La Magrana

A la tardor creix la magrana. És freqüent a Catalunya excepte en comarques pirinenques i al País Valencià.

La magrana és una fruita carnosa, té entre 7 i 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal amb una gruixuda coberta i moltes llavors, que són la part comestible. La fulla és simple, la vora es entera i la forma ovalada.
El contrast entre la secada de l’estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.

És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent en calor a l’estiu, en canvi a l’hivern està sense fulles i pot resistir fins als 15º sota zero.

La magrana s’empra sovint en la preparació de postres, és molt vistosa, proporcionant un toc elegant a l’amanida de fruites. Combina també perfectament amb gelats, iogurts i formatges. També conté sals minerals i és una de les fruites dolces.

La magrana és coneguda com una de les fruites amb gran poder antioxidant i les seves propietats beneficioses per a la salut. Gràcies a aquests antioxidants, la magrana ajuda a frenar el procés d’envelliment i a mantenir la pell sana. De manera que la magrana ajuda a prevenir malalties del cor i mantenir una bona salut cardiovascular.
La magrana en castellà es diu granada, en anglès pomegranate I el nom científic és Punica granatum.
Júlia A. A. i Berta S. A. 2CM B

LA CARXOFA

Quan anem a fer olives cap allà al Novembre de tant en tant mengem carxofes al foc. Després de fer les olives, i el treball que has fet, encara són més bones.

El seu origen es el sud de Europa incloent-hi la península ibèrica. Amb la tardor i la fred es fa la carxofa, finals de la tardor i hivern. La planta te les fulles del mig grosses, la part superior es de color verd i la part interior es de color blanquinós, al mig tenen la flor, la carxofa que viu 4 o 5 anys i es mor s conrea durant 3 anys.

La planta arriba a tenir fins a 2 metres d’alçada. La seva tija es herbàcia. Es carnosa com la patata, la taronja, o el kiwi. Tenen un rizoma dels qual surten els fillols. Els fillols també es poden plantar a la primavera. Te un cicle vegetatiu adaptat a l’ambient mediterrani, viuen en ambients mediterranis temperats. Es una planta que no pot resistir les glaçades de mes de 2 graus sota zero. Necessita molta aigua i molt ado. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l’estiu.

Es molt conreada a l’horta del delta de Llobregat a la vora de Barcelona i al delta de l’Ebre. Es conrea molt a Espanya a Franca i a Itàlia. Aquí a la Ribera d’Ebre n’hi ha moltes i són molt bones.

Armand F. C. 2 CM B

EL TARONGER

La majoria de les persones a l’hivern, quan fa fred, mengen moltes taronges perquè porten molta vitamina C que protegeix dels virus dels refredats.

La taronja és el fruit del taronger. El taronger és un arbre originari del sud de Xina. Es un arbre que necessita molta aigua. Es cull el fruit a l’ hivern. Es desenvolupa en països suaus i càlids, en la península Iberica se cultiva al país Valencià i en zones de les Terres de l’Ebre. És un arbre d’alçada mitjana, és molt sensible al fred, és de fulla perenne. La copa és gran i rodona. Les fulles són ovalades i de marge sencer. Les seves flors són blanques i ataronjades, fan molt bona olor. El fruit és gros, de color taronja, protegit per una pell molt dobla, està format per gallons i dintre es troben les llavors.

El fruit del taronger és molt important en la dieta mediterrània. La taronja es pot menjar de postres, es pot fer sucs i taronjades, pastissos, melmelades i per fer medicaments.

No sabíem que era del sud de Xina. Ens ha agradat molt fer aquest treball perquè hem après moltes coses sobre el taronger.

Sergi G. J. i ALberto M. B. 2 CM B

LA TOMATA

Els meus avis que viuen al Pakistan tenen un hort on cultiven tomates. La tomata es el fruit de la tomatera.

La tomata té la forma esfèrica com una pilota. És de color vermell.

La tomatera es una planta herbàcia que creix molt i quan esta plena de fruit s’apuntala amb pals.

Una tomatera produeix moltes tomates.

Se cultiva a l`hort, es planta a la primavera ,dona fruit durant tot l`estiu i la tardor, a l`hivern quan fa fred es mort.

La tomata es menja en amanida ,amb salsa i sucada amb pa.

A mi la tomata no m`agrada gaire.

Sahil Khan

L’OLIVERA

Cada any els alumnes de 3r de la nostra escola van d’excursió al Vilar Riu de Baix a collir olives i també van a un molí d’oli que es diu OliFlix.

L’Olivera té el tronc llenyós , és un arbre de fulla perenne present a tota la regió mediterrània, les fulles son simples, lanceolades i enteres. El fruit de l’olivera es l’oliva. Les olives es mengen a l’hivern i a l’estiu. Hi ha varietats de oliva: arbequina, acolana i gordal. Te una sola llavor dura i ovoide que es diu pinyol. Les flors de l’olivera comencen a florir a finals de març, però les flors vertaderes surten a l’abril o al maig. La corol·la és de color blanc amb quatre pètals, De l’oliva es fa l’oli. Primer les olives de l’olivera són de color verd fort i al cap d’un temps se tornen negres.

L’olivera pot viure molts anys i també és pot tindre al jardí, el seu tronc és molt bonic. Al món hi ha com a mínim 17 especies d’arbres que poden viure més de 1000 anys.

Carla F. D. i Iman S. A.