EDUCACIÓ INFANTIL

Els nens i les nenes de Parvulari tenen d’amic la seva mascota de la classe. A P-3 el Piu-piu, a P-4 la Rita i a P-5 el Pinxo. Amb ells/es, aprenen moltes coses. És per això que els fa tanta il·lusió endur-se’l a casa seva un cap de setmana. Els han de cuidar molt,  dormir amb ells, jugar i fer amb família tot allò que vulguin. Després ens ho han d’explicar en el llibret que els acompanya. En aquest llibret poden escriure el que han fet, enganxar fotos, dibuixos …  tot, tot el que vulguin!

Aquí us deixem una mostra

Els nens i nenes de P-5 van realitzar un projecte lliure, triat per ells/es, dels esports. Hem après molt!
Ens hem divertit jugant a futbol, basquet, etc i hem conegut altres esports com el patinatge, la gimnàtica, el ballet, etc.
Tot ha estat fet amb molta ilusió i en cadaun dels treballs es reflexa la motivació i entusiasme per part dels nens/es.
Ha estat realment una experiència molt bona!
Aquí us deixem una mostra.

Aquesta setmana a l’escola Montseny hem tingut la visita del gran il.lustrador del nostre barri Joan Romaní. Ell és l’autor i il•lustrador dels contes de la col.lecció “El Valentí i la Fermina”.
Els nens i nenes de la classe de P-4 han llegit al llarg del curs tots els contes de la col.lecció, ja que cadascun correspon a un mes de l’any.
En Joan Romaní ens va regalar els dibuixos dels seus personatges, perquè es quedin a l’escola i en gaudim tots/es plegats.

Si vols visitar el seu Blog: http:www.scaramuix.net

La Psicomotricitat al parvulari de l’ Escola Montseny

Existeixen dues maneres consolidades de concebre i realitzar la psicomotricitat:
La psicomotricitat que es podria dir cognitiva i la psicomotricitat afectiva.

Les seves diferències són clares:

• Per treballar la psicomotricitat cognitiva s’organitzen sessions en seqüències d’activitats motrius en el marc de l’esquema corporal. En aquesta línea figuren Le Boulch, Vayer …

• La psicomotricitat afectiva ressalta la dimensió relacional i afectiva i les sessions estan centrades en la espontaneïtat i el plaer del moviment. Els seus promotors van ser Lapierre i i Aucouturier

Existeixen també un gran nombre de psicomotricistes que no s’apunten a cap d’aquestes corrents de forma excloent sinó al contrari fan un procés d’integració.

A la nostra escola es treballa la motricitat en totes les seves dimensions mitjançant una metodologia que alterna la proposta de l’educador i la motricitat espontània del nen. Es el que s’anomena psicomotricitat d’integració.

L’ esquema essencial d’una sessió segons la psicomotricitat d’integració es el següent:

Entrada
• Actualitzar el vincle amb el grup i amb cada nen en particular
• Activitat inicial

Nucli de la sessió
• Motricitat proposta
• Motricitat espontània
• Representació de la sessió (preferentment verbal però de vegades amb dibuix)

Sortida
• Acomiadar-se del grup i amb cada nen en particular

Afegir només com és de fascinant observar les relacions que s’estableixen entre ells durant les sessions, com inventen jocs i com poc a poc van descobrint les possibilitats del seu cos aprenent a tenir cura d’ells mateixos i dels altres.

Pilar Bestué
Desembre 2010
————-

El dia vint-i-sis els alumnes de P-5 hem anat a la l’escola bressol “Les Orenetes” a cantar cançons de primavera i ens ho hem passat molt bé.   

           PROGRAMA:

1. Cucut i la Guimbarda  (tradicional italiana)
2. L’Elefant i la girafa (G. Sellarès)
3. El Carrilló (W.A. Mozart / fragment de l’òpera la Flauta Màgica)
4. Hi havia una pastora  (tradicional francesa)
5. El poll i la puça  (tradicional catalana)
6. Si tu et vols divertir  (X. Boix)

La Psicomotricitat al parvulari de l’ Escola Montseny

Existeixen dues maneres consolidades de concebre i realitzar la psicomotricitat:
La psicomotricitat que es podria dir cognitiva i la psicomotricitat afectiva.

Les seves diferències són clares:

• Per treballar la psicomotricitat cognitiva s’organitzen sessions en seqüències d’activitats motrius en el marc de l’esquema corporal. En aquesta línea figuren Le Boulch, Vayer …

• La psicomotricitat afectiva ressalta la dimensió relacional i afectiva i les sessions estan centrades en la espontaneïtat i el plaer del moviment. Els seus promotors van ser Lapierre i i Aucouturier

Existeixen també un gran nombre de psicomotricistes que no s’apunten a cap d’aquestes corrents de forma excloent sinó al contrari fan un procés d’integració.

A la nostra escola es treballa la motricitat en totes les seves dimensions mitjançant una metodologia que alterna la proposta de l’educador i la motricitat espontània del nen. Es el que s’anomena psicomotricitat d’integració.

L’ esquema essencial d’una sessió segons la psicomotricitat d’integració es el següent:

Entrada
• Actualitzar el vincle amb el grup i amb cada nen en particular
• Activitat inicial

Nucli de la sessió
• Motricitat proposta
• Motricitat espontània
• Representació de la sessió (preferentment verbal però de vegades amb dibuix)

Sortida
• Acomiadar-se del grup i amb cada nen en particular

Afegir només com és de fascinant observar les relacions que s’estableixen entre ells durant les sessions, com inventen jocs i com poc a poc van descobrint les possibilitats del seu cos aprenent a tenir cura d’ells mateixos i dels altres.

Pilar Bestué
Desembre 2010
————-

Hem fet panellets amb tots els companys/es. Ens ho hem passat pipa!
Hem barrejat sucre, ametlla molta i una mica de patata bullida. Amb la massa hem fet diferents formes, després els hem tastat  a casa. Uuuuum, que bons !!