1r dia
A mig camí ens hem parat a fer un bon esmorzar per arribar amb energia a l’hotel i poder-nos banyar a la piscina.
Després de menjar un bon plat de macarrons, pollastre amb patates fregides i comtessa amb xocolata desfeta, hem anat fins a la llacuna de l’Encanyissada i podeu veure com hem après a perxar.
Equipats amb uns bons prismàtics i un telescopi ens hem parat a observar els ocells típics del Delta, des d’ibis, martinets blancs, cames-llargues, bernats pescaires, flamencs… i fins i tot hem salvat un poll de cames-llargues del canal.
Cap al tard, ens hem refrescat i hem fet una bona banyada a la platja del Trabucador.

2n dia
El bufet lliure de l’esmorzar ha satisfet gairebé a tothom, tot i que encara hi ha algú que reclama uns bons ous ferrats amb bacon.
Amb bicicleta, passant pel pont de la Passador hem arribat fins a l’illa de Gràcia on el monitor ens ha fet una bona explicada sobre la invasió del cargol poma.

Hem vistat el poble més petit del Delta on només hi viuen 12 persones però hi tenen un dels baladres més antics, té 100 anys.

Havent dinat hem anat a birbar en un camp d’arròs on també hem pogut veure un altre espècie invasora, el cranc americà.

I l’última remullada a la platja de la Marquesa on hem nedat,jugat i ens hem colgat amb sorra.

Cliqueu i veureu els nens i nenes de 6è assajant el ball.

La grua per la pau 

El 6 d’agost de 1945, els Estats Units van llençar una bomba atòmica a Hiroshima, al Japó. En pocs minuts, més de 200.000 persones van morir a causa de l’explosió.
Sadako Sasaki només tenia dos anys quan la bomba va caure a la seva ciutat. Era una nena feliç i plena d’energia i semblava que no l’havia afectat l’explosió, però nou anys després se li va detectar leucèmia, una malaltia causada per la irradiació de la bomba. Quan estava a l’hospital una amiga seva li va portar una grua de paper i li va explicar la història de la grua. Els japonesos creuen que la grua viu mil anys. Si una persona malalta fa mil grues de paper, els déus li concediran el desig de millorar-se. Aquesta història va fer augmentar l’esperança a Sadako i es va posar a fer grues de paper amb molt d’entusiasme.
Lamentablement la Sadako va morir l’octubre de 1955, després d’haver fet 644 grues de paper. Els amics i companys de Sadako van continuar la seva missió i van fer la resta fins a arribar a les mil grues. Amb l’esperança que es pogués evitar la guerra en el futur, els nens van ajuntar diners per a construir un monument a Sadako i a les grues.
Ara hi ha una estàtua d’una nena sostenint una grua daurada amb els seus braços oberts al Parc de la Pau a Hiroshima. Cada any gent de tot el món fa grues de paper i les envia a Hiroshima. El 6 d’agost és el Dia de la Pau a Hiroshima i els nens de la ciutat pengen les grues al monument amb l’esperança de transmetre aquest missatge a tot el món: “Aquest és el nostre plor. Aquesta és la nostra oració. Pau al món”
Tú també pots fer grues de paper per la pau. Un quadrat de paper a partir d’un full DinA4 és la mida perfecta per començar.

Els nens i nenes de 6è per celebrar El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP) hem decidit fer el racó de la pau i, entre altres coses hi penjarem grues. Ens agradaria molt que tothom hi col.laborés.

Us animen a aprendre’n tot mirant aquest vídeo. Sadako y las mil gruas de papel https://youtu.be/7HaZeUQQzrw

El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més conegudes. Es compon de tres versos de 4, 6 i 4 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima.Descriu els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.

Hi ha molts poetes d’arreu del món que han escrit haikus. A Catalunya en Joan Salvat-Papasseit va escriure un haiku que s’ha fet molt conegut.

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

I la Carme Morera de Gurb va escriure aquest:

Com subtil dansa 

de papallones blanques

la neu s’escampa.

Mireu els que hem fet nosaltres!!

1r ARTICLE

Avui dijous, 15 d’octubre els nens de 6è A i B han finalitzat la primera excursió del curs.
El viatge d’aquí a allà ha sigut bastant curt i gràcies a això quan hem arribat al nostre destí encara ens quedava energia suficient per jugar a lladres i polis.
Després ens vàrem dividir en dos grups, 6è A i 6è B. A sisè A li va tocar quedar-se jugant a la bassa dels Germans. Jugant, jugant, va arribar l’hora d’esmorzar, i vinga, una estampida de nens i nenes a agafar les seves motxilles, treure els tapers i començar a menjar. En dos segons, la bassa dels Germans es va omplir amb una flaire d’entrepà, galetes, cereals… Que temptaria a qualsevol.
Al cap d’una hora van arribar els alumnes de 6è B i ens van dir que podíem entrar.

2n ARTICLE

Tot 6è A, un altre cop va agafar les motxilles, anoracs, jerseis i fins hi tot algun paraigües, i vàrem entrar a la biblioteca Joan Triadú de Vic. Però abans ens vam trobar 6 files de 9 cadires i una pantalla on hi havia projectat: benvingut a la biblioteca Joan Triadú.
Tota la classe es va apressar a agafar les cadires de la primera fila, per sort com que jo en aquell moment era el primer de la fila, vaig poder agafar el millor lloc. Desprès de que tots ens agüéssim assentat, per una porta que hi havia per allà va aparèixer una dona alta i prima amb ulleres, té els cabells negres i ondulats. La noia es deia Montse i juntament amb el “power point” que ens havia preparat va explicar-nos com funcionava la biblioteca, com podies demanar llibres o inclús com trobar-los per l’ordinador. Després d’això vàrem passar a la biblioteca infantil on ens van fer, fer grups de 5 i jo vaig anar amb: en Pol, la Jana, la marta, la Rut i la Laia i amb aquest grup vàrem ser els primers en acabar el joc. La tornada va ser més tranquil•la.