Hi havia una vegada un nen anomenat Quim que va canviar de poble i d’escola, estava molt trist perquè enyorava els seus antics amics. Un dia va arribar a casa molt enfadat perquè no tenia ningú amb qui jugar. La mare li va dir que els nens d’aquesta escola podien ser tant bons amics com els de l’altra, que només calia que els donés una oportunitat.
Al dia següent en Quim va portar galetes i a qui fos el seu amic li’n donaria. Uns nens li van pegar i li van robar totes les galetes. Va arribar a casa tot brut, trist i decebut i li va explicar tot a la mare.
L’endemà quan va arribar a l’escola va veure que havia començat un nen nou, i que tampoc tenia amics. En Quim va anar a buscar-lo i li va dir que podien jugar junts, i així va ser.
Quan va arribar a casa ,tot impacient, li va dir a la seva mare que ja tenia un amic ,ella es va posar molt contenta i li va dir que el podia convidar al seu aniversari que era l’endemà, i així l’Andreu i en Quim es van fer amics inseparables.
Tots dos vivien grans aventures junts, feien deures, jugaven a bàsquet, anaven d’excursió… però a en Quim li faltava alguna cosa , li feia molta il·lusió tenir un germà o una germana.
L’endemà els va preguntar als seus pares si podia tenir un germanet però li van respondre que de moment no. En Quim va insistir dient també el podrien adoptar, però van dir que ja s’ho pensarien.
Al dia següent, quan anava de camí cap al parc va trobar una porta flotant que es sostenia a l’aire. Ell va pensar que era màgica i com que era molt curiós hi va entrar. Va trobar una camí, al final del qual hi havia una muntanya amb una llum intensa i daurada al pic, li va agradar tant que va decidir escalar-la per veure que era aquell resplendor. Però per arribar a la muntanya havia de travessar un llac ple de taurons blancs.
Va anar a casa i es va construir una barca molt resistent i en va agafar una ganivet per escalar.
L’endemà va tornar a anar a la porta màgica, quan va arribar no la va poder obrir , però va veure una nota penjada a la porta que deia: Quim torna demà a les 6:00 de la matinada, va marxar cap a casa pensant en aquella llum tant interessant i lluminosa que havia vist dalt d’aquella muntanya tant alta.
En Quim es va aixecar a les 5:30, va agafar les seves coses i se’n va anar cap a la porta màgica, quan va arribar va entrar a dins i tot era igual , però al llac hi havia dos pops gegants que llençaven verí pels tentacles, va agafar la seva barca i el seu ganivet i va matar als pops, però els taurons li van destruir la barca , sort que en Quim sabia nedar molt i va arribar a la muntanya sa i estalvi. Va descansar una bona estona i quan va començar a escalar la muntanya es va trobar a l’Andreu, li va preguntar que com havia arribat fins allí, ell li va contestar que a les 3:00 mentre dormien els pops i els taurons va passar nedant el llac. Els dos amics es van posar a escalar la muntanya, però l’Andreu va relliscar , va fer un crit molt fort i es va començar a desfer la neu i el gel, en Quim es va salvar perquè portava el ganivet, l’Andreu no en portava però en Quim el va agafar fort i va sobreviure.
Quan van arribar dalt de tot pensaven que ja s’havia acabat tot però van veure un tauler d’escacs gegant i ells havien de jugar contra el millor jugador del país, si no guanyaven no podien continuar endavant. En Quim no en sabia massa de jugar als escacs però l’Andreu en sabia molt, va començar el joc i a les cinc primeres jugades el contrincant els va matar la reina, però l’Andreu va fer arribar un peó al final de la banda ,va recuperar la reina ,van fer mate al rei i van guanyar la partida.
Després va passar una cosa molt estranya , va aparèixer una paret i una espasa d’or al mig dels escacs. En Quim no molt convençut va agafar l’espasa i es va dirigir a la paret, però va aparèixer un guerrer i el va intentar matar , ell amb molta valentia li va plantar cara i el va destruir en mil bocins . Després es va aixecar la paret i van poder veure que aquella resplendor era una llàntia màgica, a l’agafar-la van fer cap a casa d’en Quim, van fregar la llàntia i va sortir un geni que els va que dir que podien demanar dos desitjos cadascú, en Quim va dir d’entrada:
Vull un germanet!
I l’Andreu va demanar una bici nova i monopatí d’or massís. Van decidir guardar la llàntia a l’habitació d’en Quim.
L’endemà els seus pares li van dir que la propera setmana anirien a Tenerife a buscar un nen en adopció, en Quim es va posar molt content de tenir un germanet, es diria Gerardo, tenia 4 mesos i era d’Icod de los Vinos.
Quan van tornar de Tenerife amb el petit en Quim es va posar gelós i va anar a buscar la llàntia, al principi volia demanar que desaparegués el bebè però com que tenia molt bon cor va desitjar no tenir cels ni enveja i van ser molt feliços junts.
Jordi Porta 5è. A
Hi havia una vegada una casa, a la Ribera d’Ebre, que tots li deien la casa de la mort, perquè allí sempre si algú entrava no sortia mai més, i fins un dimarts de primavera un noi bastant jove que es deia Roger es va atrevir a entrar a la casa tot i el que li havien dit el veïns.
Aquell noi tant atrevit estava de vacances i com que li agradava molt el risc es va a decidir a entrar. Ningú li podia treure del cap que entrés.
Quan el noi va entrar a la casa el primer que va veure va ser una llar de foc, a mesura que anava a entrant va començar a veure ganivets. Roger es va espantar. El jove aventurer va avançar i va veure una porta que donava al jardí, era un jardí immens ple d’arbres i arbustos, però el problema era que hi havia molts camins. Caminant, caminant va veure una llum molt forta i es dirigí cap a ella. Quan va arribar, va veure una senyora gran i un nen petit que estaven menjant unes quantes pomes.
Es va apropar i va parlar un rato amb ells, la senyora li digué a Roger:- Nosaltres estem aquí perduts en aquet laberint igual que deu persones més, tots nosaltres estem buscant menjar per sobreviure.
Roger digué: – Seguiu-me que jo se el camí de tornada.
Tots els nens i adults que estaven allí van seguir a Roger convençuts de que els trauria d’aquell laberint. Roger els va portar fins la porta que donava a dintre casa d’aquella bruixa però allà es van trobar que hi havia una bruixa malvada que es deia Electra.
Els nois es van quedar parats perquè la bruixa portava ganivets i una vareta màgica.
Dit això la bruixa va començar a apuntar a la gent i els convertia en porcs, llops, cucs, caragols, cavalls etc . L’últim era el Roger, la bruixa tot el rato li tirava pocions però Roger les esquivava.
A la fi, Roger li va prendre la vareta, va convertir la bruixa en cotxe i totes les altres persones que la bruixa havia convertit en animals Roger els va tornar a la normalitat.
Amb la bruixa convertida en cotxe els va portar fins fora de la casa. Quan van sortir tots els del poble van fer una gran festa i li van dedicar un monument al jove aventurer Roger.
I qui no s’ho cregui que vagi a Mora d’Ebre i que miri el monument.
Roger Gavaldà Alguero 5è
Hi havia un vegada una escola anomenada Lluís Viñas on celebraven el final de curs del 2008. Tots els professors, membres de l’AMPA, els pares i alumnes estaven sopant a la pista gran.
En Joan, l’Oliver, en Francisco, l’Andreu, en Pau i la Marta que estaven jugant al patí molt tranquils, van veure una llumeta a la biblioteca del segon pis. I … és clar, com eren tant xafarders, van anar a veure què hi passava.En arribar a la biblioteca van veure la llumeta que estava ensenyant uns documents que eren molt interessants. En Joan que era el més llest de la classe de 5è, va agafar aquell document i el va llegir en veu alta:
– A sota la escola hi ha un cementeri !
En llegir aquells documents es va sentir un soroll al final del passadís. Espantats van sortir per veure de que es tractava; era un ésser espantós, semblava un animal prehistòric. La pudor d’aquell monstre podia arribar fins als nassos dels alumnes, que petrificats de la por veien com cada vegada s’apropava més i anaven descobrint els detalls del monstre. Estava fet de compostos humans i el cap era un crani de vaca.
Els nens van començar a córrer cap a la sortida però el monstre va traure una llengua llefiscosa i llarguíssima que va atrapar la Marta ( la nena més maca de 5è) per la cama i la va estirar cap al ell.
La Marta cridava amb totes les seves forces mentre s’apropava cada cop més a la boca del monstre.
-Ahhhhhhhhhhhhhhh.- cridava la nena.
En Joan, el més tímid de la classe, li va tirar una cadira al monstre. El monstre, amb el cop rebut, va soltar la Marta i ella li va donar les gràcies a en Joan per haver-la salvat.
L’ésser furiós va començar a vomitar una baba de color verd, molt enganxosa i que feia encara més pudor. A tots els nens els hi va venir ganes de vomitar, però ho van suportar. El monstre a més del líquid verd, va treure dos ous transparents. Els ous es van obrir fent un soroll horrible i van néixer dos monstres petits, fills del monstre gran.
Eren molt més prims i atlètics que el primer, i estaven encara coberts del vòmit verdós del monstre.
Els nens estaven a punt d’obrir la porta per sortir, però els monstres eren massa ràpids. Van anar corrent pel sostre i se’ls van plantar davant, mentre ells els pegaven un cop amb la mà i els feien caure al terra.
En Joan, la Marta, en Pau, en Francisco, l’Andreu i l’Oliver van anar de genolls fins a la classe de 5è A, que estava oberta, i es van amagar dintre de la classe, davall de la taula del professor. Tot estava en silenci. Havien marxat els monstres? O els estaven esperant?
La taula de sobte els hi va caure damunt. Eren els monstres joves, que sabien que estaven allà! Dolorits pel cop de la taula van sortir corrent i quan anaven a tancar la porta de l’aula, el monstre va córrer contra la porta i del cop els nens van caure cap enrere i els monstres van sortir.
Estaven perduts. Se’ls menjarien!! Podien sentir com les panxes dels monstres rugien de la gana. Estaven junts abraçats en un racó, esperant la seva mort.
Però de repent va entrar en Pere Joan! El professor de 5è A que sabia bastant sobre els monstres prehistòrics i tenia clar que per matar aquells monstres els havia de tirar alls.
En portava molts, perquè sabia que els dies de final de curs eren els dies dels monstres prehistòrics, els en va passar als nens, i ells els van entomar a l’aire i els van llençar als dos monstres joves, que es van morir fent un fum negre amb olor a podrit.
– Ara falta el monstre gran, ràpid!
Els nens i en Pere Joan es van dirigir on estava el monstre gran. Anava a vomitar un altre ou!
– Llencem-ho ja!
L’all va tocar el monstre i amb un rugit de dolor es va convertir en fum. Mentre ho feia va dir:
– Tornaré el dia 13 de març del 2009! Ho prometo!
Aquesta història és veritat, així que el dia 13 de març jo de vosaltres els hi diria a les vostres mares que us donin alls… perquè si no sereu l’esmorzar del monstre.
Oliver Mellado
5è A
Avui divendres 17 d’Octubre, després de l’oferiment de Ràdio Móra d’Ebre, hem anat a veure en directe el programa Hoy por Hoy de Carles Francino, al teatre Metropol de Tarragona.
El matí ha estat molt entretingut, després d’un debat matinal sobre les nuclears hem tingut la visita de Estopa i Andreu Buenafuente que ens han fet passa un matí molt entretingut.
El passat dijous 16 d’Octubre els alumnes de CS de l’escola van anar a veure el programa de Ràdio de Gemma Nierga de la Cadena Ser, ” La Venatana” al teatre Bertrina de Reus. Un dels locutors espontànis de la taula va ser Jordi Porta Alumne de 5è de la nostra escola.
Des d’aquí volem Felicitar a Jordi per la seva espontaneïtat!
Si el voleu escoltar clique a sobre de l’enllaç: “El famoso Jordi”
Els alumnes de sisè van anar a visitar la Tarragona Romana.
BubbleShare: Share photos – Craft Supplies
Esta tarda els alumnes de 5è. anem a Reus a veure com es fa un programa de ràdio. Sortirem de la font que hi ha davant del Consell Comarcal de la Ribera a les dues de la tarda i anirem al Teatre Bartrina de Reus on la Gemma Nierga fa, en directe, el programa de la Cadena SER “La Ventana”. Tornarem a les 8 i mitja de la vesprada i ferem cap al meteix lloc des d’on hem sortit.
