Hi havia una vegada un nen anomenat Quim que va canviar de poble i d’escola, estava molt trist perquè enyorava els seus antics amics. Un dia va arribar a casa molt enfadat perquè no tenia ningú amb qui jugar. La mare li va dir que els nens d’aquesta escola podien ser tant bons amics com els de l’altra, que només calia que els donés una oportunitat. 

Al dia següent en  Quim va  portar galetes i a qui  fos  el  seu  amic  li’n  donaria. Uns nens  li  van  pegar i  li van  robar  totes  les  galetes. Va  arribar  a  casa  tot  brut, trist i decebut i li va explicar tot a la mare.

L’endemà  quan va  arribar a  l’escola va veure  que havia començat un nen nou, i que tampoc  tenia amics. En Quim va  anar a  buscar-lo i li va dir que podien jugar junts, i així va ser.

Quan va arribar a casa ,tot impacient, li va dir a la seva mare que ja tenia un amic ,ella es va posar molt contenta i li va dir que el podia convidar al seu aniversari que era l’endemà, i així l’Andreu i en Quim es van fer amics inseparables.

Tots dos vivien grans aventures junts, feien deures, jugaven a bàsquet, anaven d’excursió… però a en Quim li faltava alguna cosa , li feia molta il·lusió tenir  un germà o una germana.

L’endemà els va preguntar als seus pares si podia  tenir un germanet però li van respondre que de moment no. En Quim va insistir dient també el podrien adoptar, però van dir que ja s’ho pensarien.

Al dia següent, quan anava de camí cap al parc va trobar una porta flotant  que es sostenia a l’aire. Ell va pensar que era màgica i com que era molt curiós  hi va entrar. Va trobar una camí, al final del qual hi havia una muntanya amb una llum intensa i daurada al pic, li va agradar tant que va decidir escalar-la per veure que era aquell resplendor. Però per arribar a la muntanya havia de travessar un llac ple de taurons blancs.   

Va anar a casa i es va construir  una barca molt resistent i en va agafar una ganivet per escalar.

L’endemà va tornar a anar a la porta màgica, quan va arribar no la va poder obrir , però va veure una nota penjada a la porta que deia: Quim torna demà a les 6:00 de la matinada, va  marxar cap a casa pensant en aquella llum tant interessant i lluminosa que havia vist dalt d’aquella muntanya tant alta.

En Quim es va aixecar a les 5:30, va agafar les seves coses i se’n va anar cap a la porta màgica, quan va arribar va entrar a dins i  tot era igual , però al llac hi havia dos pops gegants que llençaven verí pels tentacles, va agafar la seva barca i el seu ganivet i va matar als pops, però els taurons li van destruir la barca , sort que en Quim sabia nedar molt i va arribar a la muntanya sa i estalvi. Va descansar una bona estona i quan va començar a escalar la muntanya es va trobar a l’Andreu, li va preguntar que com havia arribat fins allí, ell li va contestar que a les 3:00 mentre dormien els pops i els taurons va passar nedant el llac. Els dos amics es van posar a escalar la muntanya, però l’Andreu va relliscar , va fer un crit molt fort i es va començar a desfer la neu i el gel, en Quim es va salvar perquè portava el ganivet,  l’Andreu no en portava però en Quim el va agafar fort i va sobreviure.

Quan van arribar dalt de tot pensaven que ja s’havia acabat tot però van veure un tauler d’escacs gegant i ells havien de jugar contra el millor jugador del país, si no guanyaven no podien continuar endavant. En Quim no en sabia massa de jugar als escacs però l’Andreu en sabia molt, va començar el joc i a les cinc primeres jugades el contrincant els va matar la reina, però l’Andreu va fer arribar un peó al final de la banda ,va recuperar la reina ,van fer mate al rei i van guanyar la partida.

Després va passar una cosa molt estranya , va aparèixer una paret i una espasa  d’or al mig dels escacs. En Quim  no molt convençut va agafar l’espasa i es va dirigir a la paret, però va aparèixer un guerrer i el va intentar matar , ell amb molta valentia li va plantar cara i el va destruir en mil bocins . Després es va aixecar la paret i van poder veure que aquella resplendor era una llàntia màgica, a l’agafar-la van  fer cap a casa d’en Quim, van fregar la llàntia i va sortir un geni que els va que dir que podien  demanar dos desitjos cadascú, en Quim va dir d’entrada:

Vull un germanet!

I l’Andreu va demanar una bici nova i monopatí d’or massís. Van decidir guardar la llàntia a l’habitació d’en Quim.

L’endemà els seus pares li van dir que la propera setmana anirien a Tenerife a buscar un nen en adopció, en Quim es va posar molt content de tenir un germanet, es diria Gerardo, tenia 4 mesos i era d’Icod de los Vinos.

Quan van tornar de Tenerife amb el petit en Quim es va posar gelós i va anar a buscar la llàntia, al principi volia demanar que desaparegués el bebè però com que tenia molt bon cor va desitjar no tenir cels ni enveja i van ser molt feliços junts.

Jordi Porta 5è. A