Hola, som els alumnes del C.E.I.P Lluís Víñas i Viñoles de Móra d’Ebre, Pol Bargalló i Víctor Gómez i volem entrevistar a Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington.

Estimats Pol i Víctor,Moltíssimes gràcies per fer-me partícep del vostre projecte. Estic encantat de poder ajudar-vos responent a les preguntes que vaig rebre a través del correu electrònic. Espero que hagueu passat un Nadal magnífic i que l’any 2009 us porti tot allò que voleu. Un record també molt especial per la vostra mestra,
la Meritxell, a qui envio una salutació ben calurosa des de Washington. Una abraçada.Xavier Vilà. 

-Quants anys fa que et dediques a la ràdio? 

Vaig començar l’any 1991 a Ràdio Estudi Esplugues, quan encara estudiava periodisme. En aquella època ja tenia el meu propi programa, d’esports, compartit amb un altre company. Així que podem dir que fa 18 anys que em dedico a fer ràdio, i he tingut la sort de fer-la sempre en català. 

-Sempre has treballat a la ràdio? A quantes emissores de ràdio has treballat? A quina emissora de ràdio treballes actualment? 

Sí, sempre he fet ràdio, és el mitjà que m’agrada més. He treballat a Ràdio Estudi Esplugues, a Antena 3 i a Catalunya Ràdio. També vaig fer un curt període de beca a TV3, durant 6 mesos, a cavall dels anys 1992 i 1993. 

-La teva carrera va ser molt llarga? 

En aquella època les carreres universitàries eren una miqueta més llargues que ara. Vaig completar 5 anys d’estudis universitaris a
la Facultat de Ciències de
la Informació de
la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan vaig acabar, l’any 1993, era obligatori fer aquests 5 anys per obtener el títol de llicenciat en Periodisme. 

-T’agrada el teu ofici?

No hi ha res al món que m’agradi més, fora de la família, és clar. El visc com una passió. Visc en clau de ràdio en totes les coses que faig, i ho faig sense esforç.  Senzillament, m’agrada molt.

-Quines seccions hi ha a la ràdio? Quines has fet? I ara? 

Al departament d’Informatius de Catalunya Ràdio hi ha 5 seccions diferenciades: Internacional, Política, Economía, Cultura i Societat/Catalunya. Aquests equips els composen periodistes que escriuen sobre les matèries assignades a aquestes temàtiques. En paral.lel a això hi ha els anomenats equips d’edició. Són equips de gent que trien entre les notícies que ofereixen les 5 seccions abans esmentades i les ordenen segons un criterio periodístic per emetre-les en directe. Jo he format part dels equips d’edició la majoria del temps que he treballat a la ràdio. Això em va portar a ser l’editor i presentador de 3 informatius diferents, el Catalunya Matí, l’Informatiu del Migdia i el Catalunya Nit. Tanmateix, des de l’any 2006 sóc el corresponsal de la ràdio als Estats Units, amb seu a Washington. I en aquesta feina concreta es treballa per totes les seccions, en funció del tipus de notícia que calgui cobrir. 

-Et cuides molt la veu? 

Relativament. Miro de no fer excessos com cridar o beure begudes massa fredes o massa calentes. Fora d’això, poca cosa més. 

-Abans quan començaves a la ràdio et posaves nerviós? 

Al principi, bastant. Amb el pas dels anys l’experiència ajuda a mantenir la calma. Tanmateix els nervis traeixen la veu a vegades, davant d’esdeveniments de primera magnitud. Però és important oferir una sensació de serenor, perquè en general l’oient necessita rebre la información  sense condicionaments en l’estat d’ànim del periodista. 

-És bonic Washington? 

Força bonic. És una ciutat senyorívola, tranquila i amb un respecte enorme cap als espais verds malgrat la gran quantitat de vehicles que hi circulen. Hi ha molts pocs edificis de gran alçada, i això combinat amb la gran llenca de terreny que agafa provoca una sensación d’alleugeriment en l’horitzó.  

-La gent és simpàtica?  

En general sí. Estan força acostumats a conviure amb estrangers, perquè en ser aquesta la capital política del país atreu molts periodistas d’altres països i dirigents polítics que vénen a negociar coses. Diria que la gent és respectuosa però va per feina, una mica com passa a totes les ciutats. Hi ha menys temps per la conversa que als pobles, però tampoc no et deixen plantat amb un pam de nas si els dones conversa. 

-Vas estar molt enfeinat durant les eleccions? 

Com no ho he estat mai a la vida. Tanmateix mai abans tanta feina m’havia reportat tanta satisfacció personal i professional. La passió amb què s’ha viscut aquí el procés polític que portarà Barack Obama a
la Casa Blanca és només comparable amb grans moments de la història política d’aquest país, com ara l’ascens al poder de John Fitzgerald Kennedy o la decisió del president Franklin Delano Roosevelt d’impulsar un nou contracte per Amèrica que els fes surtir de
la Depressió dels anys 30.  

-I per finalitzar ens recomanes estudiar la carrera de periodisme? 

Només si en teniu vocació, si creieu que teniu interès en explicar coses a la gent de la manera més objectiva possible. Només si teniu molta curiositat per les coses i no us amoïna preguntar coses, a qui sigui, on sigui, encara que resultin incòmodes pel vostre interlocutor. Penseu que és una feina sacrificada, amb horaris molt dolents, que no es paga massa bé i que vol estar sempre pendent del que passa. En el periodisme no hi ha caps de setmanes ni vacances, el món no s’atura mai. Però això és el que fa aquesta feina tan especial i tan apassionant. Per tant, si us decidiu a formar-hi part, viviu-la amb passió. 

Moltes gràcies Xavier per deixar-nos fer-te la entrevista i que tinguis molta sort en el futur. 

Moltes gràcies a vosaltres per deixar-m´hi participar. Us desitjo també a vosaltres molta sort i –qui sap- potser algun dia ens trobem en algun lloc del món cobrint una notícia tots plegats. 

Washington, 28 de Desembre del 2008.