Acabo de llegir “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne, aquest llibre que últimament sembla estar en boca de tothom…, i no puc fer res més que sentir-me profundament indignada i revoltada, a part de totalment astorada per les bones crítiques que ha rebut. 

Sintèticament, per situar a qui no l’hagi llegit, l’argument gira a l’entorn de l’Holocaust en la vida de dos nens: un alemany i un jueu polonès. 

Per començar, doncs, opino que literàriament, no ofereix res de nou. És una novel·leta que en determinats moments vol fer gràcia amb les seves imatges i frases reiterades, com: <<O>> amb els llavis, “el Cas Desesperat” o “fora dels Límits Autoritzats En Qualsevol Cas i Sense Excepcions”, recurs fàcil i gastat, per no parlar dels eufemismes com “Fúria”, “Out-With” o “Ralf”… 

Per altra banda, l’autor, sembla no tenir ni la més remota idea de com pensa un nen de nou anys. Un nen d’aquesta edat pot ser ingenu, innocent, infantil, si volem, però no tonto!! I menys tractant-se del fill d’un Comandant Nazi de les SS i d’un nen jueu confinat en un Camp de Concentració, o per ser més exactes, d’Extermini. 

Efectivament, les noves generacions han de conèixer, sigui pel canal que sigui, aquesta terrible part de la Història, però, precisament per això, si es vol escriure una novel·la sobre aquest tema, hauria de ser versemblant, i anomenar les coses pel seu nom. Voler dulcificar-ho és, de totes totes, falsejar la realitat. 

Un nen alemany no jueu estava obligat des de l’any 1941 a ingressar a les Joventuts Hitlerianes. És que, Bruno, el protagonista, amb nou anys, i fill d’un capitost de les SS, que a més a més volia ser explorador i soldat, no devia estar esperant, amb candeletes, posar-se l’uniforme?! És que la seva germana Gretel, no havia de formar part ja, de la Secció Femenina? Segons ens referencia l’autor al Capítol 10, l’acció succeeix durant l’any 1943. 

Un nen jueu com en Shmuel, tal com ell mateix relata, ja havia passat per un gueto abans d’arribar al Camp, i abans del gueto ja havia sofert totes les vexacions per les que van haver de passar els jueus des de la proclamació de les Lleis de Nüremberg aprovades l’any 1935, i a més a més, si com a mínim feia un any que sobrevivia a Auschwitz, digue-m’ho amb totes les lletres, era un treballador-esclau com qualsevol adult, registrat i tatuat… 

Definitivament, és un llibre que camufla la realitat de manera punyentment conscient.  

L’única cosa que trobo encertada és el títol del Capítol 10, però redactat a l’inrevés: “El noi que es va convertir en un grumoll que es va convertir en una taca que es va convertir en un punt” 

Els punts convertits en cendra a que van reduir els nazis a milions de persones.

Doncs, com que sóc una pesada i també, ja ho sabeu, una amant dels llibres, segueixo amb una de les meves dèries, perquè TORNA A ANAR DE RECOMANAR-NOS LLIBRES!!, però aquest cop utilitzant la Web 2.0. 

Que què és, la Web 2.0?  

Ja ho veurem després de vacances a l’OTCa, però mentrestant, amb el nostre Bloc ja l’estem utilitzant  

Aquest any us ho posaré fàcil. 

Com que és l’Any Rodoreda, la proposta de recomanar-nos llibres és la següent: 

1 – Un llibre de l’escriptora de casa nostra, Mercè Rodoreda.

2 – El llibre que estem llegint actualment. 

Per suposat, en podem recomanar més, però com que tots anem fins a les celles de feina, això no ens costarà gaire i entre tots farem una bona llista. 

Doncs, començo: 

1 – Rodoreda, Mercè: La Plaça del Diamant

2 – Churchill, Winston: La Crisis Mundial 1911-1918

3 – Littell, Jonathan: Les Benignes 

Podeu anar fent les vostres aportacions en forma de comentaris a aquest article.

Ah!! No val repetir… 

Les recomanacions d’aquest curs es tancaran el proper 14-III-08. 

Tots els llibres quedaran recollits al Bloc en una pàgina a l’encapçalament, titulada: BiblioBloc. 

Bona lectura!!