La Psicomotricitat al parvulari de l’ Escola Montseny
Existeixen dues maneres consolidades de concebre i realitzar la psicomotricitat:
La psicomotricitat que es podria dir cognitiva i la psicomotricitat afectiva.
Les seves diferències són clares:
• Per treballar la psicomotricitat cognitiva s’organitzen sessions en seqüències d’activitats motrius en el marc de l’esquema corporal. En aquesta línea figuren Le Boulch, Vayer …
• La psicomotricitat afectiva ressalta la dimensió relacional i afectiva i les sessions estan centrades en la espontaneïtat i el plaer del moviment. Els seus promotors van ser Lapierre i i Aucouturier
Existeixen també un gran nombre de psicomotricistes que no s’apunten a cap d’aquestes corrents de forma excloent sinó al contrari fan un procés d’integració.
A la nostra escola es treballa la motricitat en totes les seves dimensions mitjançant una metodologia que alterna la proposta de l’educador i la motricitat espontània del nen. Es el que s’anomena psicomotricitat d’integració.
L’ esquema essencial d’una sessió segons la psicomotricitat d’integració es el següent:
Entrada
• Actualitzar el vincle amb el grup i amb cada nen en particular
• Activitat inicial
Nucli de la sessió
• Motricitat proposta
• Motricitat espontània
• Representació de la sessió (preferentment verbal però de vegades amb dibuix)
Sortida
• Acomiadar-se del grup i amb cada nen en particular
Afegir només com és de fascinant observar les relacions que s’estableixen entre ells durant les sessions, com inventen jocs i com poc a poc van descobrint les possibilitats del seu cos aprenent a tenir cura d’ells mateixos i dels altres.
Pilar Bestué
Desembre 2010
————-
