes proves per poder-se casar amb la princesa i amb l’ajuda de la flauta màgica els seus desitjos es feren realitat.

Papageno, molt trist perquè estava sol es trobà una bonica noia que també li agradaven els ocells, Papagena!

Així, sent tots feliços acaba aquesta òpera, bé, tots menys la maligna Reina de la Nit….