L’alumnat de 2CM hem decidit escriure la nostra autobiografia, la senyoreta ens ha dit que ens han quedat totes molt bé. Aquí en teniu una mostra. També en podreu escoltar unes altres al programa de ràdio a l’escola d’aquest mes.
Em dic Victor Miguel Montornés i sóc de Flix, em disposo a escriure la meva autobiografia, la meva vida fins avui. Començaréper com es van conèixer els meus pares. El meu pare, que es de Valencia, va venir a treballar de revisor de trens a Flix, i poc a poc es van conèixer. Els meu pare es diu Lluis, i la meva mare Imma, també tinc un germà que es diu Ruben i una germana que es diu Esther, els dos son bessons, van néixer cinc anys després que jo, jugo molt amb ells encara que ploren, els estimo molt.
Jo vaig néixer a Flix el dia 26 de Març de 2004, visc al carrer Sant Roc, 47.De petit era molt tranquil, m’agradava molt jugar a cotxes i dibuixar. Quan dormia tenia un xumet a cada ma i un a la boca, després van venir els reis i me’ls van prendre tots. No podia dormir i em van deixar un, aquell el tenia sempre, fins que va arribar el meu aniversari i se’l van emportar, em van deixar un regal molt gros i des d’aquell dia vaig dormir sense xumets. El meu menjar preferit era la sopa. Als cinc anys em van regalar un tigre de peluix, que encara el conservo.
Em van batejar el dia 12 de juny de 2004, els meus padrins son Guillermo i Montse. En un any vaig començar a anar a l’escola bressol “Pam i Toc”.
Als tres anys anava a natació a les piscines de Mora la Nova i allí es on vaig aprendre a nedar, ara en sé molt.
Més tard, als tres anys vaig començar a anar al col·legi Enric Grau i Fontserè fins ara que en tinc deu.
Als quatre anys vaig començar a anar a l’escola de Musica, cantant al coro, després vaig començar a tocar el violí i el piano. També toco a l’orquestra i m’ho passo molt bé.
El dia 26 de maig de 2013, vaig fer la comunió, per a mi va ser un dia que mai oblidaré.
Ara estic fent segon de cicle mitja i tinc molts amics, m’ho passo molt be amb ells. En tots els cursos que he fet, he tingut diferents mestres, a P-5 vaig tindre a Miquel, després a 1r, a Ascen i actualment em fa classe Carme.
També fa poc vaig inventar un joc nou amb els meus germans, es diu “anem a buscar el tresor”, ens vam trobar un mapa de Flix i faig veure com si fos d’un tresor, consisteix en que jo amago una moneda o un bitllet (sense que els meus germans ho sàpiguen) i després anem a buscar-lo com si fóssim pirates. Jo els dic les instruccions i ells ho fan,fins que el trobem i el posem a la guardiola, els meus germans es pensen que es màgia, també els ensenya a saber els nombres. El que mes m’agrada d’aquest joc es la il·lusió dels meus germans per trobar la moneda.
Em dic Sira Bagés Jornet i no trobo just que els grans famosos tinguin biografies, i els nens que tothom diu que són la propera generació, no en tinguin. Així que com sóc important per els amics i la família em disposo a fer la meva autobiografia. No ho explicaré tot, sol les coses importants de la meva vida.
Vaig néixer el 4 de maig de el 2004, a l’hospital de Mora d’Ebre des de llavors visc a Flix, tot i que passo molt temps ala Torre de l’Espanyol on estan els pares de la meva mare. Tinc una mare que es diu Anna i treballa de secretaria a l’ajuntament de Miravet, i un pare que es diu Joan que es enginyer i treballa a la central nuclear d’Ascó,ells es van conèixer a l’institut.
Tots diuen que els primers dies era pràcticament el malson de ma mare, perquè era una vetlladora de primera categoria. Tot i que les meves iaies estaven contentes perquè m’ho menjava tot. I és clar a qui no li agraden els bebèsgrassonets.
De petita tenia un xumet rosa, quan tenia dos anys i dos mesos vaig dir a ma mare que era gran i no necessitava el xumet,marxàvem de vacancesi ma mare va prendre el xumet amagat,perquè pensava que jo el demanaria però aquest no va ser el cas, no el vaig demanar.
Tampoc m’agradava això de la foscor, i continua sense fem gràcia. Quan tenia un mes va néixer la meva cosina Anna, de la Torre de l’Espanyol , i quan tenia set mesos ve néixer el meu cosí Albert. Quan ja tenia 1 any i tres mesos, vaig començar l’escola Bressol pels matins, no em va costar adaptar-m’hi perquè m’agradava estar amb el altres nens. No anava a les tardes perquè normalment anava al tros amb la meva iaia a fer fang. Vaig fer alguns amics amb els que vaig passar a l’escola de grans, en Clàudia ja que érem molt bones amigues i encara ho som.Em feia bastanta por anar-hi. Als tres anys vaig canviar de casa,les dos primeres setmanes em feia por, perquè la casa era molt més gran i no volia dormir sola, van ficar un matalàs a l’habitació de els meus pares, i allí dormia, i amb la casa nova va arribar ‘’ell’’ el meu germà. Quan vaig arribar a l’hospital per conèixer el meu germà, el meu pareemva posar un regal a la cuna del Jan i va dir que l’havia portat el Jan per a mi.
Ara faig 2CM i m’ho passo molt bé. De gran vull estudiar medicina.
Em dic Isaac Sediki i sóc de Flix, vaig néixer el dia 22 de maig de 2004. El mateix dia que es casaven el príncep i Leticia.Vaig gatejar dels setmesos fins a l’any que vaig començar a caminar.Del 2005 al 2007 vaig anar a l’escola bressol on la mare em recorda sempre que vaig perdre una sabata nova i que no va aparèixer fins al cap de dos o tres mesos tota descolorida. A la meva infància vaig tenir un os de peluix i també el llibre de un talp que se n’anava a dormir i per últim també m’agradava molt la pel·lícula de toystory. Als tres anysvaig anar a l’escola d’infantil amb el mestre Miquel. Aquell estiu vaig aprendre a nedar als cursos de natació de les piscines de Flix.
Quan vaig arribar a primària el meu primer dia d l’escola dels grans estava molt content i no vaig plorar gens, va ser molt divertit. i ara estic a quart i ja sóc de cicle mitja i prompte cicle superior i ara els de primer i segon es veuen com uns nens mega petits .
Hola, sóc Xavi Masip Sánchez vaig néixer al 5 de juliol del 2004 jo i el meu germà al mateix hospital, el Joan XXIII de Tarragona. Quan vaig arribar a Flix estava dormint. Després era molt menjador de llet del pit de la mama. Quan vapassar el temps i ja tenia uns quants mesos, menjava sopa que m’agradava moltíssim, sobretot la de boletes i també la de lletretes però la papapilla de cereals no m’agradava gens ni mica.
Als deu mesos em van portar a la guarderia perquè els meus pares treballaven i perquèm’entretingués.Als 3anyets vaig començar al col·legi a pàrvuls i vaig plorar i no em volia quedar. Quan ja portava 5 o 6 dies ja no plorava perquè ja em vaig acostumar, després P4 i P5 els vaig aprovar tots. Quan vaig arribar a primer estava nerviós perquè tots eren grans i els de la meva classe i jo érem els petitets.
Com us he dit abans tinc un germà que es diu Èric i ens fem grans junts, som bessons. El curs passat vam començar tercer que es fa al pis de dalt i ara quart i em quedo aquí Adéu.
Em dic Clàudia Tarragó Llauradó i sóc de Flix, em disposo a escriure la meva autobiografia, es a dir la meva vida des que vaig néixer fins al dia d’avui.Començaré per com es van conèixer els meus pares: Els dos són de Flix, per això no va costar gaire.El meu pare era el germà d’una amiga de la meva mare i també anaven junts a la mateixa colla d’amics.
Després vaig néixer jo, dormia molt al dia, però després a la nit no deixava dormir als meus pares.
Jo abans vivia a Molins de Rei, una ciutat de Barcelona.Allà vaig fer el primer curs d’Escola Bressol, també em cuidava una dona que es deia Imma, tenia tres filles la més gran no me’n recordo com es deia però les altres dos eren bessones, una es deia Marta i l’altra Ruth.
Un dia estava a casa seva i vaig entrar amb ella a una habitació i em vaig rascar tota la cara amb un gerro, em vaig posar a plorar molt.
Quan van arribar els meus pares es van espantar molt i es pensaven que se’m quedaria la marca per sempre, però per sort no va ser així, encara que em va costar una mica de que em marxes.
Al cap d’un temps exactament quan tenia dos anys, vaig venir a viure a Flix. Aquí vaig anar a segon de escola Bressol, on vaig aprendre a compartir i a fer amics, alguns dies plorava però m’ho passava bé.
Quan vaig començar P-3, el primer dia tots ploràvem molt, però després tots vam fer amics, jo era molt amiga de Sira.
A P-3 teníem dos mestres però a P-4 i P-5 sol teníem un mestre: Miquel
A les vacances de P-4 em va caure la meva primera dent i estava molt contenta.
Al 2008 quan jo feia P-3 va néixer la meva germana petita Júlia, abans de que neixes la meva germana Júlia em costava compartir però quan va néixer en vaig haver d’aprendre a la força.
Des de petita que m’ha agradat provar tot el menjar, però el que m’agrada molt és la xocolata i els macarrons.
També m’agradava disfressar-me i jugar amb peluixos, nenucos…
Ara vaig a quart de cicle mitja i tinc moltes més amigues i m’agrada molt anar a l’escola, per aprendre cada dia més.
I aquí acabo la meva autobiografia.
Em dic Ainara Ruiz i sóc de Flix. Escric la meva autobiografia perquè coneixeu la meva vida. Vaig néixer el 13 de setembre Sóc filla de Anna Belen i de Jesús, els meus pares es van conèixer per internet. Quan vaig néixer la infermera li va dir als meus pares que era una nena 10, perquè vaig néixer a les 10:10. Al principi no deixava dormir a la mama perquè nomes volia estar al braç, però quant tenia 3 mesos ja dormia tota la nit. Quan tenia 7 mesos ja vaig començar a riure i a aprendre a donar petons, i a saber qui era la meva mama i el meu papa. Vaig créixer, i a l’any va néixer la meva germana Belen, jo i la meva amiga Alexandra, ens vam conèixer de petites. Quan tenia 3 anys anava a P-3 idesprés vaig anar a P-4, i també va nàixer el meu germà, i més tard vaig anar a P-5.Vaig anar passant 1r,2n,3r i ara ja vaig a 4t.Les 2 primeres dents em van caure a l´aula d´ordinadors, fent anglès i amb el mateix company al costat. Quan era petita no m´agradava res, només la llet, ara menjo com una llima, la mama sempre em diu que semblo un pou sense fons, tot i així sóc prima. Quan tenia 1 any em van regalar una girafa de peluix que encara conservo, sempre dormim juntes. Aquí acabo la meva autobiografia, adéu.
A plàstica de 2CM hem pràcticat diferents tècniques pictòriques i per fer-ho més bonic ens hem inspirat en grans pintors. Hem pintat amb temperes un quadre de Joan Miró, amb retoladors un de George Seurat amb la tècnica del puntillisme, amb ceres un quadre de Robert Delaunay i amb retoladors, l’arbre de la vida de Klimt. Ens han quedat molt bonics.
Els últims dies del segon trimestre vam llegir i recitar poemes del llibre “El bestiolari de la Clara” del poeta Miquel Desclot. També vam imitar un dels poemes del llibre, L’ànec i l’oca. Aquí us en deixem uns quants per si els voleu llegir.
2CM
L’ÀNEC I L’OCA
Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.
Miquel Desclot
LA TORTUGA I L’OCELL
Una tortuga i un ocell
dins d’un castell
troben un anell
que és molt vell.
L’ocell es posa a un cistell
que hi ha un cadell.
La tortuga trepitja un cordell
que és d’un cascavell.
Victor Miguel Montornés
EL MOSQUIT I LA MOSCA
Un mosquit i una mosca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni el mosquit és soca
que sembli una lloca
ni la mosca és tan mosca
que arribi a tanoca.
Daniel Montserrat Barceló
EL LLIMAC I EL CARGOL
El llimac i el cargol,
volen formar un equip de futbol,
el llimac de porter,
i el cargol de davanter.
Quan el cargol marca un gol,
la gent l’anima molt.
Quan el llimac para un penal,
per dalt passa un pardal.
Aquest pardal és el símbol del final,
on el resultat és bastant semblant.
Nerea Ayala Herrero
UN GAT I UN GOS
Un gat i un gos
en un dia plujós
El gos jugant amb l’os
I el gat gelós.
El gat cautelós
pensa que el gat li vol robar l’os
el gat rancorós
no para de mirar el gos.
Sira Bagés Jornet
UN GRIPAU I UNA GRANOTA
Un gripau i una granota
van a ballar la jota,
pobra granota! S’ha trencat la pota.
A l’hospital per dinar només
li donen fideus i compota.
no li agrada i en fa una pilota.
Ada Ballesteros Martí
EL RATOLÍ I LA RATETA
Un ratolí i una rateta
damunt de l’escaleta
miren el prestatge
rossegant un formatge.
Ni el ratolí és mallorquí
que sembli un felí
ni la rateta és ximpleta
que arribi a tonteta.
Cristina Martín Bagés
Aquest dimecres 26 de març l’alumnat de 2CM hem fet un taller de menjadores de moixons, necessitàvem una ampolla de plàstic petita, dos taps i una fusteta. Aquest taller ens ha anat molt bé pel projecte que estem fent, ja que hi ha un apartat que es diu:
“Què hi podem fer nosaltres?” i una de les coses que podem fer és donar aliment als moixonets. Ens han quedat molt boniques.
A 2CM estem estudiant les plantes. El dijous 20 de març, dia que começava la primavera, vam fer una sortida per observar i conéixer les plantes del nostre entorn. Vam veure uns ametllers en flors i uns altres que ja tenien el fruit, l’ametlla. Vam aprendre els noms de les plantes més comunes dels nostres camps, el romer, el timó, el coscoll, la mata… Aquesta sortida ens va anar molt bé per començar l’estudi de les plantes. També ens vam quedar a dinar. Ens ho vam passar molt bé.
Les últimes setmanes hem parlat dels nostres somnis i després els hem escrit. Aquí en teniu tres dels que ens han agradat més.
Un dia d’estiu, abans d’anar a dormir vaig mirar una pel·lícula de la Rapunzel i vaig pensar que seria divertit ser com ella, però això sí, sense ser presonera en una torre, preferiria un castell. Vaig anar a dormir amb aquesta idea.
Ja en somnis que em despertava en un palau preciós, en una habitació de princesa com les de la tele, tenia un espill davant del llit i quan em vaig mirar no era jo, em semblava a la Rapunzel. D’entrada em vaig pensar que era algú altre i em vaig amagar entre els llençols però després vaig descobrir que era jo, de sobte va aparèixer un senyor amb pèl blanc i un bigoti
-Rapunzel es hora de la classe de ball amb la senyoreta Winslow
Vingui al seu armari la roba esta preparada.
Vaig preguntar per què havia de fer classe de ball i em va dir que era pel ball que farien en el meu honor per celebrar la cerimònia de coronació i que anés espavilant que faltaven dos hores. Quan vaig acabar la classe de ball em van posar un vestit estampat tant lleig que quasi vomito. Estava allí i m’estaven apunt de posar la corona, quan ja la notava em vaig despertar, i vaig dir:
– quin somni més estrany!!
Sira Bagés Jornet 2CM
Un jorn vaig somiar això. Un dimecres a l’escola estàvem fent plàstica, una lamina del puntillisme de ”George Seurat“ va ser un horror total, tots els companys inclosa jo ens queixàvem de que ens feia mal la mà de fer puntets. De sobte els puntets em començaven a parlar i em deien que fes més punts, fes més punts. Aleshores Carme, la tutora, va dir podeu recollir. Els nens va recollir molt de pressa, tant de pressa que fins i tot vam sortir a l’hora, sempre tarden cinc o deu minuts. Em vaig despertar quan estava obrint la porta de casa i em trobava als meus pares i la meva mare m’estava preparant el berenar que era coca d’Altorrico amb xocolata.
Ada Ballesteros Martí 2CM
Hola sóc Ainara i us explicaré un malson que vaig tindre fa poc. Jo era gran i estava regant les plantes, i de sobte vaig veure que les flors i les plantes es ficaven una damunt de l´altra i al final van fer un monstre que es deia el monstre de les plantes. Jo no sabia que fer i vaig començar a córrer va passar més temps i ja estava cansada i vaig parar a descansar. Com em vaig distreure jugant amb les papallones, el monstre obria la boca i a poc a poc em devorava. Sort que no em va mossegar ni res perquè si no estaria morta, però vaig caure a la seva panxa i just en aquell moment en vaig despertar. I aquest és el meu malson espero que us hagi agradat.
Ainara Ruíz Agudo 2CM
