He anat llegint tots els missatges i caram el record dels alumnes.
Jo vull participar com a mare. El meu home també va ser un dels que pujaven per les palmeres de l’entrada, el meu fill gran, va sortir l’any passat, però cada dia que passa per la porta de l’escola i veu la gran pancarta se sent orgullós i feliç de tot el que va aprendre. La mitjana, porta tants anys a l’escola, com anys li queden per continuar enriquint-se, i la petita encara porta sorra a les butxaques de la bata cada dia.
Els nostres fills han passat per moltes mans i a totes elles els tenim pensaments d’agraiment.
Felicitats! i … Anirem fent camí, obrin finestres…