Hi havia una vegada una casa, a la Ribera d’Ebre, que tots li deien la casa de la mort, perquè allí sempre si algú entrava no sortia mai més, i fins un dimarts de primavera un noi bastant jove que es deia Roger es va atrevir a entrar a la casa tot i el que li havien dit el veïns.

Aquell noi tant atrevit estava de vacances i com que li agradava molt el risc es va a decidir a entrar. Ningú li podia treure del cap que entrés.

Quan el noi va entrar a la casa el primer que va veure va ser una llar de foc, a mesura que anava a entrant va començar a veure ganivets. Roger es va espantar. El jove aventurer va avançar i va veure una porta que donava al jardí, era un jardí immens ple d’arbres i arbustos, però el problema era que hi havia molts camins. Caminant, caminant va veure una llum molt forta i es dirigí cap a ella. Quan va arribar, va veure una senyora gran i un nen petit que estaven menjant unes quantes pomes.

Es va apropar i va parlar un rato amb ells, la senyora li digué a Roger:- Nosaltres estem aquí perduts en aquet laberint igual que deu persones més, tots nosaltres estem buscant menjar per sobreviure.

Roger digué: – Seguiu-me que jo se el camí de tornada.

Tots els nens i adults que estaven allí van seguir a Roger convençuts de que els trauria d’aquell laberint. Roger els va portar fins la porta que donava a dintre casa d’aquella bruixa però allà es van trobar que hi havia una bruixa malvada que es deia Electra.

Els nois es van quedar parats perquè la bruixa portava ganivets i una vareta màgica.

Dit això la bruixa va començar a apuntar a la gent i els convertia en porcs, llops, cucs, caragols, cavalls etc . L’últim era el Roger, la bruixa tot el rato li tirava pocions però Roger les esquivava.

A la fi, Roger li va prendre la vareta, va convertir la bruixa en cotxe i totes les altres persones que la bruixa havia convertit en animals Roger els va tornar a la normalitat.

Amb la bruixa convertida en cotxe els va portar fins fora de la casa. Quan van sortir tots els del poble van fer una gran festa i li van dedicar un monument al jove aventurer Roger.

I qui no s’ho cregui que vagi a Mora d’Ebre i que miri el monument.

Roger Gavaldà Alguero 5è