Els alumnes de sisè han representat l’obra de teatre: Cantat de l’espai.

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!

Els alumnes de Cicle Superior dins de l’àrea de llengua Catalana han llegit el llibre; “Nima, el Xerpa de Namtxe o la recerca d’un Norpa Errant” de Josep-Francesc Delgado.

És un llibre per endinsar-se en la cultura tibetana a través dels ulls d’un noi xerpa de dotze anys; per sentir i estimar el vol lliure i sense motor de l’ala de pendent.

Avui ens ha visitat l’autor a l’escola. Els alumnes li han realitzat varies preguntes i a continuació ells els ha ensenyat imatges i fotografies de la seva estada al Tibet.

Hem finalizat la visita amb la signatura de llibres per part de l’autor.

Hola, som els alumnes del C.E.I.P Lluís Víñas i Viñoles de Móra d’Ebre,  el voldríem entrevistar per saber més coses del seu ofici com a Director d’un programa de tanta audiència.

Quants anys fa que et dediques a la televisió?

Quinze.

Quin va ser el teu primer treball televisiu?

Era guionista d’un programa de TV3 que presentava en Josep Cuní i es deia “La tarda és nostra”.

Quins programes has presentat o col·laborat?

He fet de guionista de l’Andreu Buenafuete. I he presentat programes d’humor com “Malalts de tele”, “Set de nit” i “Polònia”.

Com se’t va acórrer la idea de fer programes d’humor?

M’agrada força l’humor, però no m’ho vaig plantejar fins que no vaig conèixer en Buenafuente i vaig veure que podia dedicar-me a això.

Creus que tots els programes d’humor, que es fan actualment, són bons?

No, i a més l’humor és una cosa molt personal, és difícil que un mateix programa agradi a tothom.

T’agrada la feina que realitzes?

M’ho passo molt bé, però és una feina de molta pressió, cada setmana hem de pensar moltes burrades per omplir el Polònia i el Crackòvia.

També dirigeixes Cracòvia?

Sí, però ho hi estic tant a sobre com el Polònia. Té un equip molt bo.

Com ho feu per què els artistes s’assemblin tant als personatges imitats?

Els actors estudien molt, i també tenim un equip de maquillatge molt bo. També és cert que algunes imitacions no són realment molt exactes, però si fan gràcia…

Els imitats no s’enfaden? No heu rebut mai queixes?

–   Sí, alguns s’ho prenen malament, però la majoria (sobretot els polítics) entenen que forma part de la seva feina. Ara mirarem d’imitar els professors del CEIP Lluís Viñas, a veure si els agrada.

      (És broma!!)

–  Nosaltres riem molt mentre mirem el programa, no riuen vosaltres mentre el feu? Heu de repetir moltes vegades per què quedi bé?

Sobretot quan portem hores gravant, el cansament fa que els actors tinguin el riure més fàcil. És divertit quan passa… però només una estona, no tenim temps per perdre!

Ens agrada molt la frase: Talleu és bona! Qui la va crear?

– És una frase típica de qualsevol rodatge de cine o televisió. La vem començar a dir sense pensar que es faria tan famosa.

Qui fa els guions? Tu hi col·labores?

– Tenim un equip d’uns 10 guionistes. A mi m’agrada revisar els guions i afegir-hi coses, mirar que les frases siguin entenedores, que el final del gag faci gràcia…

A nosaltres ens agradaria fer el que fas tu, que hem d’estudiar?

– No ho sé! Jo vaig estudiar història contemporània, imagineu! La gent, en general, estudia comunicació audiovisual. Però és molt important dominar bé el llenguatge, i per tant heu de llegir molt.

Moltes gràcies Toni per deixar-nos fer-te la entrevista i que tinguis molta sort en el futur. Et continuarem mirant per televisió!

– Talleu, és bona!

Mora d’Ebre, 23 de Gener de 2009

El dia 21 de febrer és el dia Internacional de les llengües maternes.

La llengua materna és aquella que aprenem de petits a casa, amb la família. És la llengua amb la que ens identifiquem i que no hem de deixar de parlar mai.

El dimecres a la tarda vam fer una roda de contes amb diferents idiomes. Els pares i mares dels alumnes de 6è ens van explicar un conte amb la seva llengua materna.

Les llengües van ser: Romanès, Castellà, Anglès, Caló, Marroqui, Croat i Català.

BubbleShare: Share photos – Play some Online Games.

Per Carnaval tot si val!!!

Avui dilluns el rei Carenestoltes ens demana que portem una cosa molt original al cap.

El dimarts tots a l’escola amb corbata. Qui serà el més atrevit?

Mireu que ben pentintas que van!!!!

Hola, som els alumnes del C.E.I.P Lluís Víñas i Viñoles de Móra d’Ebre, Pol Bargalló i Víctor Gómez i volem entrevistar a Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington.

Estimats Pol i Víctor,Moltíssimes gràcies per fer-me partícep del vostre projecte. Estic encantat de poder ajudar-vos responent a les preguntes que vaig rebre a través del correu electrònic. Espero que hagueu passat un Nadal magnífic i que l’any 2009 us porti tot allò que voleu. Un record també molt especial per la vostra mestra,
la Meritxell, a qui envio una salutació ben calurosa des de Washington. Una abraçada.Xavier Vilà. 

-Quants anys fa que et dediques a la ràdio? 

Vaig començar l’any 1991 a Ràdio Estudi Esplugues, quan encara estudiava periodisme. En aquella època ja tenia el meu propi programa, d’esports, compartit amb un altre company. Així que podem dir que fa 18 anys que em dedico a fer ràdio, i he tingut la sort de fer-la sempre en català. 

-Sempre has treballat a la ràdio? A quantes emissores de ràdio has treballat? A quina emissora de ràdio treballes actualment? 

Sí, sempre he fet ràdio, és el mitjà que m’agrada més. He treballat a Ràdio Estudi Esplugues, a Antena 3 i a Catalunya Ràdio. També vaig fer un curt període de beca a TV3, durant 6 mesos, a cavall dels anys 1992 i 1993. 

-La teva carrera va ser molt llarga? 

En aquella època les carreres universitàries eren una miqueta més llargues que ara. Vaig completar 5 anys d’estudis universitaris a
la Facultat de Ciències de
la Informació de
la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan vaig acabar, l’any 1993, era obligatori fer aquests 5 anys per obtener el títol de llicenciat en Periodisme. 

-T’agrada el teu ofici?

No hi ha res al món que m’agradi més, fora de la família, és clar. El visc com una passió. Visc en clau de ràdio en totes les coses que faig, i ho faig sense esforç.  Senzillament, m’agrada molt.

-Quines seccions hi ha a la ràdio? Quines has fet? I ara? 

Al departament d’Informatius de Catalunya Ràdio hi ha 5 seccions diferenciades: Internacional, Política, Economía, Cultura i Societat/Catalunya. Aquests equips els composen periodistes que escriuen sobre les matèries assignades a aquestes temàtiques. En paral.lel a això hi ha els anomenats equips d’edició. Són equips de gent que trien entre les notícies que ofereixen les 5 seccions abans esmentades i les ordenen segons un criterio periodístic per emetre-les en directe. Jo he format part dels equips d’edició la majoria del temps que he treballat a la ràdio. Això em va portar a ser l’editor i presentador de 3 informatius diferents, el Catalunya Matí, l’Informatiu del Migdia i el Catalunya Nit. Tanmateix, des de l’any 2006 sóc el corresponsal de la ràdio als Estats Units, amb seu a Washington. I en aquesta feina concreta es treballa per totes les seccions, en funció del tipus de notícia que calgui cobrir. 

-Et cuides molt la veu? 

Relativament. Miro de no fer excessos com cridar o beure begudes massa fredes o massa calentes. Fora d’això, poca cosa més. 

-Abans quan començaves a la ràdio et posaves nerviós? 

Al principi, bastant. Amb el pas dels anys l’experiència ajuda a mantenir la calma. Tanmateix els nervis traeixen la veu a vegades, davant d’esdeveniments de primera magnitud. Però és important oferir una sensació de serenor, perquè en general l’oient necessita rebre la información  sense condicionaments en l’estat d’ànim del periodista. 

-És bonic Washington? 

Força bonic. És una ciutat senyorívola, tranquila i amb un respecte enorme cap als espais verds malgrat la gran quantitat de vehicles que hi circulen. Hi ha molts pocs edificis de gran alçada, i això combinat amb la gran llenca de terreny que agafa provoca una sensación d’alleugeriment en l’horitzó.  

-La gent és simpàtica?  

En general sí. Estan força acostumats a conviure amb estrangers, perquè en ser aquesta la capital política del país atreu molts periodistas d’altres països i dirigents polítics que vénen a negociar coses. Diria que la gent és respectuosa però va per feina, una mica com passa a totes les ciutats. Hi ha menys temps per la conversa que als pobles, però tampoc no et deixen plantat amb un pam de nas si els dones conversa. 

-Vas estar molt enfeinat durant les eleccions? 

Com no ho he estat mai a la vida. Tanmateix mai abans tanta feina m’havia reportat tanta satisfacció personal i professional. La passió amb què s’ha viscut aquí el procés polític que portarà Barack Obama a
la Casa Blanca és només comparable amb grans moments de la història política d’aquest país, com ara l’ascens al poder de John Fitzgerald Kennedy o la decisió del president Franklin Delano Roosevelt d’impulsar un nou contracte per Amèrica que els fes surtir de
la Depressió dels anys 30.  

-I per finalitzar ens recomanes estudiar la carrera de periodisme? 

Només si en teniu vocació, si creieu que teniu interès en explicar coses a la gent de la manera més objectiva possible. Només si teniu molta curiositat per les coses i no us amoïna preguntar coses, a qui sigui, on sigui, encara que resultin incòmodes pel vostre interlocutor. Penseu que és una feina sacrificada, amb horaris molt dolents, que no es paga massa bé i que vol estar sempre pendent del que passa. En el periodisme no hi ha caps de setmanes ni vacances, el món no s’atura mai. Però això és el que fa aquesta feina tan especial i tan apassionant. Per tant, si us decidiu a formar-hi part, viviu-la amb passió. 

Moltes gràcies Xavier per deixar-nos fer-te la entrevista i que tinguis molta sort en el futur. 

Moltes gràcies a vosaltres per deixar-m´hi participar. Us desitjo també a vosaltres molta sort i –qui sap- potser algun dia ens trobem en algun lloc del món cobrint una notícia tots plegats. 

Washington, 28 de Desembre del 2008. 

Hola, som els alumnes de 6è de l’escola C.E.I.P. Lluís Viñas i Viñoles. Farem una entrevista a Bruno Saltor, el futbolista de l’Almeria de l’equip de 1ª Divisió, per saber més coses de la vida d’un futbolista. 

– Amb quants anys vas començar a jugar a futbol?No recordo cap moment de la meva vida sense una pilota de futbol o sigui que porto tota la vida jugant a futbol…  

– Quin va ser el primer equip que vas jugar?Vaig començar al cole com tots els nens, però he estat en molts equips…J.E.Flix, Olímpic de Mora d’Ebre, Ath. Segre(lleida), U.E.Lleida, R.C.D.Espanyol, Nàstic de Tarragona i ALMERIA…  

– Actualment jugues a l’Almeria, quantes vegades entrenes al dia?El planning de la setmana es entrenar tots els dies menys els dimarts, normalment tenim un entreno al dia menys els dimecres que tenim dos sessions… l’entrenament més important d’un futbolista es “l’entrenament invisible” que consisteix en una bona alimentació i amb molt de descans. 

– T’has perdut moltes coses pel futbol?Doncs si m’he perdut moltes coses però que han estat recompensades gràcies al futbol…si et prens en serio el futbol des de el principi has de saber dir no a moltes coses i situacions. Potser el més dur es estar tant lluny de la teva família, ja porto molts anys i es troba a faltar molt. 

– És molt dur arribar fins on estàs tu?Arribar al elit es difícil però el mes complicat es mantenir-te, no et pots despistar perquè  es un món molt competitiu i exigent. 

– Has jugat en diferents posicions?Per sort he jugat en quasi totes les posicions i això m’ha ajudat a millorar com a jugador i com a persona. 

– Actualment en quina posició jugues?Jugo de lateral dret(defensa) m’encanta la posició en que estic jugant. 

– Tens alguna carrera?No tinc cap carrera, he estudiat fins 2on de batxillerat. Considero fonamental els estudis pels esportistes. No només t’has de formar a nivell físic i esportiu sinó també com a persona i els estudis juguen un paper importantissim. 

– T’agrada la medicina com al teu pare?La veritat es que valoro molt a la gent que dedica la seva vida a una professió tant dura com la medicina però crec que no esta feta per mi….  T’agraïm que ens hagis respost aquestes preguntes  i molta sort. T’han entrevistat: 

Anna Tost Candel, Júlia Pallejà Algueró i Eudald Culebras Ha estat un plaer respondre a totes les vostres preguntes i dubtes. L’entrevista ha estat molt interessant…quedo a la vostra disposició pel que preciseu.Us envio una forta abraçada des de Almeria Bruno Saltor Grau