El divendres dia 8 de Maig alguns nens i nenes de 5è i de 6è vam anar a la 2a TROBADA DEL PLA DE L’ESPORT.

De Móra d’Ebre vam sortir a les 8:00 h. Encara que la majoria de nens estaven adormits.

L’autobús va arribar tard perquè havia de passar a recollir els nens de Flix. A l’autobús natros anàvem al darrere i els de Flix al davant.

El viatge se’ns va fer molt curt perquè ens ho passàvem molt bé, tots junts cantàvem cançons molt divertides.

A Ulldecona vam arribar-hi cap allà a les 10:00h. Tots els nens que vam anar, quan vam arribar, ens van donar una motxilla amb aigua, una mandarina i un entrepà de formatge.

Els que van organitzar aquesta trobada van donar un full als professors que anaven amb nosaltres on hi posava on havíem d’anar.

Hi havia dues seccions, la del pavelló i la de l’aire lliure en el qual els jocs es feien al camp de futbol d’Ulldecona.

Hi havia tot tipus d’esports començant pel bàsquet i acabant per el futbol. Van fer mitja part per regar el camp de futbol perquè hi feia molta calor.

La trobada es va acabar per allí a les 14:00h i vam haver de baixar del camp de futbol fins al poliesportiu. Molts nens ja dinaven i nosaltres vam fer lo mateix.

Quan vam acabar vam agafar el viatge de tornada al col·legi.

Ilyas

El dia 13 de Maig del 2009, van jugar la final de la copa del Rei: Barça-Athletic de Bilbao. Es va jugar al camp Mestalla (València).

El partit va començar, el xiulet de l’àrbit es va sentir. Era el minut 9 i va marcar el primer gol l’Athletic per mitjà del jugador Toquero a la sotida d’un córner.

Després, entremig de la primera part va marcar Tourè Yaya, 1-1.

A la segona part va marcar Messi en un rebot del porter del Athletic,2-1 a favor del Barça.

Després va marcar Bojan en una escapada de la  defensa, va tindre molta sort perquè va tocar al pal i va entrar,3-1.

Al minut 63 de la segona part, els del Bilbao, van fer una falta molt perillosa. Tothom es pensava que tirava Dani Alves, però va fer un pepinot Xavi. El porter no s’ho esperava i va marcar el 4-1.

L’àrbit va pitar el final del partit i el Rei va entregar la Copa a Puyol.

Oliver Mellado. 5è.

Alguns nens de C. Superior i Quart curs, el divendres vam anar a Tortosa a llegir.

 

El divendres 8 de Maig, mentre que alguns van anar a Ulldecona i uns altres es van quedar al col·legi a fer classe, nosaltres vam anar a Tortosa. Hi vam anar a llegir en veu alta, al certamen. Alguns hi vàrem anar a llegir i altres a mirar.

Joan va participar a la categoria de grumets Vermells i jo, a la de grumets verds. Ningun dels dos vam guanyar, però per participar ens van donar el lot de llibres que tocaria llegir l’any que ve de la categoria que vàrem participar.

 

I després…

 

Després de donar els premis i de regalar els llibres, la senyoreta Olga va decidir que dinaríem al parc del costat del lloc on s’havia celebrat el certamen. També l’anomenaven “El Parque”. Primer, vam anar a veure el mercat. Després, les senyoretes ens van conduir fins al lloc on havíem de dinar. Després d’haver dinat, vam anar als gronxadors que hi havia per allí i després, vam veure una font i vam començar a tirar-nos aigua, els de cicle superior. Al cap d’un ratet, va vindre l’autobús a recollir-nos i vam marxar cap a Móra.

Coral Vila Prieto

Era un dia molt calorós d’estiu i els meus pares van decidir d’anar a la platja a passar el dia tots junts. Quan vam arribar hi havia molta gent i al final ens vam ficar amb una família, i vaig conèixer, a una noia que es deia Petoña. Era una nena de deu anys. La Petoña era molt guapa, la seva cara era rodona i tenia les galtes vermelles com dues cireres, els ulls eren de color blau com el mar i les celles brillants. Era una nena no gaire alta i prima, les seves cames eren llargues.

A la Petoña li agradava l’esport el seu preferit esport era el ciclisme. La  Petoña era molt presumida i li agradava anar amb pantalons curts i una camisa de color vermell i groc , anava sempre  anava ben pentinada. 

El dia següent em va convidar a la festa d`aniversari que hi havien molts amics seus. Li vaig regalar un llibre molt bonic, i li va agradar molt,i sempre érem amigues, cada dissabte anava a casa seva i anàvem a la platja. El dia del meu aniversari em va regalar una colònia que feia una olor molt agradable, aquell dia vaig conèixer a una amiga seva que es deia Maria, anàvem sempre les tres juntes. Un dissabte  vam anar a la Picossa i aquell dia va ser el últim dia d’estiu que estàvem juntes.

Lamyaa Ouaddi. Curs: 5è.

Hi havia una vegada en un poble anomenat Mora d’Ebre dos col·legis el CEIP Lluís Viñas Viñoles i el Santa Teresa. Aquestes escoles sempre feien competicions, però aquestes competicions només les feien 8 alumnes de 5è, quatre de cada grup, i en aquestes competicions no hi havien regles, només una que era molt difícil d’aconseguir que era… sobreviure! En aquestes escoles no hi anava ningú, només els qui els hi agradava passar aventures, moltes aventures!!

El curs 08-09 la competició era que tenien que anar a Fontcalda, passar 5 dies sols pel bosc i anant-hi amb qualsevol transport.

Als professors els hi costava molt triar als nens que hi anirien per por que es morissin. Del Lluís Viñas van triar: l’Ilyas, l’Andreu, el Ferran ,el Marc,el Roger, el Pau, Recee i el Nereu. I del Santa Teresa: Maurici, Jani, Àlex, Alvaro, etc. La competició es va efectuar el 18 de Maig del 2009. La sortida era des del pont de les arcades.

Els del Lluís Viñas com que eren intel·ligents van agafar armes de tot tipus fins hi tot destornilladors, palanques, etc. Però els de Santa Teresa no hi van pensar. L’Ilyas va agafar el quad del seu germà on hi van poder cabre només 4 persones i li va demanar a un amic del seu germà que els deixés la seva moto on hi cabien més. Al quad va conduir l’Ilyas i a la moto el Pau. També cada un va porta una mica de menjar sa, ni llaminadures ni res d’això, i encenedor per encendre el foc. Van arribar amb molta avantatja els del Viñas, però, el Teresa anava encara per mig camí cada un amb la seva bicicleta. Els del Viñas van decidir fer una cabanya amb troncs d’arbres, els troncs els aconseguirien talant-los amb una motoserra que portava l’Andreu. No la van construir avall d’un arbre perquè amb un llamp es cremaria. La cabana li ficarien una tela per damunt i així no passarien fred per la nit i no es mullarien quan plogués. Els del Santa van porta molt de menja, la majoria llaminadures. No es van construir cap cabana perquè es van voler quedar davall d’un arbre.

Aquella nit els del Viñas van sopar molt poc, però com que havien portat menjar sa els hi omplia molt la panxa; els del Santa no paraven de menjar llaminadures i més llaminadures.

Quan les dos escoles van anar a dormir va començar a ploure, però no tenien cap problema fins que va començar a tronar. Els del Santa van sortir corrents de l’arbre que es va començar a cremar i no van poder dormir en tota la nit, però els del Viñes no van tenir cap problema i van dormir tota la nit sense despertar-se. Quan va sortir el sol, el Roger, es va despertar i els seus 7 companys també van sortir a fora i van començar a preparar entrepans petits de patates i es van omplir molt la panxa. Els del Santa quan van poder descansar perquè ja no plovia no van poder fer-ho perquè tenien molta gana i van haver de sortir a buscar menjar però només hi va anar un que quan intentava matar a un ós, l’ós el va veure i ell es va escapar i els 8 van sortir junts a buscar ajuda perquè tenien gana i no tenien menjar però aviat van tindre sort perquè es van trobar als del Viñes i ells com a persones els van ajudar encara que podrien perdre la competició. Van passar 3 dies i mig menjant poc però en molta amistat. Quan van tornar Mora d’Ebre els hi van explicar lo que van fer els del Viñes al Santa i a partir d’aquell moment van ser amics per sempre les dos escoles i no van tornar a fer cap competició.

I qui no s’ho cregui que vagi a Mora d’Ebre i que els ho pregunti a ells.

ILYAS HADOUCH

5è A

 Hi havia una vegada una nena anomenada Paula. Era nova al poblet de Móra d’Ebre. Tenia 10 anys. Era rossa, alta, en ulls blaus, simpàtica i bona nena. Els seus pares la van matricular al col·legi “Lluís Viñas Viñoles”.

El dia 11 de setembre es va començar a preparar les coses pel dia següent perquè començava el col·legi.Ella estava molt nerviosa perquè l’un demà començava el col·legi.

El dia 12 a les 8:45 va marxar cap al col·legi. Tot seguit,a l’entrar ,va trobar una nena que també era nova,es deia Coral. Després es van trobar unes nenes que es deien Andrea i Zulayka que també eren noves al col·legi. Totes 4 es van fer molt amigues. Per que eren noves a l’escola.

Els va tocar a la mateixa classe. També els va tocar un professor molt amable i alegre que es deia Pere Joan.

Un dia del mes d’octubre que no havien sortit al pati perquè plovia.

Van entrar per una porta que no s’obria mai i que donava al menjador antic.

Es van posar a remenar per allí i els va cridar l’atenció una caixa plena de papers.

Es van adonar que aquells papers eren de expedients d’ex-alumnes i van voler fer-hi un cop d’ull.

A la capsa hi van trobar unes fotografies de dos nens petits. I al darrere van veure que hi havia una explicació.

La nota deia: Em dic Carme i aquests nens estan enterrats al pati de l’escola. La Carme va matar als dos nens perquè eren els seus germanastres i no paraven de fer-li la guitza.. Els nens es deien: Raül i Marc.

També posava l’any que van néixer. Van néixer l’any 1997.

A les 17:00 van marxar cap a casa seva.

La Paula li va dir a la seva mare:

-Mare.

-Que filla?

-Que jo i les meves amigues hem trobat expedients d’ex-alumnes i a mes a mes hem trobat dues fotografies que diuen els noms del nens i l’any.

I darrere també posava qui els va matar i on els va matar.

-Espero que no us poseu en cap embolic.

Ella se’n va anar a dormir al seu llit. L’endemà es va aixecar, va esmorzar i va marxar cap al col·legi.

Anant cap al col·legi es va trobar a les seves amigues i els hi va dir:

-Coral,Andrea i Zulayka hem de investigar sobre tot lo que havia als expedients d’ex-alumnes i lo de la Carme.

-D’acord. Van contestar totes.

-Però no ens posem en un embolic. Va dir l’Andrea.

Van arribar al col·legi i van decidir fer campana per investigar.

Com que demà era dissabte podrien quedar.

 A la tarda del divendres a casa la Paula es va sentir ring ring!!!

-Qui és?

-Hola sóc la Coral.

-Demà quedem per investigar.

-D’acord.

-Adéu Paula.

-Adéu Coral.

Després la Paula va anar dormir.

La Paula es va aixecar i les seves amigues la van vindre a buscar i va marxar amb elles.

Van anar al col·legi i com que eren tant llestes es van fer una còpia de les claus amb la impressora el divendres.

Tot seguit van entrar al menjador antic i van començar a remenar per a veure si trobaven alguna cosa que sigués interessant.

La Zulayka va cridar: jo he trobat un sobre tancat. Totes van dir:depressa obre’l.

Ella el va obrir hi va trobar un codi. El codi era:8432.

Van començar a pensar i van trobar una resposta. Al pany de la classe de 3A

hi correspon aquest codi, a la classe i van anar corrents.

Però a la Coral el que li va semblar estrany és que la lletra V estava al revés. I semblava que indiques alguna cosa.

Per això la Zulayka la va apretar i portava al despatx del director.

Elles van entrar però no hi havia ningú. L’Andrea per curiositat  va dir a totes  per què no miràvem l’expedient d’ una professora que es deia Carme.

A l’Andrea li queia malament.

 El van mirar i van descobrir que aquesta professora es la que havia escrit tot lo de les fotografies i havia matat a en Raül i en Marc.

Van decidir que el dilluns li explicarien al seu professor Pere Joan.

Després la Paula i les seves amigues van a anar a casa de la Zulayka.

Ella li va preguntar a la seva mare:

-Mare és poden quedar a dormir les meves amigues?

-Clar que si,perquè és dissabte,però no t’acostumis.

-D’acord mare,gràcies.

Van sopar i van anar a l’habitació de la  Zulayka  a dormir.

El diumenge van anar al bosc i és van trobar un professor que és deia Joan.

Elles van voler anar al bosc perquè l’Andrea celebrava el seu aniversari..

I a més a més per saber més coses sobre en Joan. I  van trobar molt estrany que en Joan estigues allí..

Tenien una sospitosa la Carme per matar els seus germanastres.

Elles van avisar a la policia però els hi van dir que això eren tonteries de nens petits.

Però el dilluns la decepció va ser que el director i el professor van morir, el cadàver estava enterrat al bosc que van anar diumenge.

La Paula i les seves amigues van petar i al final li van explicar tot a la cap d’estudis i la cap d’estudis va dir:

-Espereu-vos fins nadal.

-Elles van dir:

-Per què?

-Perquè per nadal ve un inspector.

-aaaahh!

-I per que be? Va preguntar la Coral.

-Per veure lo que feu vosaltres a l’escola i per lo que heu investigat.

Elles van tindre una professora nova que es deia Montse i que venia de França.

Els hi va caure molt bé. Però un dia li va caure uns papers que significaven que era una assassina. Al paper posava:

ÉS BUSCA NOIA DE 24 ANYS.

AMB EL NOM DE MONTSE CATALUNYA.

Elles ho van trobar molt però que molt fort.

El dia 25 de Desembre era Nadal i tothom va anar al col·legi perquè els va obligar la cap d’estudis.

La Paula i les seves amigues van pensar que hi hauria col·legi per lo de l’inspector.

 Lo pitjor va ser que no sabem qui va fer un robot és va posar damunt i és va vestir de papa noel i va matar a la Zulayka perquè li va dir l’inspector que ha vingut ara.

La Coral, la Paula i l’Andrea van començar a plorar. El dia següent era Sant Esteve i el conserge va anar al pati i va parlar amb la Paula la Coral i l’Andrea:

-Ho sento molt per lo de la Zulayka.

-No t’amoïnis tranquil.

-Adéu

Dos o tres segons més tard és va sentir PAM!!!! va ser el tret d’ una escopeta.

Al conserge el va matar un pagès sense voler. Perquè el pagès volia matar un animal.

 Aquesta escopeta va matar al conserge.

Però a la cap d’estudis també la van matar perquè voli l’inspector i tota la seva banda. A la banda hi ha la Carme l’inspector i en Joan.

Al final la Paula, la Coral i l’Andrea van sortir de l’escola tot dient“el 25 de desembre fum!fum!fum!!”

Sabeu que això no és veritat lo de matar .El que passa és que un senyor ha gravat aquesta pel·lícula, es a dir tot era un muntatge.

Morts per allí, morts per allà qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Paula Galindo

L ’Andreu és un detectiu privat del barri de les Flors de Mora d’Ebre. Fa poc va haver un robatori a la tenda d’esports del seu barri. Van robar la caixa forta i les pilotes de futbol a dins d’un sac. I quan la policia va deixar el cas perquè no el sabien resoldre l ’Andreu es va posar en marxa.

A la tarda, en acabar l’escola, va anar a buscar pistes al lloc dels fets. Va estar tota una tarda buscant proves, però no va trobar res. En veure que ell sol no podria resoldre res. Va anar a buscar els seus amics, en Pau que sabia moltes coses d’informàtica, i en Jordi que és especialista buscant proves.

Al matí del dia següent era dissabte i els tres van anar a buscar proves. Allà, a la botiga, van trobar només una cosa, unes petjades amb l’escut d’una empresa de pell de Mora d’Ebre. No van trobar molta cosa però no es van desanimar. A la tarda els tres detectius van quedar per anar amb bicicleta a la fabrica de pell. Van trigar en arribar a la fàbrica perquè estava a les afores del poble, en arribar van descansar una mica en un banc de fora la fàbrica. Quan ja van estar descansats van entrar cap dins.

A dins no hi havia ningú, i només hi havia maquines per tot arreu que funcionaven automàticament fent catifes, jaquetes, etc.

Aquesta fàbrica no els semblava gens sospitosa, però hi van voltar una mica i no van tindre sort. En Pau portava un robot detectiu que buscava proves i el va programar perquè busques unes pilotes de futbol i uns bitllets. Al cap d’una estona va trobar les pilotes però els bitllets no. Els tres detectius van pensar que van robar les pilotes perquè eren pobres i no podien comprar pell i com que les pilotes eren de pell les van robar.

Es van deixar estar de tonteries i van començar a buscar els diners robats.

L’Andreu va dir que s’havien de separar perquè així els trobarien més ràpid, ell va anar al pis de dalt, en Pau es va quedar allà i en Jordi se’n va anar al soterrani. Però, abans de que es separessin, en Pau li va donar a l’Andreu i a en Jordi un walkie-talkie a cadascun, i tots van marxar com havien quedat.

En Jordi al soterrani només va trobar les petjades de l’altre dia a la botiga, les va seguir per si trobava alguna cosa però no va trobar res.

L’Andreu encara no havia trobat res, però el pis de dalt era molt gran. Escorcollava tots els calaixos, armaris, etc. Al final va veure una caixa forta, i la va obrir amb una palanca de ferro, però no hi havia res de res. Va anar a la habitació del costat, en aquesta habitació hi havia una altra caixa forta. La va intentar obrir i no va poder, li va dir a en Pau que anés amb ell a veure si ell la podia obrir. Va agafar una mini bomba i va fer explotar la porta. Allà dins sí que estaven tots els diners, l’Andreu els va posar tots en un sac. Quan baixaven van sentir en Jordi que cridava, van anar a veure que passava i en arribar en Jordi els va dir:

– Els lladres han arribat, no feu soroll i truqueu a la policia.

L’Andreu va agafar el mòbil i va trucar a al policia.

La policia va arribar amb molt poc temps, i van atrapar els lladres.

A l’Andreu, en Jordi i a en Pau els van donar la medalla d’or dels millors detectius junior per haver resolt aquell cas que la policia no podia resoldre.

Andreu Culebras

Hi havia una vegada un nen que es deia Nicolas, tenia deu anys, era tímid, alegre, ros i tenia els ulls blaus. Un dia en Nicolas a l’ hora del pati l’ hi van preguntar que si volia jugar a futbol però ell va dir que no, els seus amics Robert, Masiá i Némesi, van sospitar d’ ell perquè sempre portava una mena de suc verd que bevia cada dia i per esmorzar un entrepà de carn llefiscosa.

En Nicolas, que en realitat volia jugar a futbol va anar a mirar com jugaven els seus amics, ell els hi va dir que eren molt dolents, però ells van dir-li que si volia jugar, però amb la condició de que eren tots contra ell, però com que va començar a ploure van haver de fer el partit l’endemà, a classe ell va escriure a la llibreta una carta, però ell per art de màgia va perdre un dit i se li va anar volant i la senyoreta quan es va assabentar el va portar a l’ hospital, el metge que es deia Josep, va dir-li a la senyoreta que havia d´estar a soles amb en Nicolas, després el doctor li va dir a en Nicolas:

– Quasi que descobreixen el teu secret, saps que la teva mare s’ enfadaria molt si se n’assabentes.

En sortir del hospital en Nicolas com que ya era hora d’ anar cap a casa, ell va anar a casa seva i es va trobar  al metge parlant amb els seus pares, després els seus pares van castigar a en Nicolas a la seva habitació.

Al dia següent va anar cap a l’ escola i allà va trobar una nena nova que es deia Iría,  es van fer amics, i a l’ hora del pati va començar el partit.

Quan ja portaven cinc minuts anaven vuit a zero, en Nicolas guanyava, els altres cansats es van rendir, no podien mes, aquell dia el van felicitar i la seva amiga Iría li va dir un secret:

– Ja se que ets un zombi, me ho han dit els teus pares, no et preocupis jo també ho soc, el teu secret esta en bones mans.

Els amics van veure que sempre esmorzava el mateix i li van  preguntar si era extraterrestre, ell ho va desmentir perquè no ho era, fins que un dia, cansats de veure’l menjar el mateix li van preguntar que era el que menjava, ell va dir que  era un secret, els amics van insistir, insistir, i es van ficar tan pesats que al final els va dir el que era:

– Són budells de persones mortes, i el suc es una poció màgica per a convertir-me en persona durant una estona llarga, per això sempre ho estic bevent.

Els seus amics es van esgarrifar, es pensaven que era un monstre per menjar allò tan fastigós, i el van deixar una mica de costat, fins i tot van deixar de parlar amb ell.

Domes Iría parlava amb ell, però era una mica avorrit i es va donar conte que sense els seus amics no podia fer les mateixes coses que abans, i es va decidir de contar-li la veritat, Iría estava en contra, però era decisió seva.

En Nicolas li va dir que estes tranquil·la perquè domes sabrien el d’ ell, no contaria res de la seva amiga.

Un dia va agafar a els seus amics els va reunir a tots i els hi va dir la veritat, i ja no el van veure com un monstre si no com l’amic que sempre havia sigut.

Iría es va trobar una mica sola i parlant amb en Nicolas, li va dir que ella també els ho volia dir.

Iría els hi va confessar també als amics el que era, i tots junts s’ ho varen passar molt bé com amics i mai més res no els va separar.

Al llarg del temps uns científics van descobrir la poció per fer a les persones humanes zombis, a partir d’ aquell moment tots van ser zombis i la terra es va anomenar: Zombilandia.

I van ser feliços i van menjar animals.

 

Mario  Rojas Plou 5é A                                            mrp1921@edu365.cat