AVUI CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA I DE LA SÍNDROME DE DOWN

El proper 21 de març és el DIA MUNDIAL DE LA POESIA I EL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN. Tots els nens, nenes i mestres de l’escola ho hem celebrat llegint el poema “PRENEM LES ROSES” de l’Olga Xirinacs, en català i en les llengües que es parlen a l’escola (castellà, anglès, romanès, àrab, francès i polonès) i llegint el MANIFEST del Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Enllaç a l’àlbum de fotos CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA I DE LA SÍNDROME DE DOWN

 

 

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

 

 

DENIP 2016: CELEBREM TOTS JUNTS EL DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

Avui, tots els nens, nenes i mestres de l’Escola, ens hem reunit per celebrar el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. En el terra del pati hem dibuixat amb tots nosaltres la paraula PAU i hem llegit la nostra adaptació del poema ALESHORES VINDRÀ LA PAU de PIERRE GUILBERT (París 2002).

Si saps escoltar i ajudar,
Si saps canviar les baralles per abraçades,
Si saps estimar enlloc de fer enfadar,
Si saps compatir el que tens amb els amics,
Si creus que un somriure és més fort que una arma,
Si creus en la força de l’oferiment d’una mà,
Si creus que allò que acosta els homes és més important que allò que els separa,
Si creus que ser diferent és una riquesa i no un perill,
Si saps mirar els altres amb una espurna d’amor,
Si saps preferir l’esperança a la desconfiança…
Si penses que has de començar primer tu no pas els altres,
Si la mirada d’un infant encara et pot desarmar el cor,
Si et pots alegrar de la felicitat del teu veí,
Si la injustícia que pateixen els altres et revolta tant com si la sofrissis tu,
Si per tu l’estranger és germà,
Si saps donar gratuïtament una mica del teu temps per amor,
Si saps acceptar que els altres et poden ajudar,
Si creus que el perdó va més lluny que la venjança…
Si saps cantar la bondat dels altres i ballar amb les seves alegries,
Si pots escoltar desgràcies que et fan perdre el temps i regalar somriures,
Si saps acollir i acceptar un punt de vista diferent al teu…
Si tu refuses de carregar la teva culpa a les espatlles dels altres,
Si per tu els altres són d’entrada germans,
Si et poses al costat del pobre i de l’oprimit sense creure’t un heroi,

Si creus que la pau és possible
… ALESHORES LA PAU VINDRÀ.