Acabo de llegir “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne, aquest llibre que últimament sembla estar en boca de tothom…, i no puc fer res més que sentir-me profundament indignada i revoltada, a part de totalment astorada per les bones crítiques que ha rebut.
Sintèticament, per situar a qui no l’hagi llegit, l’argument gira a l’entorn de l’Holocaust en la vida de dos nens: un alemany i un jueu polonès.
Per començar, doncs, opino que literàriament, no ofereix res de nou. És una novel·leta que en determinats moments vol fer gràcia amb les seves imatges i frases reiterades, com: <<O>> amb els llavis, “el Cas Desesperat” o “fora dels Límits Autoritzats En Qualsevol Cas i Sense Excepcions”, recurs fàcil i gastat, per no parlar dels eufemismes com “Fúria”, “Out-With” o “Ralf”…
Per altra banda, l’autor, sembla no tenir ni la més remota idea de com pensa un nen de nou anys. Un nen d’aquesta edat pot ser ingenu, innocent, infantil, si volem, però no tonto!! I menys tractant-se del fill d’un Comandant Nazi de les SS i d’un nen jueu confinat en un Camp de Concentració, o per ser més exactes, d’Extermini.
Efectivament, les noves generacions han de conèixer, sigui pel canal que sigui, aquesta terrible part de la Història, però, precisament per això, si es vol escriure una novel·la sobre aquest tema, hauria de ser versemblant, i anomenar les coses pel seu nom. Voler dulcificar-ho és, de totes totes, falsejar la realitat.
Un nen alemany no jueu estava obligat des de l’any 1941 a ingressar a les Joventuts Hitlerianes. És que, Bruno, el protagonista, amb nou anys, i fill d’un capitost de les SS, que a més a més volia ser explorador i soldat, no devia estar esperant, amb candeletes, posar-se l’uniforme?! És que la seva germana Gretel, no havia de formar part ja, de la Secció Femenina? Segons ens referencia l’autor al Capítol 10, l’acció succeeix durant l’any 1943.
Un nen jueu com en Shmuel, tal com ell mateix relata, ja havia passat per un gueto abans d’arribar al Camp, i abans del gueto ja havia sofert totes les vexacions per les que van haver de passar els jueus des de la proclamació de les Lleis de Nüremberg aprovades l’any 1935, i a més a més, si com a mínim feia un any que sobrevivia a Auschwitz, digue-m’ho amb totes les lletres, era un treballador-esclau com qualsevol adult, registrat i tatuat…
Definitivament, és un llibre que camufla la realitat de manera punyentment conscient.
L’única cosa que trobo encertada és el títol del Capítol 10, però redactat a l’inrevés: “El noi que es va convertir en un grumoll que es va convertir en una taca que es va convertir en un punt”
Els punts convertits en cendra a que van reduir els nazis a milions de persones.
Em sembla que tens una forma directa de dir les coses, que és la millor per fer crítica literària.
Segurament que no tots els que hem llegit aquest llibre tenim els coneixements que tens tu sobre l’Holocaust i tot el tema de l’extermini naci.Segurament que és per això que no ens hem plantejat si era estrictament fidel a la realitat.Moltes vegades valores les lectures per el que t’inspiren en aquell moment i sobre com t’enganxen,la manera d’escriure…Pot ser que les meves interpretacions i valoracions siguin poc profundes. No cerco sempre una realitat a l’hora de llegir, busco una historia sencilla i ben escrita no analitzo si es correspon als fets reals,tampoc crec necessari tenir que documentar-me sobre diferents fets per valorar una historia. Quan la meva lectura es per aprendre, descobrir o aprofundir sobre determinat tema es quan hem faig un altre plantejament.Cada llibre inspira al que el llegeix un sentiment diferent, depen del que busquem al llegir-lo.
Efectivament, jo també he caigut en el parany de comprar-me aquest llibre: els diners més malgastats en un llibre!
Efectivament és un llibre mentider, com en el seu dia ho va ser la pel·lícula “La vida es bella”.
Tocant la llagrimeta de la gent es creuen que ens poden fer combregar amb rodes de molí. Doncs no!! Hi va haver massa horror perquè algú vulgui fer negoci amb tanta frivolitat, enganyant al qui es deixa i tractant-nos d’imbècils.
El que de veritat vulgui saber del tema que llegeixi el llibre de Primo Levi “Si això és un home”
hola companyes
Jo no he llegit aquest llibre, i aixó que he de dir que tenia els meus dubtes, peró he llegit un llibre que parlava del mateix tema es el ” violi d’Auswisch” perdoneu ara no ser com escriure aquest nom,. A mi em va agradar.
“El violí d’Auschwitz” de Maria Àngels Anglada és una bona novel·la, molt adequada per introduir el tema a Secundària, ben escrita, fàcil de llegir i fidel i respectuosa amb una realitat que encara ara sembla impensable pensar…
I és que hi ha llibres i llibres…
I, naturalment, si volem literatura testimonial, el llibre de Primo Levi “Si això és un home”, és ‘imperdible’.
Qui tingui ganes i ànim (el llibre té més de 1000 pàgines), “Les Benignes” de Jonathan Littell, que es va publicar durant la passada tardor, és una obra colossal i polèmica, a més a més d’estar excel·lentment documentada. Bona literatura que ja ocupa un lloc preferent a la meva biblioteca.
Jo també he llegit el llibre (bé, jo sóc d’aquestes persones que llegeixen fins i tot la guia de telèfons) i també em vaig trobar pensant: “Però aquest Bruno és imbècil o què?” Realment una simplificació terrible i frivolitzadora de la Shoah. Estic completament d’acord amb la recomanació de la Lluïsa del llibre d’en Primo Levi per un tractament seriós del tema. I també, tot i que no tracta directament dels lager, l’etern clàssic “El Diari de l’Anna Frank”. Desprès de llegir-lo que et diguin que els nens no n’eren conscients del que estava passant!
Yolanda, estic d’acord amb tu perquè mira que fer cas a un pressoner de l’exercit nazi!!!!!!!! Bueno, records iiiiiiiiiiiiii….. Adeu.
Es una Historia senzilla, divertida, emotiva amb molta ironia, no pretén ser cap tractat històric i rigorós sobre el Genocidi Nazi,……… simplement es un conte.
Hi ha que saber, quan obrim un llibre, el que anem a llegir i així no tindrem sorpreses i no traurem les coses de mare…….
Les noves generacions tenen altres canals per conèixer els diferents genocidis que per desgracia han succeït i estan succeint al nostre mon.
En relació als Jocs Florals 2008 al nostre centre:
Felicitats a tots els participants.
Felicitats a tots els i les mestres de l’escola per la vostra feina i il·lusió.Jo veia les cares dels nens i nenes i val la pena i donen fruit tots els nostres esforços. Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!!
Jo ara m’acab de lletgir el llibre, i torb que ha estat una presa de pel.Conté detalls estúpids sobre la seva germana etc..
El Bruno i sobretot Shmuel semblen beneits,ja em diras tu com se li pot ocorrer a Shmuel dir-li que passi amb ell a l’altre costat de la tanca y cap dels dos s’adones de l’horror de la matança que estava per vinde.