Hem anat a vore La Petita Flauta Màgica.

L’espectacle La petita Flauta Màgica consisteix essencialment en una reducció i adaptació al públic infantil de la cèlebre òpera Die Zauberflöte (La Flauta Màgica) de Wolfgang Amadeus Mozart.

La petita Flauta Màgica és presentada instrumentalment en una versió per a piano (i celesta) i flauta (i piccolo) i en l’apartat vocal és interpretada per sis cantants: Papageno (baríton), Pamina (soprano), Tamino (tenor), Monostatos (tenor), Sarastro (baix) i Papagena-Reina de la Nit (soprano). Ocasionalment apareixen efectes sonors (màquina de vent).

El que més ens ha agradat han estat els personatges Papageno i La Reina de la nit. Papageno quant canta al principi :

Jo l’ocellaire sóc, amics, i
sempre ric i alegre estic.
Que caço ocells ho sap tothom,
tant vells com nens arreu del món.
Ser fer’nar amb destresa aquest reclam
i a més el rei sóc del xiulet.
Per això cofoi i feliç estic,
I és que tants ocells com vull jo tinc.

Jo l’ocellaire sóc, amics, i
sempre ric i alegre estic.
Que caço ocells ho sap tothom,
a qui i allà, arreu del món.
Ser fer’nar amb destresa aquest reclam
i a més el rei sóc del xiulet.
Per això cofoi i feliç estic,

I quan la Reina de la Nit, enfadadíssima, exigeix a Pamina que mati Sarastro, Mozart expressa la ràbia del personatge fent-lo cantar amb notes ràpides i tallades i fent-li fer salts molt grans cap a l’agut i el greu.