Hi havia una vegada una nena anomenada Paula. Era nova al poblet de Móra d’Ebre. Tenia 10 anys. Era rossa, alta, en ulls blaus, simpàtica i bona nena. Els seus pares la van matricular al col·legi “Lluís Viñas Viñoles”.

El dia 11 de setembre es va començar a preparar les coses pel dia següent perquè començava el col·legi.Ella estava molt nerviosa perquè l’un demà començava el col·legi.

El dia 12 a les 8:45 va marxar cap al col·legi. Tot seguit,a l’entrar ,va trobar una nena que també era nova,es deia Coral. Després es van trobar unes nenes que es deien Andrea i Zulayka que també eren noves al col·legi. Totes 4 es van fer molt amigues. Per que eren noves a l’escola.

Els va tocar a la mateixa classe. També els va tocar un professor molt amable i alegre que es deia Pere Joan.

Un dia del mes d’octubre que no havien sortit al pati perquè plovia.

Van entrar per una porta que no s’obria mai i que donava al menjador antic.

Es van posar a remenar per allí i els va cridar l’atenció una caixa plena de papers.

Es van adonar que aquells papers eren de expedients d’ex-alumnes i van voler fer-hi un cop d’ull.

A la capsa hi van trobar unes fotografies de dos nens petits. I al darrere van veure que hi havia una explicació.

La nota deia: Em dic Carme i aquests nens estan enterrats al pati de l’escola. La Carme va matar als dos nens perquè eren els seus germanastres i no paraven de fer-li la guitza.. Els nens es deien: Raül i Marc.

També posava l’any que van néixer. Van néixer l’any 1997.

A les 17:00 van marxar cap a casa seva.

La Paula li va dir a la seva mare:

-Mare.

-Que filla?

-Que jo i les meves amigues hem trobat expedients d’ex-alumnes i a mes a mes hem trobat dues fotografies que diuen els noms del nens i l’any.

I darrere també posava qui els va matar i on els va matar.

-Espero que no us poseu en cap embolic.

Ella se’n va anar a dormir al seu llit. L’endemà es va aixecar, va esmorzar i va marxar cap al col·legi.

Anant cap al col·legi es va trobar a les seves amigues i els hi va dir:

-Coral,Andrea i Zulayka hem de investigar sobre tot lo que havia als expedients d’ex-alumnes i lo de la Carme.

-D’acord. Van contestar totes.

-Però no ens posem en un embolic. Va dir l’Andrea.

Van arribar al col·legi i van decidir fer campana per investigar.

Com que demà era dissabte podrien quedar.

 A la tarda del divendres a casa la Paula es va sentir ring ring!!!

-Qui és?

-Hola sóc la Coral.

-Demà quedem per investigar.

-D’acord.

-Adéu Paula.

-Adéu Coral.

Després la Paula va anar dormir.

La Paula es va aixecar i les seves amigues la van vindre a buscar i va marxar amb elles.

Van anar al col·legi i com que eren tant llestes es van fer una còpia de les claus amb la impressora el divendres.

Tot seguit van entrar al menjador antic i van començar a remenar per a veure si trobaven alguna cosa que sigués interessant.

La Zulayka va cridar: jo he trobat un sobre tancat. Totes van dir:depressa obre’l.

Ella el va obrir hi va trobar un codi. El codi era:8432.

Van començar a pensar i van trobar una resposta. Al pany de la classe de 3A

hi correspon aquest codi, a la classe i van anar corrents.

Però a la Coral el que li va semblar estrany és que la lletra V estava al revés. I semblava que indiques alguna cosa.

Per això la Zulayka la va apretar i portava al despatx del director.

Elles van entrar però no hi havia ningú. L’Andrea per curiositat  va dir a totes  per què no miràvem l’expedient d’ una professora que es deia Carme.

A l’Andrea li queia malament.

 El van mirar i van descobrir que aquesta professora es la que havia escrit tot lo de les fotografies i havia matat a en Raül i en Marc.

Van decidir que el dilluns li explicarien al seu professor Pere Joan.

Després la Paula i les seves amigues van a anar a casa de la Zulayka.

Ella li va preguntar a la seva mare:

-Mare és poden quedar a dormir les meves amigues?

-Clar que si,perquè és dissabte,però no t’acostumis.

-D’acord mare,gràcies.

Van sopar i van anar a l’habitació de la  Zulayka  a dormir.

El diumenge van anar al bosc i és van trobar un professor que és deia Joan.

Elles van voler anar al bosc perquè l’Andrea celebrava el seu aniversari..

I a més a més per saber més coses sobre en Joan. I  van trobar molt estrany que en Joan estigues allí..

Tenien una sospitosa la Carme per matar els seus germanastres.

Elles van avisar a la policia però els hi van dir que això eren tonteries de nens petits.

Però el dilluns la decepció va ser que el director i el professor van morir, el cadàver estava enterrat al bosc que van anar diumenge.

La Paula i les seves amigues van petar i al final li van explicar tot a la cap d’estudis i la cap d’estudis va dir:

-Espereu-vos fins nadal.

-Elles van dir:

-Per què?

-Perquè per nadal ve un inspector.

-aaaahh!

-I per que be? Va preguntar la Coral.

-Per veure lo que feu vosaltres a l’escola i per lo que heu investigat.

Elles van tindre una professora nova que es deia Montse i que venia de França.

Els hi va caure molt bé. Però un dia li va caure uns papers que significaven que era una assassina. Al paper posava:

ÉS BUSCA NOIA DE 24 ANYS.

AMB EL NOM DE MONTSE CATALUNYA.

Elles ho van trobar molt però que molt fort.

El dia 25 de Desembre era Nadal i tothom va anar al col·legi perquè els va obligar la cap d’estudis.

La Paula i les seves amigues van pensar que hi hauria col·legi per lo de l’inspector.

 Lo pitjor va ser que no sabem qui va fer un robot és va posar damunt i és va vestir de papa noel i va matar a la Zulayka perquè li va dir l’inspector que ha vingut ara.

La Coral, la Paula i l’Andrea van començar a plorar. El dia següent era Sant Esteve i el conserge va anar al pati i va parlar amb la Paula la Coral i l’Andrea:

-Ho sento molt per lo de la Zulayka.

-No t’amoïnis tranquil.

-Adéu

Dos o tres segons més tard és va sentir PAM!!!! va ser el tret d’ una escopeta.

Al conserge el va matar un pagès sense voler. Perquè el pagès volia matar un animal.

 Aquesta escopeta va matar al conserge.

Però a la cap d’estudis també la van matar perquè voli l’inspector i tota la seva banda. A la banda hi ha la Carme l’inspector i en Joan.

Al final la Paula, la Coral i l’Andrea van sortir de l’escola tot dient“el 25 de desembre fum!fum!fum!!”

Sabeu que això no és veritat lo de matar .El que passa és que un senyor ha gravat aquesta pel·lícula, es a dir tot era un muntatge.

Morts per allí, morts per allà qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Paula Galindo