Hi havia una vegada un petit poble que es deia Foscur. En aquest poble no hi havia llum, vivien a les fosques, perquè la gran ciutat del costat els havia pres tota la llum. S’il·luminaven amb espelmes i torxes. Per la nit, sortien els encarregats a penjar torxes per tot el poble. Perquè el poble de Foscur no era molt gran: només tenia 8 carrers. Però estaven molt ben distribuïts:
Hi havia 4 carrers, no massa llargs, ocupats per cases i pisos, perquè Foscur només tenia 80 habitants. Després, 3 carrers de botigues i un on hi havia el poliesportiu, l’escola i l’ajuntament. Ho tenia tot, menys llum. Alguns li deien “El poble amb tot però sense llum”.
Un dia, els habitants ja estaven cansats de portar torxes i espelmes. Els adults, van fer varies reunions de veïns i van decidir que demanarien a l’alcalde de la ciutat del costat que els donés una mica de llum. Ells li pagarien i així tots contents.
Al dia següent, van anar l’alcalde de Foscur, en Joaquim Martín, i tots els altres habitants, cap a la ciutat de Lluminosi, una ciutat molt gran i amb una gran quantitat de llum. Els Foscuriosos miraven impressionats la ciutat. Molts d’ells es van imaginar el seu poble tan lluminós com la ciutat que tenien davant.
Van entrar a l’ajuntament i van demanar hora per veure l’alcalde. La secretaria del mostrador els va dir que tenien hora a les 13:00, perquè l’alcalde estava molt ocupat. Els habitants de Foscur van decidir anar a fer un volt per la ciutat.
Primer de tot, van visitar el mercat. Molts d’ells van veure moltes coses lluminoses i les van voler tocar, però es van cremar, perquè no estaven acostumats a la llum tant intensa d’aquells objectes. Després van anar al parc i molts dels xiquets van voler jugar amb els gronxadors i els tobogans, però els nens de Lluminosi van marxar tots, perquè els van semblar estranys. Després, mentre passejaven, un dels adults es va adonar que faltaven 10 minuts per a les 13:00 i van córrer amb totes les seves forces cap a l’ajuntament. Van arribar quan faltaven 5 minuts, però la secretaria els va deixar entrar abans de temps.
Quan van entrar al despatx, també es van quedar impressionats. Tot estava ple de coses lluminoses i objectes estranys. Va sortir l’alcalde d’un racó. Quan va veure els seus estimats veïns, es va sobresaltar. Els va convidar, als adults, a que s’asseguessin a la taula de reunions per parlar de la raó que els portava per allí.
Quan els veïns li van explicar el problema, l’alcalde va pensar i, com que no era molt generós, els va donar una màquina que, segons ell, si ficaven una bombeta al centre, donaria llum a tota la ciutat. La màquina semblava un plat volador de color groc i al centre tenia un petit forat on hi havia una plataforma, com un cargol.
Els Foscuriosos van acceptar i la van prendre cap a Foscur. Allí van fer el que l’alcalde de Lluminosi els havia dit, però no va passar res. Els electricistes van desmontar la màquina i van veure que allò no anava amb una bombeta. El científic del poble, en Mateu Boig, va fer un cop d’ull a la màquina i va dir una cosa ben estranya:
– Aquesta màquina no va amb una bombeta, si no amb llum de lluna, amb una roca lunar.
Tots els habitants, inclosos els nens, es van quedar parats. L’ alcalde va dir:
– Però com vols que arribéssim a la Lluna?
– Només cal que construïm una nau espacial. – va respondre en Mateu.
– Només ?! Mateu, em penso que estàs més boig que una cabra. Haurem de portar-te a una clínica.- va dir algun habitant.
– No ho crec, perquè jo se com construir una nau.- va dir en Mateu.- He robat uns plànols a la NASA de com construir una nau espacial.
– Que has robat a la NASA?! Però Mateu, com se’t va passar pel cap robar a la NASA?! – va cridar l’alcalde.
Però abans que ningú pogués dir res més, el científic va treure uns plànols de com construir una nau. Els va haver de dibuixar en uns quants fulls, perquè el plànol era molt gran i no tenia paper de Din A3. Va copiar el plànol d’una exposició que va visitar sobre la NASA. El cas és que tots van mirar el plànol amb molta atenció mentre en Mateu explicava.
Van començar a construir la nau i al cap d’una setmana, quan ja tenien tots els materials o semblants, van decidir que la nau aniria amb carbó. Els nens i nenes també van ajudar, però sol de tarda, perquè pel matí havien d’anar a l’escola.
Van tenir acabada la nau en un mes i dues setmanes. Van decidir que a la missió hi aniria en Mateu, dos adults més, que es deien Marc i Marina i quatre nens, la Paula, la Coral, en Xavier i en Josep, per si de cas. Van agafar la nevera, que anava amb gas, de casa en Mateu i la van pujar a la nau, amb un munt de menjar. Es van acomiadar de les altres persones i van marxar cap a l’espai.
Es van aturar a la plataforma espacial de la NASA, a posar carbó, perquè se’ls havia acabat, i van trobar uns extraterrestres molt tristos. En Mateu, que pareixia que parlava amb ells, els va preguntar que els passava i ells li van dir que les noies del seu planeta, els hi havien dit que no vestien gaire bé.
La Paula i la Coral van agafar les pintures que portaven a la nau i els van pintar els vestits amb molta originalitat. Els extraterrestres els hi van agrair i els van donar un motor molt potent que els portaria fins a la Lluna.
Quan van arribar a la Lluna, van veure que hi havia un peatge i que sol els extraterrestres amb permís podien passar. Així que van aterrar la nau, van agafar les bombones d’oxigen i van baixar per anar a beure alguna cosa al bar més pròxim.
Quan van entrar al primer bar que van trobar, hi havia un munt d’alienígenes mirant la televisió. Estaven mirant el futbol, però anaven un mes endarrerits. En Xavier i en Josep, que cada dia es miraven els resultats a les revistes d’esports, van veure que aquell partit ja s’havia jugat. Els extraterrestres estaven molt emocionats pel partit, perquè tothom havia apostat pel Madrid. Van veure un alienígena que estava apostant i els dos amics es van apropar cap a ell i li van dir que apostés pel Barça. L’alienígena va fer el que els nens li van dir i va guanyar un munt de diners. Per agrair-los, els va deixar un permís per entrar a la Lluna. Quan van arribar a lloc on els van indicar, van demanar un pic i una pala. Van començar a cavar, i quan va semblar que ja podien agafar una roca, van tornar el pic i la pala, i van agafar la roca i van marxar amb el motor que els van deixar els extraterrestres.
Quan van arribar al poble, tots els altres els van rebre victoriosament i van col·locar la pedra a la màquina, va fer un crit i va donar molta llum.
I ara Foscur ja no es diu així, ara es diu Llum de lluna. I qui no s’ho cregui que ho vaigi a veure, però primer haureu de demanar l’adreça a algú, perquè no crec que trobeu el poble.